Començo a viure-ho amb preocupació. Més que res, veig com està evolucionant tot i, lògicament, la incertesa del què està passant i del què passarà és el que em manté una mica més en alerta i més preocupat.

Aquí al Canadà estem en una situació més tranquil·la. Sí que hi ha algun cas, però sembla que s’ha reaccionat més ràpid, està evolucionant més progressivament. Dins del que és la gravetat, la gent pot sortir al carrer, va a treballar, els espais públics sí els han tancat, però per exemple els restaurants han limitat el seu accés al 50%. Per tant no estem parlant aquí d’una situació tan alarmant. Però, a mi, personalment, em preocupa la meva terra, la meva gent. Allà tothom és a casa i això és nou, ningú té cap referència d’això i, tot plegat, aquesta incertesa em preocupa una mica.

Ara no recordo exactament, però Itàlia va ser el primer lloc, a nivell d’Europa que es va ressentir més i jo, que vaig estar-hi dos anys [a la Roma i al Milan], és un lloc que també el considero familiar i en el qual també hi tinc molts amics. I això ha estat com un tsunami; des que va explotar a Itàlia i ha arribat a Espanya i està la situació així. Ha estat tot molt ràpid. Suposo que des d’aquí s’ha vist amb perspectiva i han intentat reaccionar el més ràpid possible.

Igual que a tots; aturant la lliga i els entrenaments. Sí que és veritat que la MLS té l’avantatge que acaba de començar [2 jornades de lliga han disputat] i no és com la NBA o com la resta d’esports, tan americans com europeus que, pràcticament, estan a la part final de la temporada. La MLS està a l’inici però clar, depèn dels mesos que es cancel·li et menjaràs més o menys temporada així que la situació vindria a ser la mateixa. Només queda fer el què depèn de nosaltres, que és estar a casa i desitjar que el virus vagi desapareixent.

Sincerament no és fàcil. Hi ha gent que viu en cases grans, amb jardí o amb gimnàs amb màquines de córrer que té més alternatives per fer esport, que tot i així no és res comparable amb l’esport d’elit, lògicament, però sí que és un manteniment. Els que vivim en pisos, com jo, o en espais més reduïts és més complicat. Jo l’últim dia em vaig emportar material del club per poder treballar a casa i, a nivell de cardio, aquí al Canadà sí que pots sortir a l’aire lliure i vaig a algun parc a córrer.

Ara tot just estic sortint d’una lesió que vaig tenir a l’isquio, de la qual ja estic bé, ja estic recuperat, i faig reforç muscular, però sobretot és important una bona alimentació. A tots ens passa que la inèrcia d’estar a casa et fa aixecar i anar a l’armari a veure què es pot picar i sí comptes les coses que piques durant el dia... doncs s’ha d’intentar reduir al màxim tot això. Ja vaig anar al supermercat i vaig comprar menjar per tenir dies a casa, menjar saludable, i amb una bona alimentació i una bona activació, ja sigui una vegada al dia o dues, tot i no ser esport d’elit, almenys tens una base.

És que si et pares a pensar, quan ens donen quatre o cinc dies per les festes de Nadal, el primer dia sempre costa. I això encara, però a l’estiu, que és un mes, que sembla molt, però quatre o cinc setmanes no és tan després de competir nou o deu mesos, doncs els primers dies son molt durs. Costa molt guanyar i és molt fàcil perdre el ritme i el to físic. El dubte aquí és si haurà marge per fer una mínima pretemporada, si hi haurà temps. S’ha de valorar, encara que això no és el que em preocupa, no estic pensant en quan jugarem el primer partit sinó en què aquesta situació afecti al menys gent possible

No se sap. Jo crec que aquí, sobretot la MLS que és una lliga nova, i que el futbol no és dels esports més importants vindrà condicionada de la decisió que la NBA, o competicions d’aquests tipus, pregui. A nivell europeu penso que també passarà el mateix. Quan les grans competicions comencin a decidir, la resta decidirà, perquè clar, si l’estat d’aïllament dura fins al mes de maig, fins al juny no sé si hi haurà temps. Però això no és el que em preocupa, insisteixo, no estic pensant en quan jugarem el primer partit sinó en què aquesta situació afecti al menys gent possible.

Estic bé, estic tranquil. Estic molt content del què estic vivint gràcies al futbol, de les experiències de la vida, tan a nivell professional, com personal. De disfrutar i que el futbol no sigui la part més important de la vida, sinó el fet de viure experiències a nivell personal aquí a Canadà, als Estats Units. Experimentar una altra lliga, de jugar en nous estadis, contra nous jugadors, contra nous equips. Tot forma part d’una gran experiència.

El futbol sempre el visc amb passió i sempre vull competir i sempre me’l prenc amb il·lusió. Sí que és veritat que, això t’ho dona l’edat i l’experiència, que el futbol no és el més important d’aquesta vida. El futbol a mi m’il·lusiona molt, em fa feliç jugar-lo però hi ha altres moltes coses a les quals has de prestar atenció, amb les quals t’has d’enriquir i ho estic fent. M’estic enriquint, estic experimentant i això és el què et fa créixer com a persona. No pot ser que només creixis com a jugador de futbol i que com a persona et quedis estancat. He donat molta importància a la part personal, del què t’aporta el futbol i que gràcies a ell estic vivint.

Estic content. No tan pels números perquè al final no és una cosa en la que em centri, sempre he dit que els gols son important però no estic aquí per fer gols, estic aquí per jugar a futbol, per disfrutar d’aquest esport i per viure l’experiència als Estats Units.

Bé, el què passa és que pràcticament no hem tingut temps perquè tot just acabàvem de començar. A més, el mercat no està tancat, aquí va del febrer al maig i la plantilla s’està fent. Els partits que hem disputat hem jugat bé. Hem començat molt bé a la Concacaf, també molt bé a la lliga i l’equip està en formació, aprenent i adaptant-nos al què vol el mister. És un entrenador intens, que ha jugat en grans clubs, de gran mentalitat, i una mica ens està traslladant el que és la seva.

No perquè és una altra etapa. L’etapa que jo vaig viure amb ell de jugador va ser fantàstica, va ser una de les persones que més em va ajudar. És un orgull per mi haver compartit amb ell el què vaig compartir però ara estem parlant d’una altra etapa. Ell és l’entrenador, jo sóc el jugador i és una altra situació.

És un futbol que està creixent. És una lliga nova, a nivell competitiu em refereixo, té 25 anys però realment està entrant ara. Vol convertir-se una lliga de les grans, de fet, el proper mundial, després de Qatar 2022, serà als Estats Units. Estan en una bona direcció: els estadis son enormes, cada vegada els equips s’estan formant més bé amb fitxatges de jugadors sud-americans, europeus, entrenadors europeus, ganes d’aprendre i millorar. I, a més, és una lliga que a nivell d’organització i màrqueting fa coses que jo no havia vist a Europa.

Per exemple, aquesta pretemporada al gener, un representant de cada equip, un jugador de la plantilla, va anar a Los Angeles per fer una sessió de màrqueting, d’entrevistes, de fotos... vaig tenir la sort de ser el representant del meu equip i vaig poder viure una jornada fantàstica que a Europa no es fa i que estaria molt bé perquè jo com a jugador vaig viure un gran dia.

Sincerament, el moment en què estem en la societat avui en dia, en l’últim que penso és en el futbol. No és una cosa que em preocupi en aquest moment. Sí em preocupa el moment que estem vivint, que tinguem força entre tots per guanyar aquest partit i que un cop passi, el mal que faci sigui el menys possible i afecti al menys gent possible. A partir d’aquí veurem com afecta al món de l’esport. Com he dit, el futbol és important però com s’està demostrant no és el més important en aquesta vida.