Mohamed Salah
La redempció immediata
Dotze mesos després de lesionar-se en la final del 2018 i de perdre el títol contra el Madrid, Salah marca el gol que condueix el Liverpool a la seva sisena Champions
El davanter, menys brillant aquest curs, ha posat el talent al servei del col·lectiu per aixecar l’orelluda
El VAR encara no havia confirmat la pena màxima que Mohamed Salah ja havia col·locat la pilota al punt de penal. El davanter egipci tenia decidit que el seu xut havia de ser a trencar, per espolsar-se la tensió d’una temporada en què, un any després de la seva eclosió, ha estat menys llustrosa. El curs passat, al mateix escenari, Sergio Ramos el va lesionar a l’espatlla i va iniciar el calvari del jugador que es va perdre aquella final de la Champions, guanyada pel Madrid, i que va condicionar, pels problemes físics derivats de la lesió, un mundial tan històric per al seu país com tortuós per a ell. Els problemes s’han anat allargant durant aquest curs en què si bé ha col·laborat a una campanya excepcional del Liverpool no ha estat tan a prop de l’excel·lència. Ahir, però, va passar als annals de la història com a l’artífex golejador, canalitzador de tota la feina col·lectiva, de la sisena copa d’Europa que aixeca el Liverpool amb el seu gol en els instants inicials que Origi va completar poc abans d’acabar.
La redempció de Salah ha estat immediata per a un jugador que ha passat de disputar la Bota d’Or a Messi el 2018 a haver de compartir el protagonisme ofensiu d’un equip que balla al ritme de la pressió alta i les cames de l’elenc ensinistrat per Klopp. “És clar que m’agrada marcar gols”, declarava recentment: “Soc un dels principals anotadors de la lliga, per tant soc feliç, però el principal és intentar ajudar l’equip.” Salah es va perdre el clímax d’aquesta temporada quan el Liverpool va aixecar un 3-0 contra el Barça a Anfield Road. El jugador, però, va aparèixer en la celebració amb els seus companys amb una samarreta que va esdevenir icònica amb el lema Never give up (‘mai et rendeixis’), una lliçó que va aprendre el dia després de lesionar-se contra el Madrid en la final de la Champions del 2018. “Estava molt afectat en aquell moment. Pensava que les oportunitats de tornar a jugar una final de la Champions eren remotes però l’endemà vaig pensar que si feia tot el que estava a les meves mans, ho podríem aconseguir.” Dotze mesos més tard, el davanter egipci que ha passat per Suïssa, Itàlia i Anglaterra, aixeca la seva primera orelluda amb 26 anys. “L’equip ha tingut una gran determinació en tot moment. És com si haguéssim après de la temporada passada”, explicava el davanter.