Internacional

tRIANGULANT

pep riera

Seleccions que juguen com un equip

EN RESUM, FUT­BOL. La selecció espa­nyola va pas­sar una posada a punt després de la der­rota con­tra Suïssa. Ahir va fer el mateix que el dia del debut, però de manera radi­cal­ment dife­rent. Va millo­rar el joc de posició i va ini­ciar els atacs amb Villa i Navas ben oberts a les ban­des. Més ben situat sobre el camp, va acti­var el ritme ade­quat per moure la pilota, que va cir­cu­lar amb fluïdesa d'un juga­dor a un altre, d'una línia a una altra, del cen­tre a la banda i de la banda al cen­tre, i bus­cant final­ment la línia més curta cap a la por­te­ria; bon símptoma. La ter­cera mesura va ser la inten­si­tat en tots els aspec­tes del joc, sobre­tot a l'hora de reor­ga­nit­zar-se per pres­si­o­nar i robar la pilota. La pro­posta d'Hon­du­res, que també va voler jugar la pilota, va anar a favor de l'equip de Del Bos­que, més ben dotat per com­pe­tir en aquest ter­reny. La selecció espa­nyola va tenir poc encert en la cul­mi­nació de les juga­des, però això forma part també de la part més atza­rosa del joc. De la manera que va jugar a fut­bol només podia gua­nyar. Va ser el Barça amb una samar­reta estra­nya.

LA SELECCIÓ MÉS EQUIP. Xile ha gua­nyat els seus dos par­tits. Una con­seqüència lògica de com està jugant. És un equip ben tre­ba­llat tàcti­ca­ment, que té clar el pla de joc i un grup de juga­dors d'un bon nivell que l'exe­cu­ten amb eficiència. A més, quan a Bielsa li vénen ganes d'intro­duir vari­a­ci­ons tàcti­ques durant el par­tit (una cons­tant), els juga­dors l'ente­nen i hi donen res­posta. Els falta segu­ra­ment més efec­ti­vi­tat de cara a por­te­ria. O sigui, que Suazo es recu­peri. El par­tit de diven­dres con­tra Espa­nya pro­met molt.

LA GOLE­JADA. Por­tu­gal va sig­nar la gole­jada del cam­pi­o­nat. Set gols a l'hermètica Corea del Nord. No va fer res de nou que no hagi fet en altres actu­a­ci­ons que han aca­bat amb un resul­tat dece­be­dor per als seus afi­ci­o­nats. Bé, sí, va atre­vir-se a bus­car més la por­te­ria contrària. El rival, a la fi, era la ven­ta­focs. L'equip de Quei­roz va des­co­brir que l'her­me­tisme i la soli­desa dels core­ans era una impos­tura. El reci­tal d'erra­des de la defensa core­ana va ser el més sem­blant a un atac de pànic. Veu­rem fins on arriba la valen­tia de Quei­roz.


Pep Riera

Direc­tor d'El 9

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)