El duel de la demarcació gironina de la categoria de bronze entre el Llagostera i l’Olot no va decebre. Com era d’esperar, la tensió i l’emoció van estar presents en un matx que va acabar amb un empat a un que serveix més als llagosterencs que no pas als olotins, tant per la classificació com pel que es va viure sobre la gespa.

Per als amants del resultadisme, el duel es va resumir en els dos últims minuts de partit. I és que el zero a zero es va mantenir fins que Masó va avançar l’Olot en el 90 per donar una alegria als seus que duraria ben poc, ja que, en l’última jugada del partit, David García va firmar l’empat definitiu.

El desenllaç del partit no va deixar indiferent a ningú. Sobretot l’Olot, que va fer més mèrits per endur-se els tres punts per primera vegada en la història del municipal llagosterenc, però, una vegada més, va topar amb la desgràcia, que ja sembla més aviat un malefici. Perquè si l’any passat el Llagostera va guanyar en l’últim sospir un partit molt igualat, ahir, els blau-i-vermells van empatar el duel quan l’Olot ja acariciava una victòria merescuda.

Ahir, l’Olot va ser superior al municipal de Llagostera. Els primers minuts, ja es va ensumar que el plantejament dels olotins era bo. Acumulant homes al mig del camp, els de Garrido van anul·lar les virtuts del Llagostera, pressionant bé a dalt i guanyant moltes de les segones jugades. I després, amb pilota, als garrotxins no els va tremolar el pols per tocar i tocar. Això sí, però: els va faltar arribar amb perill.

Els únics minuts en què el Llagostera va semblar còmode van ser abans del descans, i en va poder treure molt profit, ja que es podria haver xiulat un penal de Vivi sobre Guiu, però el col·legiat no va veure res. Quan més còmodes estaven els locals, però, va arribar la més clara de l’Olot, amb una rematada de cap de Kilian que va picar a terra i va sortir per sobre el travesser.

Tal com havia acabat la primera part, semblava que la segona seria de tu a tu, però ni de bon tros. L’Olot va sortir a mossegar, i amb Vivi i Masó posant equilibri, Eloi i Pedro dirigint la maquinària i Juan Delgado fent una feina impagable, va incomodar el Llagostera com no ho havia aconseguit fer cap equip aquest curs amb igualtat numèrica. Les arribades dels visitants van ser constants, sobretot per la banda de Soler, i també van disposar d’una infinitat d’accions a pilota aturada. Dins de l’àrea, però, se’ls van apagar els llums, perquè el domini absolut es va traduir amb poc perill clar. Fins que, quan el partit ja s’acabava, van trobar el premi amb una badada de Genar que va aprofitar Soler per controlar dins l’àrea i assistir a Masó, que no va perdonar i va fer el 0-1 (90’).

El 0-1 semblava el final i ningú no l’hauria pogut discutir, però al Llagostera si li dones mig motiu per tenir fe ja en fa prou. I així va ser. En una acció d’orgull, els gironins van forçar un servei de banda que Aimar va servir per a David García i el migcampista, després de la disputa aèria, va engaltar una volea que va deixar amb un pam de nas l’Olot i va fer saltar d’alegria els seus.