Una àliga bicèfala custodia la seva cama dreta, en homenatge a la sang albanesa de la seva família, dels seus orígens. Al braç esquerre, una bandera kosovar brilla superposada sobre una de Suïssa, reivindicant la terra en la qual va veure la llum i de la qual va ser forçat a desertar sent tan sols un nen. La seva història, com la de molts altres companys, mereix ser recordada. Terra de patiment, de superació. Però a Valon Behrami (Mitrovica, Kosova, 1985) ja res l’aparta d’una Suïssa que, encara que no sempre desperta sentiments tan íntims en els que són com ell, li va salvar la vida. “I per a mi és un orgull vestir aquesta samarreta”, recordava aquesta setmana el feroç migcampista de l’Udinese, en un missatge que no és nou. “Un dia vaig decidir jugar per a Suïssa, i aquesta decisió no es canvia”, va proclamar davant l’independència de Kosova i la possibilitat de defensar un país que du molt endins.

Behrami, que avui serà capità per la sanció de Stephan Lichtsteiner, igualarà el nou futbolista de l’Arsenal com el jugador helvètic amb més aparicions en un mundial (deu) i l’únic del país que ha disputat quatre edicions diferents del torneig (2006, 2010, 2014 i 2018). Una història de gratitud que va començar a forjar-se una nit de desembre. “Sobretot recordo que feia molt fred”, ha rememorat en una entrevista al diari The Guardian el migcampista, en què exposa el seu desembarcament a Ticino, cantó suís fronterer amb Itàlia, quan tan sols tenia cinc anys. Ja aleshores, Mitrovica s’havia convertit en un lloc sense futur i els seus pares, Ragip i Halime, havien sabut llegir el bull d’un conflicte incipient, que acabaria detonant anys més tard i del qual ni tan sols la família Behrami va estar salvada des de la distància. Encara amb la guerra cuejant, una carta els va anunciar que tenien tres mesos per abandonar Suïssa i tornar a Kosova. Ja aleshores, el conflicte havia costat la vida a un oncle i a un cosí de Valon en l’intent de fugir per la frontera. Les forces sèrbies van separar homes i dones, i van afusellar-los a ells davant la mirada d’elles. “Era frustrant saber que nosaltres estàvem en un lloc confortable, però que tota la nostra família estava patint”, ha lamentat Behrami, que va eludir la deportació gràcies a la solidaritat del poble on vivia, Stabio, a menys d’una desena de quilòmetres de la frontera amb Itàlia. Els veïns de la localitat van recollir signatures per reclamar la permanència d’un Valon que ja aleshores practicava l’atletisme, i que es va acabar hipnotitzant per l’elixir del futbol gràcies a un amic que el va convidar un dia a jugar. Va fer dos gols i Valon va sentir una adrenalina sense comparació, que el va empènyer a no separar-se mai més de la pilota. “Igualment hauria triomfat en allò que s’hagués proposat. És un noi amb una personalitat i un caràcter competitiu fora del normal”, analitza Pierluigi Tami, que va conèixer Behrami quan era un adolescent al Lugano, on va començar a jugar, i després ja a la selecció, on ha treballat durant anys.

Avui embolcallat per tatuatges i un pentinat sempre llampant, amb tonalitats de ros platí, amb experiència en la Serie A, la Premier League i la Bundesliga, Behrami és exponent i pioner d’una generació que ha portat el gest un punt desendreçat a la sempre impol·luta Suïssa. Mentre Xherdan Shaqiri encapçala el desequilibri i la rebel·lia i Granit Xhaka el talent a la cama esquerra, Valon ostenta el caràcter i la competitivitat balcànica, el fet de no donar ni una sola pilota per perduda. Mossegar. La lluita incansable de qui no ha tingut una vida fàcil. “No sé si és pels seus orígens, pel fet de ser balcànic, però sí que és un noi amb una capacitat de sacrifici i de solidaritat molt per sobre de la mitjana”, continua Tami, que reconeix sota la façana de Behrami algú proper a les persones: “Pot semblar que té cara de dolent, però és una persona propera i disponible per a tot el que un necessiti.” “He vist zones del món on es viu la precarietat de forma constant, i crec que el futbol ha d’estar preparat per ajudar”, defensa avui aquest fill dels Balcans, amb els seus orígens tatuats, però d’una gratitud eterna a una Suïssa que li va salvar la vida.