El PSG i l’hàbit de fracassar
Lliga de campions. El PSG viu una altra decepció a Europa semblant al 6-1 del Camp Nou, i l’augment de la inversió queda sense el gran premi quan el joc net financer els obliga a vendre
Hi ha desastres que comencen a ser una tradició. El repte és fer-la més gran cada any. Com el PSG. Quan el 6-1 de fa dos anys al Camp Nou amb quatre gols de renda de l’anada semblava insuperable, dimecres els parisencs van afegir un altre naufragi a la llista perdent 1-3 contra un United amb onze baixes que va acabar amb dos del filial. Per afegir drama al desenllaç, el duel es va decidir amb un penal decretat pel VAR en el minut 94. L’enèsim fracàs amenaça de ser causa de la destitució d’un altre entrenador i afegeix un gran interrogant per al pròxim estiu, en què el joc net financer l’obliga a fer vendes milionàries sota l’amenaça de ser expulsat de la Champions. Neymar i Mbappé podrien volar.
Una inversió de 1.200 milions en fixatges en set anys permet tiranitzar la Ligue 1, però en la Champions no ha servit per anar més enllà dels quarts de final. El PSG arribava a l’eliminatòria contra el United amb l’amenaça de no disposar de Neymar ni de Cavani i la gran ratxa dels anglesos, però l’anada va ser un 0-2 i molta solvència. La història, al seu costat. Mai ningú havia remuntat en la lliga de campions després de perdre a casa per dos o més gols. És clar que cap equip havia deixat escapar tampoc una renda de quatre gols. En tots dos casos, els parisencs de protagonistes. La imatge de Mbappé a terra desolat, Neymar a la banda insultant tothom i Cavani sortint en el minut 94 a intentar arreglar el desastre defineix el drama. Com la cara de Thomas Tuchel, conscient que Europa era l’examen a afrontar i acabava de caure 1-3 contra un rival que tenia tres migcampistes de rol marginal.
Així, cada any que passa el drama dibuixa un nou capítol. La temporada passada van fer una fase de grups impecable, Neymar es va lesionar abans de l’anada, i la despesa rècord pels 222 milions del brasiler i els 135 de Mbappé va quedar en no res. 1-2 a París i 3-1 al Bernabéu. Unai Emery va quedar sentenciat, quan ja estava tocat de mort des de l’any anterior, en què va ser incapaç de fer els deures en la lliga i va veure com el Barça en el minut 87 necessitava tres gols... i els va fer.
Del 6-1 al Messi coix
Emery va ser el successor de Laurent Blanc, que tampoc se’n va sortir a Europa. El City de Pellegrino va defensar a París (2-2) el solitari gol de marge i un any abans de nou el Barça els havia passat pel damunt amb Neymar i Luis Suárez de botxins. Cap possibilitat: 2-0 i 1-3. Els blaugrana també van eliminar-los en la 2012/2013, en què en el record va quedar la lesió de Messi en el 2-2 a París i l’aparició precipitada i mig coix al Camp Nou per inventar-se l’acció de l’1-1. Ancelotti va caure a mans del Barça i del Chelsea en les dues aparicions.
“Un cop més, eliminats quan ho teníem a les nostres mans. I no ho hem fet bé. És el moment de menjar-nos la nostra merda. Cada any igual. En algun moment haurem de pensar què fem malament. És inadmissible”, es queixava Marquinhos. El United va acabar posar fi a la, potser, última oportunitat del PSG. El joc net financer de la UEFA l’està collant i l’obligarà a fer vendes importants a l’estiu per evitar sancions. Mbappé i Neymar a l’aparador, sense oblidar que Cavani queda lliure el 2020. L’acumulació de fracassos europeus tampoc ajudarà a retenir les estrelles ni a dur-ne de noves. És el preu de fer de la decepció un hàbit.
Neymar rebrà una forta sanció
La derrota del PSG va arribar de nou amb Neymar lesionat. El brasiler no es va prendre bé el penal i va embogir. No només va penjar a Instagram imatges de les mans de Kimpembe amb el missatge: “És una vergonya. Posen quatre paios que no entenen el futbol per analitzar una jugada. Com ha de posar les mans a l’esquena?” Segons la premsa, l’empipada de l’ex-Barça va anar més enllà, perquè després de partit va intentar entrar al vestidor dels àrbitres, a qui va estar insultant. Seran, com a mínim, tres partits.
