Res queda ja de la selecció espanyola que va sumar de manera consecutiva dues eurocopes i un mundial entre els anys 2008 i 2012. Després de caure en la primera fase al Brasil l’any 2014 i no superar els vuitens de final en l’última Eurocopa de França, a Espanya s’havien creat il·lusions de tornar a lluitar pel títol en aquest mundial, però ahir, en un altre partit més que fluix del grup que dirigia Fernando Hierro, van caure eliminats per la selecció amfitriona en el desempat des del punt de penal. Espanya mai havia aconseguit eliminar el combinat amfitrió, ni en una Eurocopa ni en un mundial, i ahir va continuar sent fidel a la tradició contra una Rússia fluixeta que havia arribat al seu mundial amb un munt de dubtes.

Però la selecció espanyola ha estat una calamitat durant pràcticament tot el mundial. Ja va començar amb la destitució del seleccionador, Julen Lopetegui, a pocs dies del debut després que el Real Madrid anunciés un acord amb ell perquè es convertís en el substitut de Zinedine Zidane. Al nou president de la federació espanyola, Luis Rubiales, no li va tremolar el pols i va enviar Lopetegui cap a casa, i Fernando Hierro, director esportiu, va ocupar la banqueta. El desastre espanyol va continuar amb una primera fase per oblidar, amb empat contra Portugal, victòria de rebot contra l’Iran i empat i gràcies contra una selecció del Marroc que estava eliminada.

Les sensacions no eren bones per a la selecció espanyola abans dels vuitens de final, i Hierro va mirar de sacsejar l’equip. Busquets necessitava un home al seu costat, i el seleccionador espanyol li va col·locar Koke, a costa de Thiago, sacrificat. Hi havia també canvi al lateral dret: Nacho per un Carvajal que no havia arribat bé al mundial. I la gran sorpresa era l’absència d’Iniesta en el seu últim partit amb la selecció espanyola. Asensio era el seu substitut, però el jugador del Real Madrid pràcticament no va aparèixer durant tot el partit.

Els canvis, però, no van tenir l’efecte esperat i la selecció espanyola, tot i avançar-se aviat en el marcador, va jugar encara un partit pitjor que els tres de la fase de classificació. En una jugada a pilota aturada, el central Ignasevitx es va fer el gol a la pròpia porteria quan intentava impedir la rematada de Ramos. Rússia, que se sentia inferior, tenia un pla molt clar. Tothom a defensar, no deixar espais i pilotades llargues i altes perquè les baixés Dziuba. Amb el gol espanyol, el pla dels locals podia saltar pels aires, però abans del descans els amfitrions van aconseguir empatar en una jugada aïllada, un córner que va acabar amb unes clares mans de Piqué. El gegant Dziuba va transformar el penal.

La segona part i la pròrroga van ser calcades. Molta possessió de la selecció espanyola, però sense crear perill, sense profunditat. Ni l’entrada d’Iniesta, ni la d’Aspas van solucionar gaire res. Els russos van canviar la potència de Dziuba per la velocitat de Txerixev i Smolov, però van arribar poc a la porteria de De Gea. La selecció espanyola havia millorat defensivament respecte a la primera fase, però era un desastre ofensivament, sense idees, sense valentia per desbordar de manera individual. Només l’entrada de Rodrigo va donar una certa alegria al combinat de Hierro. Precisament el jugador del València va estar a punt de marcar en una magnífica jugada individual en la segona part de la pròrroga, però no va poder superar Akinfeev. També van reclamar els espanyols un penal sobre Ramos i Piqué que ni l’àrbitre ni el VAR van concedir.

Així es va arribar al desempat des del punt de penal. Els russos van ser millors. Van marcar els blaugrana Iniesta i Piqué, també Sergio Ramos, però Akinfeev, especialista en aquesta acció, va aturar els de Koke i Aspas, i Rússia es va classificar per a uns quarts de final als qual només esperava arribar en somnis. I Espanya va marxar cap a casa en un altre fracàs de la roja.