Molt content per tornar a jugar un partit. Aquesta vegada m’ha costat molt ja que després de la primera operació el genoll no acabava de funcionar, però en la segona va anar bé. Quan estava en el procés final va venir la pandèmia i aquests contratemps han fet que s’hagi allargat tot fins als setze mesos. L’espera ha estat llarga però ho he aconseguit. Poder tornar a jugar després de tant de temps va ser una sensació increïble.

Els primers dies després de la lesió van ser durs. Em pensava que només tenia afectat el lligament encreuat, però em van dir que m’havia trencat també el menisc intern i l’extern. El metge em deia que com a mínim necessitaria un any per recuperar-me, i era inevitable pensar que amb l’edat que tinc i tot plegat potser hauria de plegar.

Vaig rebre el suport de molta gent, a més de la més pròxima. Vaig veure que havia d’intentar recuperar-me i retirar-me damunt d’un camp de futbol seguint jugant. D’altra manera hauria estat molt trist. Em vaig conscienciar, vaig dedicar el meu dia a dia cent per cent a la recuperació del genoll i ho he aconseguit superant els obstacles. Aixecar-me cada matí i anar-me a entrenar és el que he fet cada dia. Plegar així seria trist i un cop molt dur per a mi mentalment. Vaig decidir això i ha sortit bé. Ara toca agafar la forma i poder estar al cent per cent com estava abans.

El dia que em vaig lesionar va venir l’Oriol Alsina al vestidor i em va dir que estigués tranquil, que el club estaria al meu costat sempre, i això et dona tranquil·litat per afrontar la recuperació. La família també em va donar suport i sempre els estaré agraït a tots.

La veritat és que no els havia comptat. No hem arribat als 500! Encara m’han sobrat dos dies! [Riu] Són molts i molts dies... Quan torno a jugar encara amb més motiu veig que em falta ritme per estar disponible. També haig de dir que per culpa del confinament s’ha allargat tot més del compte ja que cap a mitjans de març, quan ens van tancar a casa, estava a punt de fer el pas per entrenar-me amb el grup. Potser al maig hauria pogut estar disponible, però com que ha passat tot això, tot s’ha anat allargant; és el que ens ha tocat viure desgraciadament.

Va ser un contratemps per la lesió. Era el moment en què necessitava córrer però vaig haver de parar de cop. Feia el mateix que la resta de companys quan en Jordi Mir [el preparador físic del Llagostera] ens enviava vídeos per mantenir la forma mitjançant exercicis. No visc en un pis gaire gran i no podia fer grans coses. No podia córrer i feia exercici aeròbic per suar però era molt menys del que necessitava. Quan el govern ens va permetre sortir a córrer, als esportistes, ho vaig aprofitar i me n’anava a les Deveses de Salt a córrer. La cosa ja va anar millor i posteriorment vaig poder anar al centre que tenen l’Edu Bardera i en Jordi Mir per fer la recuperació a Llagostera. Va ser una tornada progressiva, com per a la resta de la societat, i em vaig afegir als entrenaments voluntaris de l’equip. El confinament em va fer parar i arrencar de nou i en el meu estat va ser un contratemps.

Estem molt contents d’haver pogut arribar a la final i va ser possible gràcies a tots els companys que vam tenir l’any passat. Alguns no hi seran però els hem de recordar. Una final sempre fa il·lusió jugar-la i guanyar-la. El Llagostera sempre ha estat un club compromès i identificat amb Catalunya i mai ha tingut cap problema a dir-ho obertament, això és un al·licient més.

El fet de poder canviar-me divendres i poder jugar ja em fa sentir futbolista, però poder aixecar la copa com a capità seria un orgull i seria com tancar el cercle. Em vaig lesionar en un partit molt important contra el Portugalete [en l’anada de l’eliminatòria de campions del play-off d’ascens a segona B] i vaig veure l’ascens de l’equip des del llit de l’hospital i seria girar full i oblidar el que ha passat per tornar a començar de nou.

A l’Hospitalet vaig estar-hi dos anys molt a gust i em van tractar molt bé. Acaben de pujar a segona B, en un moment de molta confiança i això els fa més perillosos. Tindran moltes ganes de guanyar i aposten per un futbol atractiu amb bons jugadors; a més, s’han reforçat molt bé. Serà duríssim com qualsevol altra final.

Serà una segona B diferent que no hem viscut mai. El nostre subgrup és dels més forts d’Espanya, per no dir el més fort. Tenim un equip més, com l’Andorra; per tant, un més que baixarà. No acabo d’entendre per què al final van pujar sense jugar l’Alcoià i el Linares. El fet que hi hagi aquests dos equips ha comportat que hagin posat un equip més al nostre grup. Però les coses estan fetes així i el que hem de fer és mirar endavant i fer-ho tan bé com sigui possible.

En aquest tipus de format començar malament et perjudica molt i no tens temps de recuperar les posicions com en una lliga normal. Estem mentalitzats que des del primer partit hem d’anar a totes perquè si no tindrem molt a perdre de cara a la segona fase.

Hem mantingut bastant el bloc de la temporada passada i les incorporacions són molt bones. Estem molt contents i ens hem reforçat molt bé línia per línia. Hi ha molta competència en cada posició i això fa que l’equip creixi i millori. Tenim una plantilla molt compensada i això serà molt bo per a tothom.