Székesfehérvár és una localitat a uns 70 quilòmetres de Budapest. Les mesures que s’han pres fins ara no han sigut dràstiques. Segueixo el dia a dia de Catalunya i veig que aquí és diferent. Els casos que s’han donat a Hongria són pocs en relació amb casa nostra i també hi ha pocs morts. Tenim més temps de marge i entenc que, a mesura que passin els dies, les mesures seran més dures. Podem sortir al carrer i fer esport si el fem sols o amb la família. També hi ha una mesura significativa, i és que de 9 a 12 del matí no pots anar al supermercat, només ho pot fer la gent major de 65 anys, per protegir aquesta part de la població més vulnerable i evitar barreges.

Fa dues setmanes que no juguem i, tot i que les mesures no són tan dures, no ens podem entrenar com a equip. Els jugadors estan en quarantena i, si hi ha algun futbolista amb por, ja no s’hi pot fer res. Tenim un pla personalitzat per a cada jugador i els nostres preparadors físics estan a sobre de la plantilla. És un treball en un aspecte físic, ja que tàcticament i tècnicament és més complicat. Dins de les nostres limitacions treballem amb tot el que podem i amb un programari català, el Soccer System Pro, que ens aporta un feedback amb els jugadors i en podem anotar l’estat i el nivell físic, però també el mental. En funció d’això preparem els entrenaments, però el problema és que en el futbol s’ha de competir amb un altre rival i has de combinar amb companys, així tot és més complicat.

A Hongria es va jugar una setmana més respecte de la lliga espanyola, amb un jornada a porta tancada. Ens queden vuit partits de lliga, estem en la segona posició, el primer és el Ferencváros i han de venir a jugar a casa nostra. És cert que tenen dos partits menys per disputar, però s’ha de decidir la lliga. Si hi hagués una distància més gran… però s’haurà de jugar. Tenim cinc punts d’avantatge respecte al tercer classificat i nou sobre el quart, i en la lliga hongaresa els tres primeres participen en competició europea. L’altra incògnita és en la copa, on estem en les semifinals, ens enfrontem al tercer de la lliga, però el Ferencváros està eliminat. La federació en un principi ens va dir que volia que s’acabés la lliga, no sabem quan, però aquesta és la intenció. Com en totes les lligues hi ha drets televisius i perquè es compleixin aquests drets s’han de jugar els partits, si no es disputen es perden els diners. En un futbol tan professionalitzat ningú es pot permetre no disposar d’aquests diners; per tant, hem de jugar el final de la lliga. Buscarem un model per entrenar-nos i veurem com evoluciona la pandèmia i si ens permet desenvolupar-lo. Es tracta d’un entrenament sectorial en què cada jugador disposa de set metres quadrats en què es faran treballs en els aspectes físic i tècnic per intentar que quan ens diguin que podem competir fer-ho com més aviat millor i poder estar a punt.

Hongria és un país on la disciplina és molt important, amb gent molt noble; per tant, qualsevol mesura que es pren es compleix. A l’estadi ve molt poca gent a treballar i jo intento fer una rutina ja que estic sol. La meva família, per desgracia, és a Blanes i és un situació complicada per a mi. La sort és que tinc una dona molt forta i ho està portant molt bé a casa amb tres nens. És el problema més gran que afronto, la solitud i no poder estar al costat dels meus. De dilluns a dissabte, de dos quarts de deu del matí a les set de la tarda, treballo per intentar millorar, editar i buscar imatges i accelerar el procés d’aprenentatge en l’aspecte tàctic, buscar exercicis, parlar amb els jugadors i motivar-los. Dino al camp, faig esport i torno a casa. Això m’està ajudant a suportar una mica el tema de la falta de la meva família.

És complicat. Estàs en contacte amb la teva gent, mires les notícies a Catalunya i al final estic en un altre país, a molta distància i ara ja pràcticament no hi ha vols. Pateixes per qualsevol cosa que li passi a la família, més per no estar amb ells i ajudar-los.

Tinc la sort que és la meva segona etapa en el club. A part de sentir-me protegit, m’hi estic habituant molt. Ja em coneixen i aquí la gent és molt lleial, em sento segur en tots els aspectes. Per exemple, som dos catalans, en Xevi Coll [expreparador físic i segon entrenador del Llagostera, entre altres equips] i jo. Quan es va destapar la crisi del coronavirus tenia la dona embarassada i des d’Hongria vam veure com tancaven les fronteres. El club, sabedor del tema, li va dir que marxés, que ja s’arreglaria tot i que el més important era veure néixer el seu fill. Tot això et fa sentir reconfortat.

Ganes de tornar i estar durant aquest episodi amb la família a Catalunya en tenia moltíssimes. La meva responsabilitat en l’equip és primordial. Soc el primer entrenador, en el dia a dia haig de fer coses i el problema és que no coneixem el timming de res. Pot ser que en una setmana canviï tot, la incertesa és tan gran que has d’estar al 100% amb l’equip. Si hagués marxat, l’equip s’hauria quedat sense el seu entrenador; a més, anar a casa significa fer quarantena, tornar a marxar quan et reclamin, passar controls, etc. Tinc la sort que la meva dona és molt forta i està superant la situació, li estic molt agraït.

Tenim un jugador que viu a la frontera entre Hongria i Romania, a només dues hores. Ell volia anar a casa però no podia ser, ja que el virus es mou, pot contagiar la família o, en tornar, els companys, i és una situació personal dura. N’existeixen moltes a tot arreu i és un exemple que cal quedar-se al lloc, no moure’s i esperar fent tot el possible per mantenir-nos desperts i en forma, en el cas de l’esportista. Al final és una situació nova, a la qual ens hem d’adaptar i, per damunt de tot, hi ha els familiars i la salut de tothom.

La veritat és que vaig tenir sort. Els projectes que hi ha a Espanya i a Catalunya són de rendiment immediat i tot depèn dels resultats més que del teu treball. A l’estranger canvia tot. Primer vaig estar tres anys de segon entrenador, vaig poder conèixer la competició i posteriorment vam guanyar la lliga ja com a primer entrenador del Videoton. El club només l’havia guanyada una vegada en la història i això em va donar nom, de fet encara es rememoren els rècords que vam aconseguir de gols, entre altres fites. Va estar molt bé. A l’Almeria la cosa no va funcionar i aquell any hi van acabar passant sis entrenadors, l’equip no anava bé i es van acabar salvant a falta de pocs minuts per acabar la lliga contra el Còrdova. Vaig fitxar pel Hadjuk Split, vam classificar l’equip per a l’Europa League, érem el tercer equip més jove de tot Europa, que es diu aviat. Més tard vaig anar a Polònia, al Wisla Cracòvia, els resultats també van ser bons i l’equip feia vuit anys que no lluitava pel play-off pel títol, ho vam aconseguir i tenia un any més de contracte però econòmicament la situació era delicada i érem l’únic equip que no cobrava, fins i tot encara no hem cobrat. Ara estic en la meva segona etapa al MOL Fehérvár, m’agradaria molt entrenar a l’Estat espanyol, però som professionals i ens devem a qui ens reclami i anem allà on puguem anar a treballar. Estic al lloc adequat, ja que era una de les coses que volia, tornar a Hongria, ja que la meva trajectòria al llavors Videoton va ser molt bona. L’equip s’ha fet molt més gran, tenim l’estadi nou i el club vol fer coses i evolucionar. Tinc la sort d’intentar acabar el treball que vam començar. Jo i la meva família estem molt contents, ja que ens agrada Hongria, hi tenim molts amics i estem en una situació molt bona.

El futbol a Hongria està en constant creixement. La lliga ha pujat el nivell des que vaig arribar fins a l’actualitat. La majoria dels equips tenen estadis molt macos i nous, es paga bé i la intenció dels clubs és millorar i projectar-se a Europa. Abans el jugador hongarès era molt fort i amb talent, però quan sortia un futbolista molt bo, el primer que volia era anar a jugar a l’estranger. Ara es vol potenciar la pròpia lliga, la millora és evident i, a poc a poc, i anant per aquest camí, els resultats es veuran i els equips competiran millor a Europa.

També hi ha força jugadors d’altres nacionalitats. Nosaltres tenim dos macedonis, dos francesos, un del Cap Verd, un serbi, romanesos, bosnians… El que no tinc són catalans o espanyols. En la primera etapa sí que vam tenir en Walter, en Calatayud i en Brachi, però hem de veure si la temporada vinent en fitxem algun. Una de les coses en què hem de millorar és en la presa de decisions, i en el futbol que es practica en la lliga espanyola hi ha futbolistes per triar i fer un pas endavant. Aquí a Hongria això és molt important: tenir una bona lectura del joc en els aspectes ofensiu i defensiu aporta un element diferencial, i és que quan domines el joc has de controlar la presa de decisions. Si no tens això, o el rival comet una errada o hi d’haver un gran encert teu.