Ivan l’incombustible
Rakitic, un dels millors jugadors croats del mundial, va completar un partidàs contra Rússia, en què es va multiplicar per fer funcionar l’excels centre del camp dels de Dalic
Com ja va succeir en els vuitens contra Dinamarca, el migcampista blaugrana va executar a la perfecció el cinquè i definitiu penal de la tanda
L’estiu del 1998, quan Thuram va capgirar el gol inicial de Suker en les semifinals del mundial de França i va engegar a rodar el somni de Croàcia de disputar la final d’un mundial, va fer la sensació que la selecció escacada mai més tornaria a estar tan a prop d’una fita tan gran. Semblava impossible que un país de poc més de 4 milions d’habitants pogués tornar a donar una fornada de jugadors amb la brillantor de la dels Suker, Prosinecki, Boban, Jarni i companyia, i encara menys amb els durs efectes de la sagnant guerra viscuda encara ben presents en tots els racons. Només 20 anys després, però, Croàcia es troba una altra vegada a les portes de la glòria, a 90 minuts d’una final d’una copa del món, i tot gràcies de nou a una generació de jugadors meravellosa liderada aquesta vegada per un centre del camp sublim. Com acostuma a passar, tots els focus mediàtics es centren ara en el l’estrella de l’equip, Modric, que contra Rússia, sense anar més lluny, va ser nomenat millor jugador del partit, malgrat que va fer la sensació que Subasic, el porter dels miracles, va ser més decisiu que l’excels jugador de Zadar. I l’èxit de Croàcia tampoc es podria entendre sense el meravellós mundial que està signant Rakitic, que com li passa sovint en el Barça està veient com la seva feina, tan fosca com imprescindible, rep menys lloances de les merescudes, en veure’s enlluernat per la màgia més visible de Modric, quan la realitat és que la gran copa del món de tots dos seria impossible d’entendre sense la presència de l’altre.
Feina i fredor
Amb Brozovic d’escuder, Perisic i Rebic per les bandes i Modric de far, la tasca de Rakitic consisteix a donar sentit a tot l’engranatge, ajudant el pivot en les recuperacions, els extrems en les cobertures i l’organitzador en la creació, fins a fer de la polivalència un art, com va demostrar especialment en els duels contra l’Argentina, en què el blaugrana va amanir la seva gran actuació amb el 0-3, i contra Rússia, en què amb Brozovic d’inici a la banqueta va sostenir el centre del camp, per després multiplicar-se quan les forces de l’equip semblaven ja exhaurides. I després, és clar, el mundial de Rakitic passarà també a la història per la seva fredor en les dues tandes de penals que Croàcia ha hagut de superar, en què el blaugrana va ser l’encarregat d’assumir la responsabilitat de transformar el cinquè i definitiu penal. Primer va ser contra Dinamarca, davant d’un Schmeichel inspiradíssim que havia aturat un penal a la pròrroga, a Modric, i dos més a la tanda, a Badelj i a Pivaric. La tensió, doncs, era màxima, però Rakitic va agafar la pilota i va fer el gol de la classificació, enganyant Schmeichel amb un xut creuat. I el destí va voler tornar a posar a prova Croàcia, i en el partit següent, contra una Rússia inferior, el duel va anar de nou als penals, després que l’amfitriona salvés els mobles amb un gol de Mario Fernandes en el 115’. La situació, doncs, tornava a ser límit, i amb l’agreujant de les recents tandes contra Espanya i Dinamarca de totes dues seleccions, cosa que donava molta informació al rival de com executaven els penals els jugadors que repetien llançament. A Modric, per exemple, els nervis van estar a punt de passar-li factura, ja que el seu xut va entrar de manera miraculosa. I al final l’escena es va tornar a repetir: empat al marcador, la tensió pels núvols i Ivan Rakitic a onze metres de segellar el bitllet. I el 7 croat ho va tornar a fer, ja que amb una fredor espectacular va esperar el moviment del porter i va xutar al pal contrari.
Dimecres, com aquella llunyana tarda del 1998, Croàcia tornarà a estar a 90 minuts d’una final d’un mundial. Tant si ho aconsegueix com no, la selecció escacada del 2018 ja forma part de la història del futbol i, quan d’aquí a uns anys es recordin les seves fites en el mundial de Rússia, es parlarà de la màgia de Modric, de les aturades salvadores de Subasic i de l’eclosió de Rebic, però també de la feina d’un Raketa (“coet” en croat, com se’l coneix al seu país) que ja és per mèrits propis un dels millors jugadors de la història del futbol croat.
SACRIFICAT
Contra Rússia, amb Brozovic a la banqueta, Rakitic va treballar més en defensaTOT UN VETERÀ
A la pròrroga, amb les forces ja al límit, va mostrar la seva intel·ligència tàcticaLA FRASE
El dia en què Rakitic va escollir jugar amb Croàcia
“Aquell dia em vaig adonar que alguna cosa no anava bé. Va ser el partit en què ho he passat pitjor en tota la meva vida.” Així va recordar fa uns dies Ivan Rakitic, en una entrevista en el diari ‘El País’, el dia en què, sent internacional sub-17 amb Suïssa, es va enfrontar a Croàcia, unes males sensacions que finalment el van fer decidir per jugar amb la selecció escacada, després de defensar durant tota la seva fase formativa els colors de Suïssa, el país on va néixer. El seu debut oficial amb Croàcia es va produir el setembre del 2007, en un partit contra Estònia, i des de llavors acumula 97 partits amb la samarreta dels escacats, en els quals ha marcat 15 gols en total. Tot plegat li ha permès disputar tres eurocopes (2008, 2012 i 2016) i dos mundials (2014 i 2018), uns tornejos en els quals, sense comptar el que es disputa actualment a Rússia, Croàcia sempre va marxar cap a casa abans del que estava previst. Ara, amb 30 anys i a les portes del centenar de partits com a internacional absolut, Rakitic està a punt de fer història, un èxit que donaria encara més sentit a la seva decisió de defensar la bandera dels seus avantpassats, tot i que sempre recordi que duu Suïssa ben endins en el cor.