Fills de l’efecte Flick
El tècnic alemany ha estat capaç de transformar una temporada que estava abocada al fracàs
La cohesió defensiva, la sincronia en la pressió, la capacitat de corregir d’Alaba i Davies i la llibertat de Müller han reinventat el Bayern
Poques vegades una temporada havia estat tan bipolar com la d’aquest Bayern de Munic, al qual avui es concedeix amb certa unanimitat el cartell de favorit per conquerir l’orelluda, però al qual no fa gaire se li evidenciaven símptomes similars als que avui mostra el Barça, de ritme discutible i una necessitat de relleu generacional latent. Quan el club muniquès va decidir fer fora Niko Kovac, de fet just després d’encaixar una golejada impròpia d’un club com el seu contra l’Eintracht de Frankfurt (5-1), caminava quart en la Bundesliga, a quatre punts del Mönchengladbach i amb la sensació que Alemanya es preparava per viure un dels campionats més igualats dels últims temps. “Hans-Dieter Flick es farà càrrec de l’equip de manera provisional”, va escriure aquell dia el club muniquès. Però poques vegades abans un entrenador, venint del semianonimat, havia aprofitat tant el cartell d’interinatge per transformar un club. Flick, que ja havia vist com en el passat Joachim Löw construïa una dinastia venint de l’ombra a la selecció alemanya (va ser el seu ajudant), ha recuperat tota la grandesa del Bayern quan menys s’intuïa. I ho ha fet donant alternatives a jugadors joves com ara Joshua Zirkzee i sobretot Alphonso Davies, però alhora rejovenint figures que semblaven abocades a una decadència inevitable. A Manuel Neuer, mig barallat amb el club per la seva renovació i veient com li fitxaven Alexander Nübel, cridat a ser el seu successor, li ha retornat tota la confiança. “És el meu número u”, va dir Flick. I sobretot a Thomas Müller, mig instal·lat en l’ostracisme amb Kovac, li ha retornat la versió de fa una dècada, quan era aquell futbolista anàrquic però imprevisible que destruïa defenses rivals. Un equilibri entre el passat i el futur que ha portat el Bayern d’una temporada que pintava negra a la il·lusió pel segon triplet de la seva història.
Un equip que va a l’una
Individualitats a banda, la diferència la marca el bloc. I el Bayern, que amb Kovac era un equip inconstant, capaç d’atropellar però al mateix temps de partir-se molt i de patir en transició defensiva, ha guanyat en cohesió. Un trajecte sobre la pissarra que també té el seu vessant humà, ja que el vestidor del club muniquès ha passat de remugar amb el missatge del tècnic croat a alinear-se de forma indiscutible rere la figura de Flick, que ha estat capaç de dotar d’una rigidesa defensiva notable. Amb 10 jornades amb Kovac a la banqueta, el Bayern va encaixar 16 gols, exactament els mateixos que en la resta de la temporada (28 jornades) amb el nou entrenador. Una capacitat col·lectiva que reu en un doble vessant, primerament en una capacitat notable per pressionar després de la pèrdua, el que a Alemanya coneixen com el gegenpressing, un terme ja popularitzat. En l’anada dels vuitens de final contra el Chelsea, per exemple, a Londres, el Bayern va interceptar més de la meitat de les pilotes en camp contrari (7 de 12) en un comportament col·lectiu que ha estat constant al llarg de l’era Flick i que li permet viure durant molts trams de partit a camp contrari, on jugadors com Thiago Alcántara i Joshua Kimmic, molt aplicats en defensa, tenen una capacitat organitzativa notable.
Però, independentment de la seva capacitat per defensar cap endavant, també el Bayern ha assolit una resistència superior quan li toca mirar enrere i córrer en direcció a Manuel Neuer, en gran part gràcies a dos portents de la naturalesa com David Alaba, reciclat definitivament en un central molt reactiu, i sobretot a un Alphonso Davies que ha deixat recuperacions de pilota exultants corrent en la urgència. El canadenc, capaç de superar els 36 km/h en velocitat punta, s’ha acabat convertint en un lateral que atropella els rivals ofensivament, però que també dissimula la seva falta d’hàbit defensiu amb un físic insultant. D’aquesta explosivitat per robar tant en anticipació com en el retrocés defensiu, queda l’evidència que el Bayern és l’equip que més esprints fa en tota la Bundesliga (8,546).
La baixa de Pavard
Encara que no té el cartell de bona part de la plantilla, el Bayern ha trobat en Benjamin Pavard (fitxat per 35 milions d’euros de l’Stuttgart) una peça ideal com a contrapès de l’exuberància de Davies a l’esquerra. Més acadèmic en tot el que fa, el francès, que també pot actuar de central, és un punt de suport recurrent en el Bayern per treure la pilota per la seva capacitat d’equivocar-se poc i fer el que necessita la jugada. Encara que està jugant de lateral (també pot ser central), Pavard vindria a ser el Lenglet del Bayern, un jugador menys elogiat del que segurament mereix i que plasma la seva importància en el fet que és el tercer jugador de tota la Bundesliga que més pilotes toca (2.857). Només Sven Bender, del Leverkusen (2.911), i el seu company Kimmich (3.216) intervenen més en el joc.
Tot i ser un futbolista silenciós, la seva absència pesa a les cames d’un Bayern que no té una solució natural per al seu lateral dret. Va incorporar Álvaro Odriozola, però ha jugat poc; disposa de la possibilitat de fer jugar Lucas Hernández a cama canviada, però baixa molt les seves prestacions, i la solució més recurrent per a Hansi Flick és acabar recol·locant l’insaciable Kimmich, excel·lent allà on el situïn, el Philipp Lahm de l’actualitat, al carril per la dreta. El conflicte per al Bayern, però, és que enguany Kimmich ha demostrat que jugant al mig del camp pot moure els fils de tot un equip i tampoc disposa d’un relleu del mateix perfil a la medul·lar, on Leon Goretzka és un futbolista molt més físic i d’arribada de segona línia, però amb bastant menys dots organitzatius.
Müller desencadenat
El múscul ofensiu del Bayern parla per si sol. Ningú ha marcat més gols que Robert Lewandowski en les grans lligues sumant totes les competicions (53 dianes) i el polonès, a més, compta amb socis de luxe com un Serge Gnabry que suma dobles figures (20 gols i 13 assistències en 43 partits de la temporada), i l’etern Thomas Müller, que ha estat el jugador que més assistències de gol ha repartit en la Bundesliga (21). L’internacional alemany, a més, exemplifica com pocs la transformació del Bayern, amb una recuperació anímica i futbolística que l’ha dut a recordar el Müller dels millors dies. “Ara el nostre joc és tan clar com quan ens dirigia Guardiola”, ha elogiat el bavarès, que ha deixat de jugar a la banda per flotar al voltant de Lewandowski amb la seva anarquia habitual i detectant l’espai com ningú, sobretot l’esquena d’un lateral esquerre, en aquest cas Jordi Alba, que haurà d’anar amb peus de plom per desactivar una peça que sempre dona rèdits al Bayern.