Pel camí de les estrelles

Subasic va aconseguir la titularitat a la porteria del Hajduk tan bon punt va aterrar al club, i només una temporada després ja va guanyar el seu primer títol, la copa de Croàcia, i sent molt important, fet que li va valdre la seva primera convocatòria amb la selecció absoluta dels escacats. Al davant, però, tenia ni més ni menys que Pletikosa, així que durant cinc anys es va haver de conformar amb ser el seu suplent. El que pocs sabien és que ja per aquelles dates, tot i no jugar, sempre que es posava l’equipament de Croàcia Suba duia a sota de la samarreta una altra en record del seu amic Custic.

I després de tanta espera fent feina a Split, la carrera esportiva de Subasic va fer un gir el Nadal del 2011, coincidint amb l’arribada del magnat rus Dimitri Ribolovlev al Mònaco, llavors a la segona divisió francesa, amb la intenció de retornar-lo a l’elit. I és que en aquell mateix mercat d’hivern el club del principat ja va fer diverses incorporacions, i una va ser la de Subasic, que no va dubtar a acceptar l’oferta de sortir de Croàcia. En el seu primer curs a Mònaco, Suba es va fer famós perquè va marcar un gol de falta directa contra el Boulogne, i en el següent, perquè va ser el millor porter de la Ligue 2, erigint-se en una peça vital en el desitjat retorn del Mònaco a primera. I des de llavors, Subasic ha estat l’amo i senyor de la porteria del club monegasc, malgrat els temors que li va produir el fitxatge de Víctor Valdés, fins acumular 274 partits en cinc temporades i mitja, i amb la lliga 16/17 i el premi a millor porter de la competició en el palmarès.

Assolit l’èxit en l’àmbit de clubs, al somni d’infantesa de Subasic li faltava una part important: aconseguir alguna fita important amb la seva selecció, i després del duríssim cop que va suposar l’eliminació de l’Eurocopa de França de fa dos anys, en la pròrroga dels quarts de final, contra Portugal, el porter va ser conscient que, amb 33 anys, el moment hauria de ser a Rússia o no seria mai. Com a l’Eurocopa, Croàcia va signar una fase de grups estel·lar, i va quedar davant de l’Argentina, però una altra vegada es va veure entre l’espasa i la paret en la primera eliminatòria, en què la combativa Dinamarca va ser capaç d’aguantar fins forçar la tanda de penals, i amb un Kasper Schmeichel molt encertat, capaç d’aturar tres llançament, un a Modric en el minut 115 i dos en la tanda definitiva. Subasic, però, en va desviar tres, a Eriksen, Schöne i Jorgensen, igualant la històrica actuació del portuguès Ricardo en el mundial del 2006, contra Anglaterra, per mantenir ben viu el somni. I per això, com va fer Iniesta amb Jarque en la final del 2010, Suba no ho va dubtar i, amb l’eufòria del moment, es va treure la samarreta per mostrar al món la figura del seu enyorat Hrvoje Custic, i amb el número 24, per l’edat que tenia quan va morir, la millor manera d’homenatjar-lo. “Ell estarà sempre amb mi. No només en la samarreta, sinó en el meu cor”, va afirmar després del partit. “El dia de l’accident vaig perdre un fill, en Hrvoje, però en vaig guanyar un altre, en Danijel”, va dir per la seva part Svetko Custic, el pare de Hrvoje. I és que Subasic s’ha capficat a fer realitat aquell somni que Custic i ell compartien mentre miraven plegats el mundial del 1998 per la televisió, el d’arribar a la gran final d’una copa del món. Encara falten 180 minuts per mirar d’aconseguir-lo, tot i que els davanters rivals ja saben que, quan xutin a la porteria de Subasic, allà hi haurà quatre braços que el miraran d’aturar.