El 2020 tampoc no ha estat, en general, un bon any per al futbol català. Ni de bon tros. De fet, ha estat un any nefast per a la majoria dels equips catalans de primera divisió, segona i segona B. L’excepció és el Centre d’Esports Sabadell, que va celebrar un meritori ascens a segona divisió a finals del mes de juliol. Després que la competició de segona B quedés aturada en la jornada 28a, la federació espanyola va acabar decidint que no hi haguessin descensos i que els quatre primers dels quatre grups s’enfrontessin, a partit únic, en un play-off exprés que es disputaria a Andalusia. Amb dues brillants actuacions, el Sabadell va superar el filial de l’Atlético de Madrid i la Cultural Leonesa, després d’una pròrroga i una tanda de penals, abans de guanyar el Barça B en l’eliminatòria definitiva (1-2, amb gols d’Aleix Coch i Néstor Querol). El 26 de juliol de 2020 i l’estadi Lorenzo Cuevas de Marbella quedaran gravats per sempre en la història arlequinada.

El filial del FC Barcelona no va ser l’únic català que va morir quan ensumava la segona divisió. Si els futbolistes de Garcia Pimienta es van quedar amb la mel a la boca després de tombar el Valladolid B i el Badajoz, el mateix va passar amb els jugadors de la UE Cornellà, que, en una final disputada a La Rosaleda de Màlaga, no van poder superar el Castelló. Abans, els de Fernández Romo s’havien desfet de l’Eivissa i l’Atlètic Balears.

Però si en aquest any hi ha hagut una història de desencís al futbol català és, sens dubte, la del Girona. Semblava impossible repetir el desastre de les temporades 2014/15 i 2015/16, però els blanc-i-vermells ho van tornar a fer. I de quina manera. Aquesta vegada el rival en la darrera instància abans de l’ascens a primera, un cop eliminat l’Almeria (0-1 i 2-1), era l’Elx, l’equip que havia entrat en el play-off a última hora, després d’un tèrbol final de lliga. Sigui com sigui, els alacantins havien escombrat, contra pronòstic, el Saragossa a la semifinal, empatant a casa (0-0) i imposant-se, per la mínima (0-1), a La Romareda. I això mateix és el que va passar en la final, contra el Girona: no hi va haver gols al Martínez Valero i, quan semblava que el resultat seria idèntic a Montilivi, en el minut 96 Pere Milla va clavar un gol criminal en una de les poques arribades a l’àrea gironina. El Girona, que havia jugat sense Stuani des del minut 61 per una més que discutible expulsió, tornava a ofegar-se a un pam de primera divisió.

Un ascens frustrat, el del Girona, i un descens fulminant a segona, el de l’Espanyol. No es podia esperar més en una de les pitjors temporades de la història del club blanc-i-blau. Quatre entrenadors (David Gallego, Pablo Machín, Abelardo i Rufete) van passar per la seva banqueta, per aconseguir... cinc victòries a la lliga (només dues a l’RCDE Stadium). De res no van servir les incorporacions de Raúl de Tomás i Embarba en el mercat d’hivern, la darrera posició, amb 25 punts, va ser inevitable. La pandèmia, que va aturar la lliga el mes de març, podia haver salvat els mobles, però el negoci va obligar a reprendre el campionat en el mes de juny i la caiguda a segona divisió de l’Espanyol va ser una realitat.