Endevinar les alineacions de Luis Enrique és una utopia. Ara bé, diumenge al Narcís Sala, en l'últim partit de la temporada, hi ha una posició que ja podríem donar com a segura: Rubén Miño serà el porter titular. Si Luis Enrique és coherent amb la línia que ha seguit durant tot el curs, aquest partit li toca jugar-lo al porter de Cornellà. Oier ha jugat 18 partits de lliga regular i Rubén Miño 17 (Jordi Masip els altres tres). I Oier ha jugat tres partits de la fase d'ascens, i Miño només dos.

És molt poc habitual en categories com la segona B que un entrenador no aposti clarament per un porter, que el tòpic diu que és una posició especial que necessita tenir la plena confiança i creure's titular indiscutible. Doncs el tècnic asturià del Barça ha desafiat aquesta màxima del futbol, i no es pot dir que li hagi pas sortit malament. «El mister ens va dir que estava content amb els tres porters i ens va dir que si estàvem bé podríem jugar tots. No ens ha dit mai que jugaríem dos partits cadascun, sinó que ens havíem de guanyar el lloc cada dia. Però sí que és cert que ell ha seguit aquesta línia», admet Miño. Com que les lesions els han respectat, Miño i Oier han jugat dos partits seguits cadascun –amb comptades excepcions– de manera matemàtica. «Al final, inevitablement acabes pensant, ‘avui em toca a mi', però si t'ho creus de debò estàs mort. Tu has de treballar igual i pensar que jugaràs sempre, si no, és molt difícil portar aquesta situació», reflexiona el porter català, que assegura que aquesta competència sota els pals no ha malmès la relació que tenen entre ells Miño i Oier: «Algun cop sí que fem broma amb la situació, tant amb ell com amb Masip ens portem molt bé, som molt bons amics.»

Rubén Miño: «Al final inevitablement acabes pensant ‘avui em toca a mi', però si t'ho creus de debò estàs mort»