Internacional

Va per tu, Hrvoje

Subasic, l’heroi de Croàcia després d’aturar tres penals contra Dinamarca, va voler recordar la figura del seu amic Custic, mort el 2008 en topar contra un mur durant un partit

Subasic sempre juga amb una samarreta de Custic a sota

Zadar és una ciutat preciosa de la costa dàlmata croata. Més petita –la seva població no arriba als 80.000 habitants– i amb un nucli antic molt menys venerat que els de Split o Dubrovnik, però igualment preciosa. I allà va ser on a principis dels anys vuitanta van néixer Luka Modric, Danijel Subasic i Hrvoje Custic, tres joves talents que no trigarien a somiar plegats un futur de glòria en el món del futbol. A tots tres, malauradament, els va tocar viure sent molt petits les penúries de la guerra, però tot i així van continuar jugant amb la pilota, imaginant repetir els èxits dels Suker, Boban, Vlaovic, Jarni i companyia en el mundial del 1998, fins a compartir vivències en el juvenil del NK Zadar i de les categories inferiors de la selecció croata. Modric, el més talentós dels tres, no va trigar a ser captat pels observadors del Dinamo de Zagreb, encetant així el seu camí a l’elit, mentre que Subasic –que als 15 anys va estar a punt de deixar el futbol per dedicar-se als estudis– i Custic van acabar en el primer equip del NK Zadar, un trampolí ideal per seguir progressant en el futbol professional. Custic, de fet, va provar fortuna un parell de temporades en el NK Zagreb, amb el qual va assolir una meritòria 3a posició, però l’estiu del 2007, davant la falta de minuts i amb l’ascens del Zadar a la primera divisió, va decidir tornar, un canvi de timó en la seva carrera que li permetria estar més prop dels seus i jugar de nou al costat del seu amic Subasic, però que, malauradament, acabaria sent fatal.

La desgràcia es va produir el 29 de març del 2008, al cap de pocs minuts de començar el partit entre el Zadar i el Cibalia. Subasic va treure llarga una pilota per a Custic, que després de lluitar per la posició amb un rival, va xocar amb virulència contra un mur de formigó que hi havia a la banda, un impacte que li va provocar una fractura cranial. Va ser traslladat ràpidament a l’hospital, on va ser operat d’urgència, i malgrat que en un primer moment va semblar que tot anava bé, quatre dies després va tenir una infecció molt forta que va posar fi a la seva vida. Òbviament, el cop va ser duríssim per a tothom, però qui pitjor ho va pair va ser Danijel Subasic, el seu millor amic, que aquell mateix estiu va decidir canviar d’aires i marxar cedit al Hajduk Split, que només una temporada després se’l va quedar en propietat. Havia arribat l’hora de complir el somni que anys abans el porter i Custic havien compartit tantes vegades.

Pel camí de les estrelles

Subasic va aconseguir la titularitat a la porteria del Hajduk tan bon punt va aterrar al club, i només una temporada després ja va guanyar el seu primer títol, la copa de Croàcia, i sent molt important, fet que li va valdre la seva primera convocatòria amb la selecció absoluta dels escacats. Al davant, però, tenia ni més ni menys que Pletikosa, així que durant cinc anys es va haver de conformar amb ser el seu suplent. El que pocs sabien és que ja per aquelles dates, tot i no jugar, sempre que es posava l’equipament de Croàcia Suba duia a sota de la samarreta una altra en record del seu amic Custic.

I després de tanta espera fent feina a Split, la carrera esportiva de Subasic va fer un gir el Nadal del 2011, coincidint amb l’arribada del magnat rus Dimitri Ribolovlev al Mònaco, llavors a la segona divisió francesa, amb la intenció de retornar-lo a l’elit. I és que en aquell mateix mercat d’hivern el club del principat ja va fer diverses incorporacions, i una va ser la de Subasic, que no va dubtar a acceptar l’oferta de sortir de Croàcia. En el seu primer curs a Mònaco, Suba es va fer famós perquè va marcar un gol de falta directa contra el Boulogne, i en el següent, perquè va ser el millor porter de la Ligue 2, erigint-se en una peça vital en el desitjat retorn del Mònaco a primera. I des de llavors, Subasic ha estat l’amo i senyor de la porteria del club monegasc, malgrat els temors que li va produir el fitxatge de Víctor Valdés, fins acumular 274 partits en cinc temporades i mitja, i amb la lliga 16/17 i el premi a millor porter de la competició en el palmarès.

Assolit l’èxit en l’àmbit de clubs, al somni d’infantesa de Subasic li faltava una part important: aconseguir alguna fita important amb la seva selecció, i després del duríssim cop que va suposar l’eliminació de l’Eurocopa de França de fa dos anys, en la pròrroga dels quarts de final, contra Portugal, el porter va ser conscient que, amb 33 anys, el moment hauria de ser a Rússia o no seria mai. Com a l’Eurocopa, Croàcia va signar una fase de grups estel·lar, i va quedar davant de l’Argentina, però una altra vegada es va veure entre l’espasa i la paret en la primera eliminatòria, en què la combativa Dinamarca va ser capaç d’aguantar fins forçar la tanda de penals, i amb un Kasper Schmeichel molt encertat, capaç d’aturar tres llançament, un a Modric en el minut 115 i dos en la tanda definitiva. Subasic, però, en va desviar tres, a Eriksen, Schöne i Jorgensen, igualant la històrica actuació del portuguès Ricardo en el mundial del 2006, contra Anglaterra, per mantenir ben viu el somni. I per això, com va fer Iniesta amb Jarque en la final del 2010, Suba no ho va dubtar i, amb l’eufòria del moment, es va treure la samarreta per mostrar al món la figura del seu enyorat Hrvoje Custic, i amb el número 24, per l’edat que tenia quan va morir, la millor manera d’homenatjar-lo. “Ell estarà sempre amb mi. No només en la samarreta, sinó en el meu cor”, va afirmar després del partit. “El dia de l’accident vaig perdre un fill, en Hrvoje, però en vaig guanyar un altre, en Danijel”, va dir per la seva part Svetko Custic, el pare de Hrvoje. I és que Subasic s’ha capficat a fer realitat aquell somni que Custic i ell compartien mentre miraven plegats el mundial del 1998 per la televisió, el d’arribar a la gran final d’una copa del món. Encara falten 180 minuts per mirar d’aconseguir-lo, tot i que els davanters rivals ja saben que, quan xutin a la porteria de Subasic, allà hi haurà quatre braços que el miraran d’aturar.

INICI PLEGATS

Subasic, Custic i Modric van coincidir en el juvenil del NK Zadar

CONSOLIDAT

‘Suba’ encadena cinc cursos i mig en el Mònaco, on va guanyar la lliga 2016/17

FITA HISTÒRICA

El porter va igualar el rècord del portuguès Ricardo, que el 2006 va aturar tres penals

Amb el NK Zadar al cor

El record de Subasic a Custic no és l’única demostració del porter del seu detallisme. I és que Suba mai ha oblidat el NK Zadar, el seu club de formació, i que des de fa dos cursos milita a tercera. Fa un any, per exemple, Subasic va enviar un munt de material esportiu al NK Zadar, i l’any passat no es va estar de participar activament en una campanya per mirar d’augmentar el nombre de socis.

Polèmica pels seus orígens

Tan bon punt Suba es va fer un nom amb la selecció de Croàcia, al país va esclatar la polèmica per l’origen serbi del seu pare, un tema encara molt sensible, fet que va obligar el porter a donar explicacions. “És cert que el meu pare és de fe ortodoxa, però se sent croat. Croàcia és la meva pàtria i Zadar la meva ciutat, allà on vaig néixer. Després de tot, jo vaig ser batejat per l’Església catòlica.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)