Més futbol

El paracaigudista

Aterrat fa nou mesos sent gairebé un desconegut en una Croàcia en crisi, que tenia un peu fora del mundial, Zlatko Dalic és una de les cares de l’èxit del combinat balcànic

“Jo vaig anar a França com a aficionat. Tothom recorda aquell mundial.” L’entrenador Zlatko Dalic (Livno, RFS de Iugoslàvia, avui Bòsnia i Hercegovina, 1966) no oblida la que fins dimecres era la major gesta en la història de la selecció croata. Ara independent des de fa 27 anys, aleshores Croàcia es va presentar davant del planeta futbolístic a la copa del món de França del 1998 amb una posada en escena imponent amb la qual va arribar fins a les semifinals i va acabar aconseguint el tercer lloc.

Precisament, els bleus, amb els quals els arlequinats s’enfrontaran en la final d’aquest diumenge 20 anys després, els van eliminar (2-1) amb els dos ja mítics gols de Lilian Thuram. “Aquell partit és inoblidable. Vam celebrar molt el gol de Suker, però llavors no va poder ser. Són grans records”, explicava nostàlgic Dalic a la sala de premsa, després que l’equip balcànic, sota la seva direcció, superés aquella fita. “Vaig viure els tres primers partits de seguidor, i me’n vaig haver de tornar perquè encara estava en actiu i començava la pretemporada”, completava el tècnic, que com a jugador, un migcampista de tall defensiu, va tenir una discreta carrera en què va militar sempre en equips balcànics com el Velez Mostar bosnià, o el Hajduk Split i el Varteks Varazdin croats. Sempre de puntetes, sense fer soroll, va seguir Dalic quan va passar a les banquetes un cop retirat; va entrenar diversos equips a Croàcia i també va passar per Albània, fins que va posar el rumb cap a l’Aràbia Saudita i més tard als Emirats Àrabs, on Davor Suker el va anar a buscar l’octubre passat. En una situació de crisi extrema, el president de la federació es va aferrar a Dalic, el tècnic de l’Al-Ain i gairebé un desconegut, per apagar l’incendi que arrasava el futbol croat.

I és que la selecció era a un pas de l’abisme. Quan faltava una jornada per a la fase de classificació estava a prop de quedar fora del mundial i la cúpula de l’ens balcànic va decidir, en un cop de volant desesperat, destituir el seleccionador Ante Cacic –al capdavant de l’equip des del 2015– i posar-hi Dalic. Tampoc l’ambient al voltant de l’organització federativa era l’ideal, amb el cas de Zdravko Mamic flotant. Mamic, considerat durant anys l’home fort del futbol croat i eternament sota l’ombra de la sospita, va ser condemnat a sis anys i mig de presó per corrupció el mes de juny passat, i la seva imatge sempre ha anat relacionada amb la federació. De fet, dues peces referencials en el futbol croat en van resultar esquitxades; una, Suker, el president, recurrentment titllat de titella de Mamic; i l’altra, el capità, Luka Modric, acusat de no testificar expressament contra ell en el marc d’una investigació de l’expresident del Dinamo de Zagreb i vicepresident de la federació croata.

I amb aquest panorama va aterrar Dalic, com un bomber paracaigudista, que en només nou mesos ha aconseguit apagar les intenses flames que amenaçaven el futbol croat i instaurar la normalitat. El primer que va fer és salvar el match ball de la fase de classificació, i amb una victòria a Ucraïna, amb la qual es jugava a cara o creu un lloc en la repesca, va agafar aire. Després, en l’eliminatòria definitiva, el seu equip va superar amb solvència Grècia per certificar la presència a Rússia. Aleshores, el tècnic va ser ratificat i la resta ja és història. “Treballa d’una manera fenomenal i tots els jugadors estem amb ell”, diu Mario Mandzukic. “Va arribar en un moment difícil, el vam salvar i ara estem fent un gran futbol”, explica Dejan Lovren. “Va portar noves idees i és el que necessitàvem”, indica Ivan Perisic.

“Jo no ensenyo a aquests futbolistes a jugar a futbol, ja en saben i són fantàstics. Jo els ensenyo altres coses, com per exemple fer-los veure que podien arribar fins aquí. Psicològicament han demostrat que són molt forts i que tenen molt de caràcter”, assegurava Dalic, indiscutiblement, des del seu perfil baix, un dels grans noms de l’èxit del combinat arlequinat. Destil·lant un impertorbable assossegament, el qual, home de fe, recupera quan perd agafant un rosari que sempre porta a la butxaca, l’entrenador ha pres decisions importants, com ara ascendir Ante Rebic, atacant de l’Eintracht de Frankfurt gairebé inèdit durant la fase de classificació, al qual ha donat moltíssim protagonisme al davant, o també, en un altre vessant, expulsar de l’equip Nikola Kalinic per haver-se negat a jugar els últims cinc minuts del partit inaugural contra Nigèria. Oficialment, la federació croata va dir que l’adeu prematur del davanter del Milan era a causa d’un mal d’esquena, encara que va acabar transcendint pels mitjans del país balcànic que havia estat una decisió unilateral del tècnic. “Com que necessito jugadors en condicions i sans, vaig prendre aquesta decisió”, va manifestar el seleccionador justificant-se. És la mà de Dalic, serena però ferma i que s’ha fet notar, en aquesta Croàcia finalista que ja és llegenda.

MÀ FERMA

El tècnic va expulsar Kalinic per haver-se negat a jugar els últims minuts del primer partit

LES FRASES

20
anys
fa que Croàcia es va estrenar en un mundial –el 1998 a França–, i va quedar tercera. Dalic va assistir-hi com a seguidor
Els he fet veure que podien arribar fins aquí. Psicològicament són molt forts
Zlatko Dalic
SELECCIONADOR DE CROÀCIA
Jo no ensenyo a aquests futbolistes a jugar a futbol perquè ja en saben i són fantàstics. Els haig d’ensenyar altres coses


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.