Feina i fredor

Amb Brozovic d’escuder, Perisic i Rebic per les bandes i Modric de far, la tasca de Rakitic consisteix a donar sentit a tot l’engranatge, ajudant el pivot en les recuperacions, els extrems en les cobertures i l’organitzador en la creació, fins a fer de la polivalència un art, com va demostrar especialment en els duels contra l’Argentina, en què el blaugrana va amanir la seva gran actuació amb el 0-3, i contra Rússia, en què amb Brozovic d’inici a la banqueta va sostenir el centre del camp, per després multiplicar-se quan les forces de l’equip semblaven ja exhaurides. I després, és clar, el mundial de Rakitic passarà també a la història per la seva fredor en les dues tandes de penals que Croàcia ha hagut de superar, en què el blaugrana va ser l’encarregat d’assumir la responsabilitat de transformar el cinquè i definitiu penal. Primer va ser contra Dinamarca, davant d’un Schmeichel inspiradíssim que havia aturat un penal a la pròrroga, a Modric, i dos més a la tanda, a Badelj i a Pivaric. La tensió, doncs, era màxima, però Rakitic va agafar la pilota i va fer el gol de la classificació, enganyant Schmeichel amb un xut creuat. I el destí va voler tornar a posar a prova Croàcia, i en el partit següent, contra una Rússia inferior, el duel va anar de nou als penals, després que l’amfitriona salvés els mobles amb un gol de Mario Fernandes en el 115’. La situació, doncs, tornava a ser límit, i amb l’agreujant de les recents tandes contra Espanya i Dinamarca de totes dues seleccions, cosa que donava molta informació al rival de com executaven els penals els jugadors que repetien llançament. A Modric, per exemple, els nervis van estar a punt de passar-li factura, ja que el seu xut va entrar de manera miraculosa. I al final l’escena es va tornar a repetir: empat al marcador, la tensió pels núvols i Ivan Rakitic a onze metres de segellar el bitllet. I el 7 croat ho va tornar a fer, ja que amb una fredor espectacular va esperar el moviment del porter i va xutar al pal contrari.

Dimecres, com aquella llunyana tarda del 1998, Croàcia tornarà a estar a 90 minuts d’una final d’un mundial. Tant si ho aconsegueix com no, la selecció escacada del 2018 ja forma part de la història del futbol i, quan d’aquí a uns anys es recordin les seves fites en el mundial de Rússia, es parlarà de la màgia de Modric, de les aturades salvadores de Subasic i de l’eclosió de Rebic, però també de la feina d’un Raketa (“coet” en croat, com se’l coneix al seu país) que ja és per mèrits propis un dels millors jugadors de la història del futbol croat.