El Sevilla busca el set en blanc en la final contra l'Inter
Europa League. Guanyador de les cinc finals que ha disputat fins ara, l’equip andalús es juga el seu sisè títol contra un rival liderat per la potència de Lautaro i Lukaku
Poques vegades el tòpic que les finals no es juguen, sinó que es guanyen, agafa una dimensió tan real com quan l’implicat és el Sevilla, que aquest vespre al ReihnEnergieStadion de Colònia s’enfrontarà a l’Inter de Milà amb la fam de conquerir per sisena vegada una Europa League que ha tatuat a foc els esdeveniments de la seva història recent i que parla d’un club amb una mística especial quan és a la porta de la glòria. Perquè fins ara l’equip del Sánchez Pizjuán no ha perdut una sola final. Ha guanyat les cinc que ha disputat i ha deixat sense corona el Middlesbrough, l’Espanyol, el Benfica, el Dnipro Dnipropetrovsk i, finalment, un Liverpool que ja en aquella final de Basilea el 2016 era dirigit per Jürgen Klopp. Tampoc el flamant tècnic alemany va poder guanyar una institució que durant tots aquests èxits ha tingut un denominador comú, Monchi, com a planificador d’un projecte que ara passa per les mans de Julen Lopetegui, estrateg tenaç que aquest vespre calibrarà la seva capacitat per influir en el terreny de joc davant la mirada d’un Antonio Conte que amb el seu mètode rígid i resistent ha estat capaç de cuinar un Inter intens, resistent a les àrees i d’una parella ofensiva de difícil antídot com la que formen Lautaro Martínez i Romelu Lukaku.
“Són de les parelles més dominants que ens podem trobar ara mateix al món, molt dominants, però l’Inter és força més que això”, va explicar ahir el tècnic sevillista, Julen Lopetegui, que va reconèixer que s’enfronten a unes característiques diferents de les que han hagut de combatre fins ara: “Ells són un equip diferent del Wolverhampton o del Manchester United, un equip que està dissenyat per guanyar la Serie A i per lluitar contra els millors de la Champions League, amb un entrenador que té les idees clares i que ho demostra quan veus jugar el seu Inter”, va continuar el tècnic basc sobre un equip neroazzurro que busca el seu primer títol des del 2011 i la que seria la seva tercera Europa League. L’última vegada que la va conquerir, això sí, aquesta encara s’anomenava copa de la UEFA, el 1998, quan amb gols de Zamorano, Zanetti i Ronaldo es van imposar a la Lazio en la final disputada al Parc dels Prínceps.
Xoc de titans
Encara que Lopetegui va voler defugir parcialment d’analitzar el partit en funció de la parella ofensiva de l’equip italià, el cert és que el moment de forma de Lautaro Martínez i de Romelu Lukaku ha estat un tema recurrent en la prèvia, després que els dos davanters de l’Inter marquessin un doblet contra el Xakhtar Donetsk en la semifinal. Entre tos dos han fet 54 gols en totes les competicions i són la principal amenaça a la qual haurà de resistir un Sevilla que té la seva pròpia recepta, com és la parella de centrals que formen Diego Carlos i Jules Koundé, d’una fortalesa física notable, i amb la possibilitat que Lopetegui, en un recurs que ja ha fet servir al llarg de la temporada, pugui incloure Nemanja Gudelj o endarrerir Fernando Reges per formar una línia de tres que li permeti d’emparellar millor el seu sistema tàctic a les particularitats d’un Inter sempre fidel amb 3-5-2, amb carrilers llargs, centrals molt capaços dins l’àrea i la contribució d’un migcampista enormement dinàmic com Nicolò Barella.
Pendents d’Ocampos
Autor de 17 gols aquesta temporada, la seva primera amb la samarreta del Sevilla, l’extrem argentí arriba a la final amb alguns problemes físics que l’han mantingut sota un interrogant fins a última hora. “Veurem com està després de l’entrenament”, va dir ahir Lopetegui intentant amagar les seves cartes fins al final.
8 Partits guanyats 5
2 Partits empatats 0
1 Partits perduts 0
20 Gols a favor 13
5 Gols en contra 2