2a DIVISIÓ A
A València, el tercer
El central Albert Serra assaboreix l'«inesperat» ascens amb el Llevant i es considera un jugador talismà
«Si algun equip vol pujar, ja ho sap. Que em truqui!» Albert Serra, un dels centrals del Llevant, se sap promocionar i es considera un talismà. Va pujar dos anys amb el Girona (de tercera divisió a segona A) i ara encara l'ha feta més grossa: gràcies al 3-1 de diumenge contra el Castelló ha pujat a primera amb el Llevant en l'any del centenari del club. És el tercer ascens de Serra, descartat l'estiu passat del Girona després d'haver jugat 37 partits (i marcar 4 gols) en el debut a segona A. «Ningú no s'ho esperava, pujar. Ni era l'aspiració, ni teníem cap compromís», diu Serra, de 31 anys i que també recorda amb orgull les semifinals de copa del 2002 amb el Figueres.
Gairebé sense veu després de dues jornades de celebracions, a Serra se li ha fet difícil digerir el que li ha tocat viure. «Encara no he tingut temps de seure i de tenir un moment per pensar. L'experiència ha valgut molt i molt la pena, a València, en el Llevant i amb la cirereta de l'ascens. És inoblidable», destaca l'exjugador del Banyoles.
Serra va arribar a València a final d'agost, just després del primer partit de lliga, Vila-real B-Llevant (2-2). Havia descartat ofertes per jugar a segona B, entre les quals la de l'Alavés, i estava disposat a jugar a Palamós. Fins que el va trucar el Llevant de Luis García Plaza.
La competència amb el veterà Ballesteros, a qui l'exjugador del Banyoles admira; Robusté, i el jove del planter Héctor Rodas han impedit a Serra jugar amb regularitat, però ell s'hi ha deixat la pell en els 13 partits disputats i ha perdut temporalment la veu en les celebracions per l'èxit del conjunt granota.
Satisfet del seu nivell.
Invasió de camp i recepcions oficials
L'eufòria va esclatar diumenge al Ciutat de València quan es va confirmat l'empat del Salamanca-Betis (1-1): el Llevant ja era a primera. Amb 19.000 espectadors, hi va haver invasió de camp, els jugadors van haver de sortir del vestidor i hi va haver càntics i festa. Dilluns, la plantilla va ser rebuda a la Generalitat –el president Francisco Camps, però, no hi era–, a l'ajuntament de València, amb Rita Barberà, i va oferir l'ascens a la basílica de la Verge dels Desemparats. Cendrós, Xisco Nadal i Juanfran van dur la veu cantant al balcó de l'ajuntament i en la majoria dels actes festius.