L’Argentina i Leo Messi ja no són al mundial. El combinat albiceleste va acomiadar-se ahir de la competició contra França, oferint una altra vegada una versió futbolística molt pobra, mancada d’arguments, en què només l’orgull va permetre-li marxar dret. I és que l’equip dirigit per Jorge Sampaoli es va tornar a mostrar inoperant amb la pilota, que va dominar la gran part del temps, i, novament, va ser incapaç d’activar Messi, inadvertit, víctima d’un pla que no el va beneficiar en res. Va quedar palès, doncs, que per a aquesta Argentina l’opció de competir per la copa del món, a més d’un somni, era un miratge, una il·lusió, que el combinat francès va esborrar i va fer-la tocar de peus a terra. El conjunt orientat per Didier Deschamps va exhibir el seu potencial ofensiu en un enfrontament que va ser un partidàs, que va passar de l’1-2 al 4-2 en onze minuts en la segona part, i en el qual va lluir per sobre de la resta Kylian Mbappé, autor d’un doblet i d’una descomunal actuació.

Ja de bon començament el jove atacant del PSG va advertir que podia ser important en l’esdevenir de l’enfrontament amb els espais que el conjunt argentí deixava entre línies i amb dues cavalcades marca de la casa, aquelles que evoquen Ronaldo Nazário, va provocar dues situacions de gol. La primera va acabar en una falta a la frontal que Griezmann va estavellar al travesser; la segona, en penal, que va encarregar-se d’executar de nou el 7 de l’Atlético, amb encert, i donar avantatge als bleus.

El guió va ser clar. França esperava, replegada en un 4-4-2, per recuperar i sortir al contraatac, mentre l’Argentina intentava generar a través de la possessió, sense cap èxit i sense trobar Messi, com durant tot el torneig. Sampaoli va intentar-ho ahir col·locant el 10 de fals 9, com en els vells temps en el Barça, sense referència, però el context no va ser en absolut propici per al de Rosario. Engabiat i sense poder rebre a l’esquena dels migcampistes rivals, ja que França tenia les línies molt juntes i, a més, amb dos futbolistes del nivell defensiu de Pogba i Kanté tancant el carril central, Messi no aconseguia aparèixer. Tampoc va tenir gaire ajuda en el seu bàndol; Pavón i Di María ocupaven les bandes, però ho feien a cama natural, és a dir, no van anar cap a dins per associar-se mai, sempre van buscar la profunditat per acabar fent centrades que no trobaven rematador perquè ningú entrava a l’àrea, mentre que al mig del camp, excepte Banega, desafinat, ningú era capaç de donar-li una passada amb avantatge. Naufragava, doncs, l’albiceleste, que creuava els dits cada vegada que Mbappé, Pogba o Griezmann arrencaven amb una immensitat d’espai al davant, però del no res va trobar-se amb l’empat. Just abans del descans, Di María, amb un golàs des de fora de l’àrea va ressuscitar l’Argentina.

Tot i no funcionar en l’aspecte col·lectiu, Sampaoli no va canviar res substancial per a una segona part que va començar amb sorpresa, amb gol dels seus. Coses del futbol. Messi va agafar el rebuig d’una falta lateral a favor i el seu xut el va desviar Mercado, que va donar avantatge a l’albiceleste.

L’alegria, però, va durar-li poc, al combinat sud-americà, que va topar aleshores amb la seva realitat i va veure com França accelerava i li aixecava el resultat amb tres gols en onze minuts definitius. Pavard, amb una volea de molt bella factura des de fora de l’àrea, va empatar, i després va ser el torn per a Mbappé. L’atacant de 19 anys va ensorrar els argentins finalitzant amb una maniobra fantàstica dins de l’àrea primer, i els va sentenciar culminant una ràpida transició dels bleus després.

Els de Deschamps són superiors i van demostrar-ho, mentre l’Argentina va tenir amor propi per acabar amb dignitat i fins i tot posar emoció amb una diana postrema d’Agüero, a passada d’un Messi, que tot i estar desconnectat va ser clau en dos dels tres gols.