L’Atlético apaga la tempesta (2-3) i es classifica eliminant el campió en la pròrroga
Champions. El conjunt madrileny porta a la pròrroga un partit agònic, de gran superioritat del Liverpool i, un cop allà, capgira un gol de Firmino amb un doblet de Llorente i un gol de Morata
liverpool 2 (2) atlético 3 (4)
LIVERPOOL:Adrián San Miguel, Alexander-Arnold, Joe Gómez, Van Dijk, Robertson, Wijnaldum (Origi, 105)’, Chamberlain (Milner, 81’), Henderson (Fabinho, 105’), Mohamed Salah, Sadio Mané i Roberto Firmino.ATLÉTICO:Oblak, Trippier (Vrsaljko, 90’), Savic, Felipe, Renan Lodi, Thomas Partey, Saúl Ñíguez, Koke, Correa (Giménez, 105)’, João Felix (Morata, 103’) i Diego Costa (Marcos Llorente, 55’).GOLS:1-0 (43’) Wijnaldum. 2-0 (94’) Roberto Firmino. 2-1 (97’) LLorente. 2-2 (105’) Llorente. 2-4 (120’) Morata.ÀRBITRE:Danny Makkelie (holandès) Grogues a Morata, Arnold i Saúl.L’Atlético va resistir dempeus una tempesta quasi perfecta, una allau de centrades i d’incursions constants, un xàfec que en alguns moments amenaçava d’ofegar-lo. I fins i tot quan semblava que el destí estava ja escrit per a un Liverpool de fúria contrastada amb el gol de Firmino només començar la pròrroga, els guerrers de Simeone es van agafar amb força a la Champions per obrar una última reacció tan insospitada com plena de coratge, liderada per dos gols de Marcos Llorente i un al final de Morata en una nit que quedarà per sempre en el record colchonero i que fa fora el vigent campió ni més ni menys que a casa seva, en un temple on són pocs els supervivents. L’Atlético hi va sortir per la porta gran.
Enmig del silenci d’Europa, d’un virus que té tot un continent a contracor, Anfield va rugir. Privilegi sagrat per al Liverpool, capaç del millor quan la seva gent entona el You’ll Never Walk Alone, amb una seguretat sobre si mateix quasi arrogant i una mirada de ferro que faria petit qualsevol rival.
De caràcter aspre, però, l’Atlético va sostenir el primer contacte amb la nit del Merseyside, fins i tot l’hauria pogut congelar en una primera acció de João Felix que, després d’un control fantàstic i duna passada digna d’un futbolista que guanya partits, va deixar sol davant d’Adrián San Miguel un Diego Costa amb poc esprint que no va tenir prou motor per marcar un gol que hauria tenallat les articulacions d’un Liverpool, a qui li va costar agafar volada però que, molt en la línia del que és l’equip de Jürgen Klopp, se n’havia anat ja al descans amb l’eliminatòria igualada, després d’un gol de cap de Wijnaldum i havent obligat Jan Oblak a avortar alguna acció més en alguna de les ràfegues de fúria habitual, amb els dos laterals inflant l’àrea de centrades i els dos interiors, Wijnaldum i Oxlade-Chamberlain, acompanyant els tres atacants al cor de l’àrea. Sense viure el seu millor dia, hi ha moments que el Liverpool t’atropella.
I la nit feia baixada cap a la porteria d’un Oblak que sempre et dona una vida extra, que després de la represa va irrompre en dues ocasions per suturar l’estampida d’un Liverpool a discreció, que va empènyer amb tot i que en l’agonia del temps reglamentari va veure com Sadio Mané enviava fins a dues rematades de xilena per sobre del travesser i com Salah tampoc trobava pals després d’un eslàlom fantàstic dins de l’àrea. En plena agonia, però, l’Atlético va aconseguir traslladar la tempesta red a la pròrroga i fins i tot va paralitzar tot Anfield amb un gol en l’últim minut de Saúl Ñíguez que l’àrbitre va invalidar per fora de joc.
Llorente fa història
L’Atlético va navegar amb força contra corrent. En alguns moments amb cara de moribund i un posat de sentenciat quan, tan sols dos minuts després d’iniciar-se el temps extra, Firmino, a la segona aprofitant el rebuig del pal, va foradar per segona vegada la porteria de Jan Oblak.
Però alimentant la seva llegenda d’etern patidor, de fer-se gran en l’adversitat, quan semblava que ja no quedava guió per a l’èpica, Marcos Llorente va comparèixer per signar l’actuació de la seva vida, superant primer Adrián amb un xut col·locat al pal llarg i després, més centrat, repetint per la mateixa ubicació, deixant ja molt lluny de la costa i amb poc temps per arribar-hi un Liverpool fulminat per Morata en l’última acció d’un partit que reconcilia l’Atlético amb la seva essència en una temporada irregular.