Internacional

DANI OLMO

JUGADOR DEL DINAMO DE ZAGREB

“La clau del croat és que competeix des de molt jove”

El català juga des dels 16 anys a Croàcia i aviat podria fer-ho amb la seva selecció

“No els agrada perdre ni jugant a boles”

Dani Olmo (Terrassa, 1998) va fer un viatge contra corrent. Mentre la majoria de futbolistes sorgits del futbol croat anhelen una oportunitat a les grans lligues d’Europa, el català va acceptar el repte de canviar el Barça pel Dinamo de Zagreb per començar a construir els seus somnis. I no li va malament...

Ha anat de poc que no disputa el mundial amb Croàcia fins i tot...
Hi ha un interès per part de la federació des de fa un any, i a mi m’interessava tant des del punt de vista esportiu com burocràtic i personal. Està tot tramitat i només estem esperant poder jugar.
Com és possible que un país de quatre milions d’habitants estigui a punt de jugar la final d’un mundial?
Hi ha un factor clau, que és que aposten pels joves amb molta convicció. En la selecció actual hi ha deu futbolistes que han passat per l’acadèmia del Dinamo de Zagreb, que és un club que confia en la base, que els dona minuts, confiança... A mi mateix em van dir que el primer any seria d’adaptació al filial i al cap de tres mesos ja m’estava entrenant amb el primer equip i encara amb 16 anys ja havia jugat cinc o sis partits a primera. Una de les claus dels croats és que comencen a competir de veritat des de molt joves, gent com Kovacic, Modric, Mandzukic... És cert que la lliga croata no és ni l’espanyola ni l’anglesa, però és suficient per aguerrir-se.
I del caràcter balcànic que tant es parla?
És clar que això també compta, són competitius, són durs, no els agrada perdre ni jugant a boles. Sobre el terreny de joc això és molt evident.
I la lliga com és?
És una competició bastant més física que l’espanyola. Hi ha equips bastant forts, als quals els agrada lluitar i que saben a què juguen, però també és una competició molt jove –hi ha pocs veterans–, que vol créixer, però tampoc pot fer-ho gaire perquè els clubs viuen del que venen i la roda no para.
A Croàcia, qui més qui menys, tothom ha tingut contacte amb una guerra. Això també els marca el caràcter?
D’això no se’n parla gaire, a hores d’ara no és un tema de conversa per a ells.
Com està vivint els partits de la selecció el vestidor del Dinamo? Sobretot perquè hi ha molts jugadors bosnians, albanesos o eslovens...
Però aquí el que no és croat té una mare o un pare que sí que ho és, està tot molt barrejat, tot és molt proper i per això, llevat que s’enfrontin les dues seleccions de torn, es donen suport entre ells. No succeeix que en un Croàcia-França el bosnià vulgui que guanyi França.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)