“El futbol no és el més important en aquesta vida”

Començo a viure-ho amb pre­o­cu­pació. Més que res, veig com està evo­lu­ci­o­nant tot i, lògica­ment, la incer­tesa del què està pas­sant i del què pas­sarà és el que em manté una mica més en alerta i més pre­o­cu­pat.

Aquí al Canadà estem en una situ­ació més tran­quil·la. Sí que hi ha algun cas, però sem­bla que s’ha reac­ci­o­nat més ràpid, està evo­lu­ci­o­nant més pro­gres­si­va­ment. Dins del que és la gra­ve­tat, la gent pot sor­tir al car­rer, va a tre­ba­llar, els espais públics sí els han tan­cat, però per exem­ple els res­tau­rants han limi­tat el seu accés al 50%. Per tant no estem par­lant aquí d’una situ­ació tan alar­mant. Però, a mi, per­so­nal­ment, em pre­o­cupa la meva terra, la meva gent. Allà tot­hom és a casa i això és nou, ningú té cap referència d’això i, tot ple­gat, aquesta incer­tesa em pre­o­cupa una mica.

Ara no recordo exac­ta­ment, però Itàlia va ser el pri­mer lloc, a nivell d’Europa que es va res­sen­tir més i jo, que vaig estar-hi dos anys [a la Roma i al Milan], és un lloc que també el con­si­dero fami­liar i en el qual també hi tinc molts amics. I això ha estat com un tsu­nami; des que va explo­tar a Itàlia i ha arri­bat a Espa­nya i està la situ­ació així. Ha estat tot molt ràpid. Suposo que des d’aquí s’ha vist amb pers­pec­tiva i han inten­tat reac­ci­o­nar el més ràpid pos­si­ble.

Igual que a tots; atu­rant la lliga i els entre­na­ments. Sí que és veri­tat que la MLS té l’avan­tatge que acaba de començar [2 jor­na­des de lliga han dis­pu­tat] i no és com la NBA o com la resta d’esports, tan ame­ri­cans com euro­peus que, pràcti­ca­ment, estan a la part final de la tem­po­rada. La MLS està a l’inici però clar, depèn dels mesos que es can­cel·li et men­jaràs més o menys tem­po­rada així que la situ­ació vin­dria a ser la mateixa. Només queda fer el què depèn de nosal­tres, que és estar a casa i desit­jar que el virus vagi des­a­pa­rei­xent.

Sin­ce­ra­ment no és fàcil. Hi ha gent que viu en cases grans, amb jardí o amb gimnàs amb màqui­nes de córrer que té més alter­na­ti­ves per fer esport, que tot i així no és res com­pa­ra­ble amb l’esport d’elit, lògica­ment, però sí que és un man­te­ni­ment. Els que vivim en pisos, com jo, o en espais més reduïts és més com­pli­cat. Jo l’últim dia em vaig empor­tar mate­rial del club per poder tre­ba­llar a casa i, a nivell de car­dio, aquí al Canadà sí que pots sor­tir a l’aire lliure i vaig a algun parc a córrer.

Ara tot just estic sor­tint d’una lesió que vaig tenir a l’isquio, de la qual ja estic bé, ja estic recu­pe­rat, i faig reforç mus­cu­lar, però sobre­tot és impor­tant una bona ali­men­tació. A tots ens passa que la inèrcia d’estar a casa et fa aixe­car i anar a l’armari a veure què es pot picar i sí comp­tes les coses que piques durant el dia... doncs s’ha d’inten­tar reduir al màxim tot això. Ja vaig anar al super­mer­cat i vaig com­prar men­jar per tenir dies a casa, men­jar salu­da­ble, i amb una bona ali­men­tació i una bona acti­vació, ja sigui una vegada al dia o dues, tot i no ser esport d’elit, almenys tens una base.

És que si et pares a pen­sar, quan ens donen qua­tre o cinc dies per les fes­tes de Nadal, el pri­mer dia sem­pre costa. I això encara, però a l’estiu, que és un mes, que sem­bla molt, però qua­tre o cinc set­ma­nes no és tan després de com­pe­tir nou o deu mesos, doncs els pri­mers dies son molt durs. Costa molt gua­nyar i és molt fàcil per­dre el ritme i el to físic. El dubte aquí és si haurà marge per fer una mínima pre­tem­po­rada, si hi haurà temps. S’ha de valo­rar, encara que això no és el que em pre­o­cupa, no estic pen­sant en quan juga­rem el pri­mer par­tit sinó en què aquesta situ­ació afecti al menys gent pos­si­ble

No se sap. Jo crec que aquí, sobre­tot la MLS que és una lliga nova, i que el fut­bol no és dels esports més impor­tants vindrà con­di­ci­o­nada de la decisió que la NBA, o com­pe­ti­ci­ons d’aquests tipus, pre­gui. A nivell euro­peu penso que també pas­sarà el mateix. Quan les grans com­pe­ti­ci­ons comen­cin a deci­dir, la resta deci­dirà, perquè clar, si l’estat d’aïlla­ment dura fins al mes de maig, fins al juny no sé si hi haurà temps. Però això no és el que em pre­o­cupa, insis­teixo, no estic pen­sant en quan juga­rem el pri­mer par­tit sinó en què aquesta situ­ació afecti al menys gent pos­si­ble.

Estic bé, estic tran­quil. Estic molt con­tent del què estic vivint gràcies al fut­bol, de les experiències de la vida, tan a nivell pro­fes­si­o­nal, com per­so­nal. De dis­fru­tar i que el fut­bol no sigui la part més impor­tant de la vida, sinó el fet de viure experiències a nivell per­so­nal aquí a Canadà, als Estats Units. Expe­ri­men­tar una altra lliga, de jugar en nous esta­dis, con­tra nous juga­dors, con­tra nous equips. Tot forma part d’una gran experiència.

El fut­bol sem­pre el visc amb passió i sem­pre vull com­pe­tir i sem­pre me’l prenc amb il·lusió. Sí que és veri­tat que, això t’ho dona l’edat i l’experiència, que el fut­bol no és el més impor­tant d’aquesta vida. El fut­bol a mi m’il·lusi­ona molt, em fa feliç jugar-lo però hi ha altres mol­tes coses a les quals has de pres­tar atenció, amb les quals t’has d’enri­quir i ho estic fent. M’estic enri­quint, estic expe­ri­men­tant i això és el què et fa créixer com a per­sona. No pot ser que només crei­xis com a juga­dor de fut­bol i que com a per­sona et que­dis estan­cat. He donat molta importància a la part per­so­nal, del què t’aporta el fut­bol i que gràcies a ell estic vivint.

Estic con­tent. No tan pels números perquè al final no és una cosa en la que em cen­tri, sem­pre he dit que els gols son impor­tant però no estic aquí per fer gols, estic aquí per jugar a fut­bol, per dis­fru­tar d’aquest esport i per viure l’experiència als Estats Units.

Bé, el què passa és que pràcti­ca­ment no hem tin­gut temps perquè tot just acabàvem de començar. A més, el mer­cat no està tan­cat, aquí va del febrer al maig i la plan­ti­lla s’està fent. Els par­tits que hem dis­pu­tat hem jugat bé. Hem començat molt bé a la Con­ca­caf, també molt bé a la lliga i l’equip està en for­mació, apre­nent i adap­tant-nos al què vol el mis­ter. És un entre­na­dor intens, que ha jugat en grans clubs, de gran men­ta­li­tat, i una mica ens està tras­lla­dant el que és la seva.

No perquè és una altra etapa. L’etapa que jo vaig viure amb ell de juga­dor va ser fantàstica, va ser una de les per­so­nes que més em va aju­dar. És un orgull per mi haver com­par­tit amb ell el què vaig com­par­tir però ara estem par­lant d’una altra etapa. Ell és l’entre­na­dor, jo sóc el juga­dor i és una altra situ­ació.

És un fut­bol que està crei­xent. És una lliga nova, a nivell com­pe­ti­tiu em refe­reixo, té 25 anys però real­ment està entrant ara. Vol con­ver­tir-se una lliga de les grans, de fet, el pro­per mun­dial, després de Qatar 2022, serà als Estats Units. Estan en una bona direcció: els esta­dis son enor­mes, cada vegada els equips s’estan for­mant més bé amb fit­xat­ges de juga­dors sud-ame­ri­cans, euro­peus, entre­na­dors euro­peus, ganes d’apren­dre i millo­rar. I, a més, és una lliga que a nivell d’orga­nit­zació i màrque­ting fa coses que jo no havia vist a Europa.

Per exem­ple, aquesta pre­tem­po­rada al gener, un repre­sen­tant de cada equip, un juga­dor de la plan­ti­lla, va anar a Los Ange­les per fer una sessió de màrque­ting, d’entre­vis­tes, de fotos... vaig tenir la sort de ser el repre­sen­tant del meu equip i vaig poder viure una jor­nada fantàstica que a Europa no es fa i que esta­ria molt bé perquè jo com a juga­dor vaig viure un gran dia.

Sin­ce­ra­ment, el moment en què estem en la soci­e­tat avui en dia, en l’últim que penso és en el fut­bol. No és una cosa que em pre­o­cupi en aquest moment. Sí em pre­o­cupa el moment que estem vivint, que tin­guem força entre tots per gua­nyar aquest par­tit i que un cop passi, el mal que faci sigui el menys pos­si­ble i afecti al menys gent pos­si­ble. A par­tir d’aquí veu­rem com afecta al món de l’esport. Com he dit, el fut­bol és impor­tant però com s’està demos­trant no és el més impor­tant en aquesta vida.