Associació letal
Pedri i Messi formen una societat més que brillant a Valladolid i el Barça per fi guanya a domicili després de no haver-ho aconseguit des de l’1 d’octubre
Koeman aposta per tres centrals i dos pivots, allibera el canari i l’argentí i l’encerta de ple
Per fi. El Barça no guanyava a domicili en partit de lliga des de l’1 d’octubre passat, quan va vèncer a Balaídos contra el Celta. Ahir, els de Ronald Koeman ho van tornar a fer a Valladolid, gràcies als gols de Lenglet, Braithwaite i Messi, en un partit molt ben jugat de manera coral pels blaugrana, però amb dos futbolistes deliciosos que estan formant una associació més que interessant, Messi i Pedri. El futbol no entén d’edats i així s’explica que es puguin entendre tan bé sobre el terreny de joc un nano de 18 anys i un veterà de 33. Possiblement no tenen ni els mateixos gustos musicals ni les mateixes aficions, però tots dos parlen el mateix idioma en un camp de futbol. Tots dos ja s’han convertit en socis inseparables.
Koeman també els va facilitar les coses ahir amb un nou canvi de sistema que els va alliberar molt. L’holandès està abandonant el 4-2-3-1 que semblava innegociable. A Valladolid va apostar per actuar amb tres centrals i dos pivots, cosa que deixava molta llibertat d’actuació a Messi i Pedri. Les bandes les ocupaven Dest i Alba, més carrilers que laterals ahir. Amb Griezmann i Coutinho sacrificats per la falta d’encert en els últims partits, Braithwaite, cada vegada més important per al tècnic holandès, era la referència. El canvi de sistema va tornar a la titularitat Lenglet. El francès encadenava dos partits com a suplent després que el seu rendiment hagués estat deficient en els anteriors. A Valladolid, es va reivindicar. Amb un notable partit en defensa i inaugurant el marcador amb un bon cop de cap. El gol, en el minut 21, va arribar després d’una centrada de Messi, generador de pràcticament tot el joc ofensiu del Barça amb el suport del seu nou soci, Pedri. Va ser l’argentí qui es va enginyar també la jugada del segon gol. Es va inventar una jugada que només els privilegiats veuen. Dest, en una de les seves innumerables arribades a l’àrea rival, va fer una bona centrada, aprofitada per Braithwaite, que feia el seu segon gol en la lliga, el cinquè del curs. A Messi, perquè la seva primera part fos impecable només li va faltar una mica de precisió en el xut. Ho va provar fins a tres vegades. Masip va impedir dos gols i la pilota va fregar el pal en el tercer intent. Aquelles pilotes enroscades que tants gols han donat a l’argentí i al Barça encara no són les de sempre. Els falta una mica de precisió, però sembla que cada vegada en van guanyant. Possiblement tot té a veure amb el moment de l’argentí, que cada vegada es troba més còmode i va oblidant tot el que va passar a l’estiu, com ell mateix ha declarat en una entrevista amb Jordi Évole que diumenge a la nit centrarà l’interès de tot el barcelonisme. Dels socis, dels seguidors i dels precandidats a la presidència del club, molts dels quals esperen que Messi esperi que es constitueixi la junta posteleccions per decidir el seu futur.
La segona part d’un Barça que va tenir en Pjanic un bon constructor i en De Jong un notable trencador de línies, va donar continuïtat a les meravelles de la societat Messi-Pedri. Poc després que Masip tornés a negar el gol al crac de Rosario, el canari i l’argentí es van tornar a trobar per fabricar el tercer gol del Barça. Va ser tan gran la insistència de Messi que el seu gol va acabar arribant. La passada, d’esperó, va ser una delícia de Pedri. Era el setè gol de Messi en la lliga i el desè de la temporada. L’argentí ja acumula 644 gols amb la samarreta del Barça i supera Pelé com el màxim golejador de la història en un mateix club.
Amb el partit sentenciat, amb Koeman més content que un gínjol a la banqueta perquè la seva aposta havia sortit bé i amb Messi gaudint al terreny de joc com feia temps que no es veia l’argentí, el tècnic holandès va donar descans als seus homes i minuts a alguns jugadors no habituals, com Umtiti i Junior Firpo. Ho va fer minuts abans que Ter Stegen s’afegís a la festa blaugrana a Pucela. L’alemany va treure una extraordinària mà per evitar un gol d’Orellana, que l’havia afusellat des de la frontal de l’àrea.
Còmode i brillant triomf del Barça el dia que Messi va trobar allò que tenia en temporades anteriors i no aquesta: un soci, com tenia en Luis Suárez, amb qui associar-se en les seves aproximacions a l’àrea rival. Un jugador, Pedri, que sembla que no té sostre. Caldrà veure ara, després de Nadal, en el partit contra l’Eibar del dia 29, si el Barça és capaç de donar continuïtat al bon partit d’ahir o els de Koeman continuen instal·lats en la muntanya russa de tot el curs.