El campió torna a escena i, un cop més, ho fa centrant totes les mirades. Assolit el repte faraònic i alhora inèdit d’enllaçar tres Champions de forma consecutiva des del canvi de format, el 1992, el Madrid enceta la disputa de la seva competició fetitxe ja sense Cristiano i amb el regust agredolç del rendiment mostrat un cop superat el primer mes de competició. Amb un model i un estil de joc encara per definir, els resultats dictaminen que el conjunt de Lopetegui no ha estat capaç de respondre en els compromisos més exigents que ha hagut d’afrontar en aquest primer tram del curs. Així, més enllà dels triomfs contra el Getafe, el Girona i el Leganés, la desfeta en la final de la supercopa d’Europa i els dos primers punts perduts en la lliga contra l’Athletic Club han fet aflorar els primers dubtes a la capital. “El ritme vertiginós de San Mamés va obeir al fet que el rival va proposar alguna cosa diferent i en aquella lectura podríem haver escollit una cosa millor, però el ritme obeeix al que fa el rival”, va defensar Lopetegui en ser qüestionat per l’estil mostrat dissabte passat.

Amb menys protagonisme amb la pilota als peus de l’habitual, el duel contra l’Athletic va servir per afermar la dependència que té l’equip de Casemiro, així com la manca d’un futbolista que liderés l’ofensiva en atac fins que no va entrar Isco i, sobretot, el nul protagonisme dels nous reforços. I és que, a excepció de Courtoius, ni Mariano, ni Odriozola ni Vinicius han disputat un sol minut en partit oficial. “Mariano pot jugar en qualsevol moment perquè és habitual en les convocatòries, ens ajudarà. Vinicius està competint molt bé amb el Castella i arribat el moment decidirem.”

En un grup a priori accessible, la visita del Roma suposarà un nou test d’altura per a un Madrid que vol començar amb bon peu la seva estrena a Europa. “Pressió per a mi? Hem de posar ambició i il·lusió per afrontar cada competició. La pressió en el Madrid sempre existeix”, va etzibar el tècnic basc.