Feina i fre­dor

Amb Bro­zo­vic d’escu­der, Peri­sic i Rebic per les ban­des i Modric de far, la tasca de Raki­tic con­sis­teix a donar sen­tit a tot l’engra­natge, aju­dant el pivot en les recu­pe­ra­ci­ons, els extrems en les cober­tu­res i l’orga­nit­za­dor en la cre­ació, fins a fer de la poli­valència un art, com va demos­trar espe­ci­al­ment en els duels con­tra l’Argen­tina, en què el blau­grana va ama­nir la seva gran actu­ació amb el 0-3, i con­tra Rússia, en què amb Bro­zo­vic d’inici a la ban­queta va sos­te­nir el cen­tre del camp, per després mul­ti­pli­car-se quan les for­ces de l’equip sem­bla­ven ja exhau­ri­des. I després, és clar, el mun­dial de Raki­tic pas­sarà també a la història per la seva fre­dor en les dues tan­des de penals que Croàcia ha hagut de superar, en què el blau­grana va ser l’encar­re­gat d’assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat de trans­for­mar el cinquè i defi­ni­tiu penal. Pri­mer va ser con­tra Dina­marca, davant d’un Sch­meic­hel ins­pi­radíssim que havia atu­rat un penal a la pròrroga, a Modric, i dos més a la tanda, a Badelj i a Piva­ric. La tensió, doncs, era màxima, però Raki­tic va aga­far la pilota i va fer el gol de la clas­si­fi­cació, enga­nyant Sch­meic­hel amb un xut cre­uat. I el destí va voler tor­nar a posar a prova Croàcia, i en el par­tit següent, con­tra una Rússia infe­rior, el duel va anar de nou als penals, després que l’amfi­tri­ona salvés els mobles amb un gol de Mario Fer­nan­des en el 115’. La situ­ació, doncs, tor­nava a ser límit, i amb l’agreu­jant de les recents tan­des con­tra Espa­nya i Dina­marca de totes dues selec­ci­ons, cosa que donava molta infor­mació al rival de com exe­cu­ta­ven els penals els juga­dors que repe­tien llançament. A Modric, per exem­ple, els ner­vis van estar a punt de pas­sar-li fac­tura, ja que el seu xut va entrar de manera mira­cu­losa. I al final l’escena es va tor­nar a repe­tir: empat al mar­ca­dor, la tensió pels núvols i Ivan Raki­tic a onze metres de sege­llar el bit­llet. I el 7 croat ho va tor­nar a fer, ja que amb una fre­dor espec­ta­cu­lar va espe­rar el movi­ment del por­ter i va xutar al pal con­trari.

Dime­cres, com aque­lla llu­nyana tarda del 1998, Croàcia tor­narà a estar a 90 minuts d’una final d’un mun­dial. Tant si ho acon­se­gueix com no, la selecció esca­cada del 2018 ja forma part de la història del fut­bol i, quan d’aquí a uns anys es recor­din les seves fites en el mun­dial de Rússia, es par­larà de la màgia de Modric, de les atu­ra­des sal­va­do­res de Sub­a­sic i de l’eclosió de Rebic, però també de la feina d’un Raketa (“coet” en croat, com se’l coneix al seu país) que ja és per mèrits pro­pis un dels millors juga­dors de la història del fut­bol croat.