Aixecava els braços Edinson Cavani i saludava l’afició uruguaiana present a les a grades de l’estadi olímpic de Sotxi després que l’àrbitre xiulés el final del partit. A pocs metres, Cristiano Ronaldo deixava el terreny de joc, capcot. I és que Portugal, vigent campiona d’Europa, va acomiadar-se del mundial en cedir per 2-1, víctima de l’eficàcia que té el combinat celeste i que ahir es va exemplificar en la figura de Cavani. El davanter del PSG va ser l’encarregat de signar els dos gols uruguaians –un en cada part–, fent valer la seva reconeguda capacitat rematadora. El primer, força matiner (7’), va ser de cap, després d’una bona centrada del seu millor soci a la davantera, Luis Suárez. En el segon (62’), va perfilar-se per fer una rematada ajustada al pal esquerre de Rui Costa. L’acció es va cuinar en un tres i no res i va reflectir una eficàcia en els últims metres capaç de contrarestar el major domini exercit pel combinat portuguès, que va assetjar la porteria de Muslera en els minuts finals per intentar forçar la pròrroga. De fet, Bernardo Silva va estar a punt de donar un darrer ensurt als uruguaians.

“Estic emocionat i feliç. Ara cal continuar somiant”, va comentar Cavani just després del partit. La seva felicitat, però, tenia un punt de preocupació. I és que es va haver de retirar del camp en el minut 74 –l’atacant del Girona Christian Stuani el va rellevar– a causa d’unes molèsties físiques. “He sentit una mica de punxada al bessó i no he pogut continuar”, va explicar el davanter, que és seriós dubte de cara a la cita de quarts del dimecres que ve contra França. Ben segur que el seguiment de l’evolució d’aquestes molèsties serà contínua durant els pròxims dies.

Cavani va robar tot el protagonisme a Cristiano Ronaldo, que amb 33 anys potser ahir va dir adeu a la seva presència en els mundials. El seleccionador portuguès, Fernando Santos, però, va comentar després del duel que estava “convençut” que el jugador “encara té molt de futbol per donar”.

Ahir, Cristiano va intentar portar la iniciativa en l’atac portuguès, però una vegada rere l’altra es va estavellar davant la ferma defensa uruguaiana. I és que la contundència del combinat celeste es trasllada també a l’àrea pròpia, amb la parella de centrals formada per Godín i Giménez com a referents. De fet, van aguantar la pressió exercida pel rival en el tram final i en el seu full de serveis només es va comptabilitzar un error. Va ser en la jugada del gol portuguès (55’), obra del veterà Pepe, que situat en el punt de penal va aprofitar un desajust de marcatge per rematar la pilota de cap al fons de la porteria de Muslera.

L’1-1 va recompensar el domini de Portugal, amb João Mário com a principal organitzador. Per contra, els de Fernando Santos no encertaven amb l’última passada i la majoria de jugades d’atac acabaven estavellades en el cos d’algun jugador uruguaià o bé a les mans de Muslera. En aquest sentit, la solidaritat mostrada pels futbolistes uruguaians va compensar les evidents mancances a l’hora de crear joc a la zona ampla.

En aquesta feina també hi va col·laborar de manera ben activa Luis Suárez, que va reflectir el mateix coratge a l’hora d’anar a la pressió i lluitar per cada pilota que quan vesteix la samarreta del Barça. No va disposar d’ocasions clares davant de la porteria portuguesa, però la centrada del primer gol uruguaià va portar el seu segell.