La força del sentiment
L’Esportiu reuneix tres generacions del futbol de base de l’Espanyol: el capità, David López, repassa al costat de Melendo i Nico Melamed el que significa i el lligam emocional d’arribar al primer equip
Tots tres aposten, de manera unívoca, pel retorn a primera divisió
L’Espanyol tanca aquest 2020 crepuscular amb il·lusions renovades. Molts elements conviden a l’optimisme aquest històric de la lliga que està passant pel purgatori de segona. Un pas enrere per fer-ne dos endavant. Una embranzida de futur però amb uns elements nuclears coneguts i de la casa. L’Esportiu ha tingut el privilegi de reunir tres generacions de jugadors fets a la ciutat esportiva Dani Jarque: l’experiència del capità David López (1989), la serenor d’Óscar Melendo (1997), ja consolidat en el primer equip, i l’arribada meteòrica de Nico Melamed (2001), l’última troballa del prolífic planter blanc-i-blau.
L’Espanyol contemporani no s’entén sense la base. Lardín, Sergio González, Tamudo, Capdevila, Jarque, Gerard Moreno i Marc Roca són un petit tast d’una relació infinita de futbolistes que han donat molt dins del terreny de joc, però també per sanejar l’economia del club en moments difícils. L’entitat barcelonina té uns valors i una idiosincràsia ben definida que pivota en els jugadors del planter, en què es troba el tarannà més genuí. Fins i tot en l’època dels fitxatges més esplèndids i milionaris, el planter continua brillant amb llum pròpia i sent el pal de paller del primer equip. El club té onze jugadors en nòmina que provenen del planter, sense comptar els futbolistes del filial que s’entrenen amb dinàmica del primer equip. El president, Chen Yansheng, sap que la força del club passa per implementar els processos de captació de talent des de la base. Un salt qualitatiu que es va iniciar amb Josep Manel Casanova en la dècada dels noranta. Òscar Perarnau va recollir el seu testimoni i ara l’actual director esportiu, Rufete, continua aquest llegat. “Per molt que millorin les coses, l’essència del club és el planter i no es pot perdre”, afirma David López.
Un es pregunta què deu sentir un futbolista de l’Espanyol quan arriba al primer equip després d’anys de preparació. “Orgull és la paraula. Quan arribes a l’Espanyol, sempre tens a l’horitzó el primer equip i és l’objectiu que tens –afirma David López, el capità–. En el meu cas, ara soc el primer capità i això encara m’omple més d’orgull. Ja no és només el fet d’arribar al primer equip, sinó pel que representa per a un mateix, però també per als que venen des del darrere”, remarcava el santcugatenc com qui custodia una tradició que ha de passar de generació a generació. “És un sentiment pur d’orgull, d’amor i de passió per tots els que m’han ajudat i els que m’han fet arribar a ser el que soc en el dia d’avui”, assenyala Nico Melamed. L’última perla que ha sortit del planter té les idees clares: “Em sento afortunat –diu per la situació que està vivint–. El 2020 és l’any més feliç de la meva vida amb diferència. Feia molts anys que somiava, que desitjava debutar amb el primer equip i ho he fet. Per a mi és l’any perfecte.” Nico Melamed va arribar amb 12 anys a l’Espanyol gràcies a les tasques de captació de David Fernández. “Recordo la seva trucada amb molta emoció –rememora Melamed, que té clar què li dona l’Espanyol–. M’han temptat moltes vegades, però l’Espanyol és casa meva, m’ho ha donat tot i estic rodejat de gent que em dona suport i amb qui gaudeixo jugant. Em sento molt bé. Per què canviar? Millor quedar-te i seguir gaudint del que t’agrada i amb la gent que t’estima”, reflexiona el de Castelldefels, que ha vist com la seva arribada al primer equip ha estat un camí sense circumloquis. De fet, ha anat cremant etapes de manera prematura amb David Gallego. “És el tècnic que més m’ha marcat”, reconeix Melamed.
Óscar Melendo té el privilegi de ser l’únic futbolista que ha arribat al primer equip sortint de l’Escola RCDE. És a dir, fa tota una vida que és al club, des que va arribar, als cinc anys, a la Dani Jarque. “He passat per totes les etapes en el club i he trobat la recompensa. El camí sembla fàcil però no ho és. És una carrera d’eliminació en què cada any cauen jugadors. El sentiment que tinc és de gratitud per tot el que m’han donat. Soc el que soc per l’Espanyol. Primer, pels valors humans i després, professionals”, reflexiona l’adrianenc, que té molt clar què representa que el gros de l’equip estigui format per gent de casa. “Tots compartim un sentiment que ens representa. Això es nota; quan fa molts anys que ets al club, tens unes característiques molt identitàries i ajuda a cohesionar el grup a tots els nivells. Després, també hi ha processos que són més fàcils. Et trobes molta gent que ha passat per on tu has passat i és com una família.”
David López ha vist com el camí cap al primer equip era recargolat, amb tres cessions al Terrassa, el Leganés i l’Osca. “No va ser fàcil. He fet una volta abans d’arribar al primer equip, quan molts altres tenen una arribada directa”, constata. Ara, el pes del braçal i l’experiència obliguen a cuidar els més joves: “Tinc moltes converses amb els nois que arriben al primer equip. Sempre els insisteixo que el repte no és arribar, sinó mantenir-se.” La carrera de fons fins arribar al primer equip no està exempta de patiment i de la necessitat de tècnics que ajudin en el procés de maduració. En el cas de David, considera que Òscar Perarnau, que el va fitxar per a l’Espanyol, i Joan Francesc Ferrer, Rubi, quan era al filial, van marcar la seva evolució. Melamed constata com és el tracte que li dispensa el capità: “És un gran jugador i una persona que t’ensenya valors que van més enllà del futbol. M’ha ajudat des del primer dia. Em transmet tranquil·litat i confiança.” Un Melamed que té interioritzat: “He tingut la sort de tenir uns pares molt bons i esportistes que m’han inculcat el que significa el món de l’esport. Cal cuidar-se, mantenir els peus a terra i ser constant. Després, tenir un avi [l’argentí Felipe Ribaudo] que va ser campió mundial de clubs em fa tenir un orgull cap a ell i el tinc com a referència cada vegada que surto al terreny de joc.”
Melendo no es queda enrere: “És un dels futbolistes més professionals que he vist. És un capità de 10. T’ajuda i et dona suport en el que calgui. Tenir-lo com a capità i que sigui del planter és un plus pel seu grau d’implicació.”
Melendo i Melamed s’entenen a la perfecció dins del terreny de joc. “No és una promesa, és una realitat. És un futbolista que m’encanta i que parla el mateix llenguatge futbolístic. Ens entenem molt bé, dins i fora del terreny de joc. I té una cosa que és molt important: humilitat per seguir creixent. Té un futur molt brillant”, explica Melendo. “Melendo és un futbolista diferencial. És pura màgia i un talent meravellós. Tenim una gran sort de tenir-lo a l’Espanyol”, reflexiona Melamed. “Màgia tímida. És un nano que té una qualitat increïble. Fins i tot, moltes vegades, i ho veig en els entrenaments, pot fer molt més del que fa i potser per la timidesa no ho acaba de fer. És molt introvertit i, a vegades, no s’acaba de deixar anar. Això és el que li falta per ser un jugador excepcional”, detalla David López, que també té paraules d’escalf per Melamed. “Nico. Futur. Tots ho veiem. Des del primer dia que es va entrenar amb nosaltres, se li veien unes condicions i una personalitat impròpies d’un nano de la seva edat. No tenia ni 18 anys i al·lucinàvem amb la seva qualitat, el tir que té i els moviments que fa. Però, més enllà d’això, hi ha la personalitat, no s’arronsa. Espero que duri molts anys a l’Espanyol.”
La part emocional
“Sento una vinculació emocional amb l’Espanyol des del primer dia que vaig fitxar. Aquest equip transmet un sentiment diferent de la resta i m’ho han inculcat així. Soc totalment periquito”, remarca un Nico Melamed que recorda amb molt d’afecte la seva estada a la residència del club. “És una cosa que no s’ha de perdre. Aquesta convivència et fa sentir més el club”, llança en forma de recomanació als rectors del club per deixar patent la vinculació emocional.
Melendo traspua espanyolisme per tots els cantons, amb el dolor que provoca aquesta vinculació. “Ho vaig passar molt malament la temporada anterior, però n’aprens molt. Ara, tornem a gaudir. Som un Espanyol més feliç, que va a guanyar els partits, que no té por de res. Soc feliç fora i dins del camp, i crec que això es nota.”
Desitjos per al 2021
Tots tres jugadors han llançat un desig clar i diàfan per a aquest 2021, que és retornar l’Espanyol al lloc on es mereix per història. “El meu desig ja no és només pujar a primera divisió, sinó guanyar la lliga i, per descomptat, que passi tot això de la Covid d’una vegada i salut per a tothom”, assenyalava David López. “Molta salut per a tothom i un objectiu: pujar a primera divisió i, ja que hi som, guanyar la copa del Rei. El 2021 serà un any genial per a tots els periquitos!”, afirma convençut Melendo. Nico Melamed segueix en la mateixa línia: “Al 2021 li demano continuar creixent com a jugador i persona; des del punt de vista col·lectiu, ser campions de lliga i tornar a primera, i a la societat, salut i normalitat.”
DAVID LÓPEZ
“Per molt que millorin les coses, l’essència del club és el planter i no es pot perdre”ÓSCAR MELENDO
“El 2021 serà genial! Desitjo tornar a primera i, ja que hi som, guanyar la copa”NICO MELAMED
“El 2020 és l’any més feliç de la meva vida amb diferència. És l’any perfecte”Les festes de Nadal i el futbol com a element nuclear
David López, Óscar Melendo i Nico Melamed també han tingut temps per rememorar les festes de Nadal. “El regal somiat sempre era una pilota”, afirma el capità. “Pilota, botes, samarretes... Tot el que estigués relacionat amb el futbol era una alegria per a mi”, explica Melendo. Melamed també recorda elements relacionats amb el futbol, però una samarreta signada per futbolistes professionals li va fer molta il·lusió. “El meu pare, que és argentí, em va recopilar diverses signatures de futbolistes i em va fer un regal. Encara ho recordo com si fos avui.” En tot cas, la pilota sempre ha estat un element conductor per a tots tres. Especialment per a David López. “Soc fill únic i, a més a més, no tinc cosins. Imagina’t el Nadal: érem pocs a casa i el que més volia era acabar de sopar i anar a jugar amb la pilota. Em posava davant d’una paret i allà estava xutant sense parar”, explica el santcugatenc, que veu ara com la vida li ha canviat amb dues nenes. “La petita, de tres anys, ja comença a escriure alguna cosa i té clar el que vol. La llàstima és que aquest any no tenim cavalcada de Reis. Esperem que tota aquesta pandèmia passi tan ràpid com sigui possible i que tornem a la normalitat”, reflexiona el capità. El joc amb la pilota no pot amagar que algun vidre o figura de casa ha saltat pels aires. “Sí, algun vidre hem trencat”, admeten David López i Óscar Melendo.
En tot cas, els nostres protagonistes viuran un Nadal molt diferent del de l’any passat. Melendo, pel seu salt al primer equip, ha viscut un 2020 que l’ha canviat com a persona i futbolista. David López i Melendo han madurat per les sotragades d’un curs 2019/20 que ha deixat cicatrius marcades en la seva ànima. El grau d’implicació amb un club també eleva el grau de patiment. “He vist gent plorar aquest any al vestidor i això no és normal”, recorda David López quan rememora el curs anterior. “Ho he passat molt malament però cal mirar endavant”, diu Melendo, que no desitja verbalitzar el dolor del passat i només pensa en positiu. Té al cap reviure els moments màgics amb Rubi a la banqueta. “De tots els anys que fa que soc a l’Espanyol, la temporada que més vaig gaudir va ser amb Rubi. Ell va treure la meva millor versió i m’ho vaig passar mot bé dins d’un terreny de joc.”
Nico Melamed també té temps per parlar de la seva dèria de portar els pantalons per dins de la samarreta. “Em trobo més còmode jugant així. De petit, els àrbitres ens obligaven a posar-nos la samarreta per dins i ara si me la poso per fora no estic a gust”, diu el jove futbolista, que destaca que jugar amb un somriure l’ajuda a mostrar el seu millor futbol. “Soc una persona alegre i amb desimboltura dins d’un terreny de joc. Si soc feliç, el meu futbol és millor.”
Més enllà del dolor del passat, els tres protagonistes d’aquest reportatge constaten una cosa: felicitat. La paraula se’ls dibuixa a la cara i la ment pel bon inici de lliga que ha de retornar l’Espanyol a primera. De moment, acabaran l’any líders i amb sensacions renovades. Com bé diu David López, per tots els joves del planter la fórmula màgica per aconseguir els èxits és clara i diàfana: “Sacrifici i constància. Són els dos pilars que m’han mantingut en la meva carrera i que intento transmetre als més joves. Això no pot faltar mai. El sacrifici, el treball i la constància, al final, sempre tenen els seus fruits.”