Tenim moltes ganes de jugar ja, de començar a competir i veure en quin nivell estem. L’altre dia contra el Japó vam sortir amb molt bones sensacions, i espero que a l’hora de la veritat puguem oferir la nostra millor versió.

Aquest any s’ha fet una gran tasca de preparació enfrontant-nos als millors equips del món i crec que hem tret bona nota en els amistosos. Així que podem estar contentes. No confiades, però sí amb la confiança de saber que podem fer les coses molt bé.

Jo no sé si estem al nivell de les grans seleccions, però sí que veig que estem competint bé i que ens hi anem acostant. De fet, no crec que estiguem encara al seu nivell perquè ens porten molts anys d’avantatge, però si no és ara, d’aquí a uns anys ho estarem. El que tenim molt clar és que podem competir contra tothom i que cada vegada estem més a prop dels millors.

Tothom ens ho pregunta i és el que fa setmanes que diem: ens ha tocat un dels grups més difícils del mundial perquè hi haurà molta competitivitat. Començant per Alemanya, que és una potència, i passant per la Xina, un equip que et pot complicar la vida. Tenen un estil semblant al de Japó, d’intentar jugar sempre la pilota, i ens ho posaran molt complicat. I després tenim un rival africà, amb un estil de joc al qual no estem acostumades. Sabem que estem en un grup complicat, però ja estem conscienciades i no ens pot agafar de sorpresa.

No pensem que sigui així. Afrontem tots els partits conscients que seran difícils perquè si anem amb una altra mentalitat ens podem endur una sorpresa. Ens és igual contra qui juguem; simplement, com que és el primer partit hem d’intentar aconseguir un bon resultat per començar amb bones sensacions. Pel que fa al rival, esperem la típica selecció africana, desordenada i poc treballada tàcticament però amb jugadores que ens poden fer mal a l’espai. Al final són futbolistes més ràpides que nosaltres i haurem d’estar molt atentes a l’hora de vigilar els seus contraatacs i les pilotes a l’esquena de la defensa.

Ja fa anys que es debat el fet que en les categories inferiors ho estiguem guanyant tot i que després en l’absoluta no s’aconsegueixi res. Però és que crec que és des de fa molt pocs anys que els clubs i la selecció estan començant a treballar bé i per això serà en un futur proper quan Espanya estarà entre les millors. La qualitat la tenim, però ara també estem treballant físicament, que és bàsic. El futbol, però, està canviant i la tècnica es comença a imposar.

Sí, som joves però ja fa bastants anys que competim a un nivell molt alt i en competicions de nivell. Fa poc el Barça va jugar la final de la Champions, hem jugat mundials, Eurocopes, competim per la lliga... D’experiència també en tenim. Potser sí que som joves, però l’equip està on ha d’estar i les jugadores tenen el cap al seu lloc... No pot ser una excusa.

Sí, és cert que ens pot ajudar perquè quan jugues amb companyes que coneixes de tot l’any és més fàcil i t’hi entens millor. A mi, personament, això em pot afavorir. Però al final a la selecció totes som companyes, tant se val de quin club vinguem, i hem de jugar com un equip.

Per mi és un premi per tota la feina feta anteriorment. Em prenc l’oportunitat amb molta il·lusió perquè hi volia ser sí o sí i no ho vaig saber fins a l’últim moment. Estava una mica tensa perquè no era una de les fixes, però quan va sortir la convocatòria me’n vaig alegrar molt. Soc ambiciosa i tinc ganes de seguir creixent. Això ja no és la sub-17 o la sub-20, jugaré contra rivals que en algun cas tenen vint anys més que jo. Ho vull gaudir al màxim i intentar arribar al màxim de lluny.