“Recomanaria venir a Polònia als jugadors joves”

Par­tim de la base que les dades del virus són molt infe­ri­ors que a Espa­nya i des del pri­mer moment es va tenir clar que es juga­ria. Des del pri­mer moment, par­lant amb el pre­si­dent del club i amb el direc­tor espor­tiu, la con­vicció de repren­dre la com­pe­tició va ser pre­sent, i en sin­to­nia amb el govern s’ha esta­blert que, si no passa res, l’últim cap de set­mana de maig es tor­narà.

Sabem que el risc hi és, perquè el coro­na­vi­rus ha vin­gut per que­dar-se, de moment. Però el nos­tre risc no és supe­rior al de la resta de la població. Al con­trari, som un pri­vi­le­gi­ats. Em com­paro amb la situ­ació de la meva mare, que té una per­ru­que­ria i no ha pogut tenir accés a la prova. A mi ja me l’han feta i he sor­tit nega­tiu. El seu risc és més gran que el meu, i a sobre cobra menys.

Hem estat con­fi­nats, i et diria que fins i tot la població va saber anti­ci­par el pro­blema que venia, perquè fins i tot abans que hi hagués una ordre del govern els bars i els res­tau­rants van començar a tan­car per pre­caució. L’èxit de Polònia és que en gene­ral s’ha actuat ràpid.

Polònia és un país que ha evo­lu­ci­o­nat molt en els set anys que jo porto aquí. I con­cre­ta­ment la ciu­tat on visc, Gliwice, ha fet un canvi bes­tial. Quan vaig arri­bar era una mica vella, hi fal­ta­ven res­tau­rants... i excom­panys meus dels pri­mers anys que han mar­xat, ara tor­nen i han al·luci­nat. És un país que, com a tot arreu, fan coses mala­ment, però en línies gene­rals està evo­lu­ci­o­nant molt ràpid.

Estic molt con­tent perquè ja fa ben bé tres anys que el domino. Quan vaig arri­bar aquí vaig pen­sar que no l’apren­dria mai de la vida, i els pri­mers dos anys vaig fer el que vaig poder, però va arri­bar un punt que, quan vaig reno­var per dos anys, vaig pen­sar, “Gerard, no et per­do­naré mai si has estat qua­tre anys en un país i no n’has après la llen­gua.” I des d’ales­ho­res vaig dema­nar als com­panys que només em par­les­sin en polonès; fins al punt que quan ara ve un juga­dor de fora, jo soc una mica el nexe entre els polo­ne­sos i ells.

El Piast era un club que solia estar sem­pre llui­tant per estar a mei­tat de taula i que de mica en mica ha anat evo­lu­ci­o­nant, por­tant millors fut­bo­lis­tes, incre­men­tant els sous... i sobre­tot han tin­gut la capa­ci­tat de, tots els anys, fer un grup de bons fut­bo­lis­tes però que també hem tin­gut una gran relació. És un lloc al qual és molt fàcil adap­tar-se. Jo sem­pre dic que si hi ha un club ideal per ater­rar a Polònia és el Piast. I a més, amb el fet de sen­tir-nos cada vegada més com­pe­ti­tius estem dis­fru­tant, per exem­ple, d’anar a jugar als camps dels grans del país. Abans visi­tar l’estadi del Legia de Varsòvia era anar cagat, amb mol­tes reser­ves i a jugar endar­re­rits. Ara sor­tim a dis­fru­tar i amb el pen­sa­ment que els que s’han de pre­o­cu­par són ells.

Han can­viat moltíssi­mes coses amb l’arri­bada de Boniek, ex de la Juve, a la fede­ració. Abans hi havia molts entre­na­dors d’una era ante­rior, i tot això ho han anat can­vi­ant. Està entrant gent amb una idea molt més moderna del fut­bol, i també s’han obert a por­tar juga­dors d’altres països que crec que estem con­tri­buint a fer que el nivell s’incre­menti. La lliga ha pro­gres­sat moltíssim i a sobre s’està fomen­tant el crei­xe­ment de juga­dors joves que s’estan expor­tant a lli­gues potents, sobre­tot a la ita­li­ana.

Abso­lu­ta­ment; a mi aquest país m’ha donat la feli­ci­tat fut­bolística, i reco­mano a tots els joves que puguin venir aquí, que no s’ho pen­sin. A mi, quan m’ho van ofe­rir pen­sava que seria un país amb mol­tes menys pos­si­bi­li­tats, i és al con­trari. Amb 22 anys va haver-hi un moment en què vaig estar a punt de dei­xar-ho. Vaig estar qua­tre mesos sense cobrar en el Gavà, em vaig tren­car el genoll en el Múrcia i em van cla­var una pun­tada de peu al cul, tres anys amb difi­cul­tats per cobrar a Gua­da­la­jara... A mi el fut­bol m’encan­tava, però jo no volia viure això. I a Polònia mai m’han fallat.