Semblava invencible el Vila-real de l’Europa League –molt diferent d’aquell de la lliga, en descens i que diumenge se la juga contra el Girona– i, de fet a Europa ningú l’havia aconseguit guanyar. Fins i tot en molts moments del partit, els de Calleja van conduir amb mestria un enfrontament que el seu veí, el València, es va acabar emportant. L’equip de Marcelino va saber mantenir-se dempeus i va acabar colpejant en el temps d’afegit per endur-se més de mitja eliminatòria.

L’alba era enlluernador i confortable per al Vila-real que amenaçava amb dominar en el partit amb la comoditat que ho sol fer en Europa. Però no havien passat ni cinc minuts que la poca traça dels de Calleja va aparèixer, primer en forma de penal, absurd per la posició (Guedes feia el contorsionista sobre la línia lateral de l’àrea, ben cobert fins l’error de Cáseres) i després per deixar viva l’aturada d’Andrés al xut des dels onze metres de Parejo. Guedes va entrar, il·legalment a ulls de la repetició però legalment segons el jutge, a l’àrea i va fer pujar el tan preuat gol a domicili. El mal ja estava fet, de manera que el Vila-real va decidir abstraure’s del marcador i seguir el pla de partit contra els de Marcelino, protegits i fiats a la verticalitat dels punyals en la davantera. Gameiro va perdonar dues ocasions clares per poder enfonsar la moral grogueta. Però els locals van trobar forces i van començar a pintar en el llenç de l’enfrontament amb el delicat traç de Cazorla que, a més, va emmarcar l’empat transformant de penal un error compartit entre Garay i l’àrbitre.