tRIANGULANT
RAMIRO MARTÍN-LLANOS
Tot pidolant una mica de bon futbol
LA POR De PERDRE. La té tothom en aquest mundial. Es podrà dir que tots els inicis són iguals. La fase d'estudi, les cames tremoloses, els nervis de l'estrena. I es pot intuir que, per proposta, algunes seleccions s'enlairaran amb el rodatge dels partits. Això no passarà amb el Brasil. Dunga ha jurat fidelitat a una manera de jugar que la verdeamarelha defensa des fa vint anys. Ahir es va estrenar guanyant al contraatac Corea del Nord per la mínima. Així estan les coses. A Dunga no li fa vergonya. N'hi hauria de fer. Però no. Donar l'esquena a una tradició futbolística és, com a mínim, un pecat esportiu. Més encara quan es tracta d'un llegat futbolístic, potser el més ric de la història d'aquest esport. El Brasil, no obstant això, continua venent el seu producte, el jogo bonito, que arrela en la gent a còpia d'expressions individuals incomparables. Col·lectivament, però, per al Brasil «l'estabilitat és guanyar», que diria aquell. Després de vint anys no pot sorprendre que els brasilers juguin així. Lazaroni, Parreira, Scolari, Luxemburgo, Dunga... El Brasil té claríssim quin és el seu camí. L'increïble és que encara mantingui el cartell de paradís del joc.
CRISTIANO, FORA DE LLOC. Estrena decebedora de la gran estrella del Real Madrid. No hauria de ser curiós que una figura associada a la fama mercantil es trobi fora de lloc en l'últim paisatge amateur del futbol. Diu Mourinho: «És indispensable que jo cobri un euro més que el futbolista més ben pagat del meu equip.» Un dogma en el qual Cristiano creu cegament. CR9 podria comprar-se, si volgués, la Federació Portuguesa de Futbol o contractar el seleccionador Queiroz com a cap de premsa o assessor d'imatge. Juga de franc per a Portugal. Tot és molt confús per a ell.
FILLS DE GALEANO. «Al cap i a la fi, només sóc un captaire de bon futbol», ens il·lustra el mestre uruguaià Eduardo Galeano, que deu haver penjat ja a la porta de casa el famós cartell «tancat per futbol», per devorar-se el mundial a soles. Malgrat la passió, Galeano descriu el joc de la pilota com «el trist viatge del plaer al deure», una descripció que es fa immensa en aquest inici gris i de poques idees.
Ramiro Martín-Llanos Redactor