Lugo: el «déjà vu» no ha de repetir-se al Narcís Sala
Tres testimonis del robatori de Lugo confien que no es torni a repetir
El Sant Andreu ha estat molt collat pels àrbitres en les últimes setmanes
Gonzalvo, Hans i Calderé esperen que el de negre aquest cop es comporti
Calderé
Schönhöfer
Diuen que les excuses van ser inventades per ocultar els errors. Possiblement, així sigui en un 99% dels casos. Però si hi ha un club en el futbol català que no es queixa per vici aquest és el Sant Andreu. El seu missatge no és una excusa, és un prec a la justícia. El penal de l'anada en l'eliminatòria contra el Barça Atlètic, un penal que Nolito va treure's de la màniga magistralment, va ser l'últim obús a la paciència andreuenca. Demà passat tothom desitja un arbitratge just, no una altra calamitat, com l'episodi del Miniestadi de diumenge passat o el robatori arbitral de fa 18 anys contra el Lugo.
D'aquell llunyà partit, en què el Sant Andreu també es jugava l'ascens a segona A, se n'ha parlat molt i, malgrat el temps transcorregut, el seu record està ben viu. Potser perquè la família quadribarrada ha viscut fa poc més d'un déjà vu d'aquell desvergonyiment en forma d'arbitratge. Tres actors principals d'aquella injustícia, el tècnic Jordi Gonzalvo i els exjugadors Ramon Maria Calderé i Hans Schönhöfer, han donat la seva visió dels fets de fa 18 anys i dels de fa 5 dies.
«El 1992 érem el millor equip. El que va passar contra el Lugo va ser una putada, amb les sis lletres, com una casa de pagès», declara d'entrada Jordi Gonzalvo, actual comentarista i l'entrenador del Sant Andreu aquell 1992. Al seu costat, l'exjugador andreuenc Ramon Maria Calderé recorda el paper indigne de l'àrbitre d'aquell partit. «Com a persona, Japón Sevilla no podrà tenir mai la consciència tranquil·la. Ens mereixíem aquell ascens», afirma el de Vila-rodona. Alguns dels efectes d'aquell robatori van ser evidents just acabat el partit, però ningú sap què podria haver passat si aquell matx no hagués estat torpedinat pel col·legiat. «El club en aquella època anava en una línia ambiciosa. Qui sap on hauríem acabat, potser algun de nosaltres hauríem pogut jugar a primera divisió», sosté el també exjugador Hans Schönhöfer.
El passat, es vulgui o no, deixa algunes empremtes indelebles. El record dels seguidors del Sant Andreu no s'esborra fàcilment, i menys si els perjudicis arbitrals es van repetint amb més assiduïtat de la deguda. «La gent del Sant Andreu està molt cremada. En la segona volta aquí hi ha hagut autèntiques cacicades», apunta Gonzalvo, un bon amic, per cert, de l'actual tècnic, Natxo González, a qui veu amb molta seguretat. «El Natxo és un home molt fidel a les seves idees. I té una fe immensa», afirma.
Calderé no es mossega la llengua.
Visió propera d'un ascens.
L'enfrontament ha estat declarat d'alt risc
Ahir el Sant Andreu va mantenir una reunió amb els Mossos d'Esquadra en què es va acordar que el partit d'aquest diumenge sigui declarat d'alt risc. I és que a la indignació de l'afició quadribarrada, que podria saltar a la més mínima espurna d'error arbitral en contra dels locals, cal afegir que després del final del partit de diumenge passat va haver-hi petits incidents amb alguns aficionats blaugrana. Per tot plegat, es procedirà a dur a terme un protocol de seguretat més gran, tot desitjant que el duel entre els dos millors equips catalans de segona B es disputi i s'acabi de manera civilitzada. La intenció és que al Narcís Sala no es vegin imatges com les que van tenir lloc fa unes setmanes al municipal de la Feixa Llarga de l'Hospitalet, on el desenllaç del partit entre l'Hospi i el Rayo Vallecano B va acabar com el rosari de l'aurora, amb una invasió de camp i diverses agressions inadmissibles.