Des del 2015, quan ell ja va ser candidat, que parlem de futbol. De manera intensa, des de fa un parell d’anys, quan vaig deixar d’entrenar el Sagan Tosu. Crec que és una persona que guanya en les distàncies curtes i que té molt coneixement del club. De futbol, de la massa social, dels socis. Ell és l’únic que s’ha posat en contacte amb mi, i crec que el club està en una situació en què has de donar la cara. Això no vol dir que vagi en contra de ningú. Vaig amb el Barça, però qui m’ha trucat ha estat en Toni. Portem dos anys treballant molt en l’aspecte futbolístic, i li puc dir que el primer any no serveix quasi per a res, perquè en el futbol ahir és massa lluny. Amb la pandèmia, l’anàlisi que havíem fet fa dos anys ja no serveix. Què li he de dir si vas començar a planificar en el 2015?

És la persona encarregada d’escollir els directors esportius de totes les categories perquè conjuntament decideixin qui ha de ser l’entrenador de cada equip. És qui ha d’escollir totes les persones ideals per a l’estructura del futbol, del planter, del femení i del primer equip.

Ha de ser gent de la casa, que hagi mamat el model, que l’hagi practicat, que el senti, que tingui clar que el planter és la pedra filosofal del club. Han de ser fidels al Barça cent per cent. Molta gent ja està en el club. Perquè el Barça treballa molt bé, el que hem detectat és que quan s’arriba a determinats punts amb gent amb poder de decisió no es dona pes al que és important, al model, a la filosofia. I res té sentit en el primer equip si abans no treballes bé la metodologia. I això hi ha hagut un moment que s’ha trencat.

També conec Laporta i també ho és. En Toni ho és, molt, però no crec que sigui un punt a favor ni en contra. El president el que ha de fer és validar les decisions que hagin pres els executius de futbol. Que hi entengui és un avantatge quan proposes un jugador perquè li agradi, però el president no ha de decidir fitxatges. El jugador que ha d’arribar és el que compleixi els paràmetres de l’àrea de metodologia, que el departament de captació tingui controlat, que el director esportiu hi doni el vistiplau i el director general ho aprovi econòmicament.

No sé si soc el que més, entre altres coses perquè també ha aparegut el nom de Jordi Cruyff, però sí que soc molt cruyffista. Johan em va donar l’oportunitat de debutar; el dia que Guardiola va debutar contra el Cadis, jo em vaig trencar la cama al Mini, i els primers que em van venir a veure van ser Pep i Johan, el dia que va celebrar l’homenatge al dream team em va convidar a participar-hi, estant en el Mallorca, com a representant de tot el futbol de base. L’havia patit i el vaig disfrutar. En tots els equips que he entrenat, he estat més fidel que ell mateix, havent-me equivocat a vegades, no sortint-me bé d’altres, però sempre he estat molt tossut i he seguit la filosofia del millor entrenador que he tingut en la meva vida.

Tenir mentalitat guanyadora, que el teu equip sempre ataqui, sempre vulgui fer gols, amb jugadors diferents, amb bon tracte per la pilota, en què el control, l’aspecte tècnic, sigui la base de qualsevol jugada d’atac, com la velocitat d’execució. Tenir un equip en què la col·locació i la posició siguin molt importants.

El Barça ha perdut la pilota perquè la gent que manava no creia en el model. Està demostrat, només has de veure el perfil de molts dels fitxatges dels últims anys. No només del primer equip, també del futbol de base. Han canviat paràmetres de perfil, amb gent més física, més gran, més ràpida, més forta. El model metodològic del club es basa en la pilota, i aquesta havia deixat de ser important.

Primer perquè hi ha hagut molts canvis en la direcció esportiva. A més, han anat a pitjor pel que fa al model. Aquí només hi cap un model, el de la proposta per jugar, el de la pilota, el de jugar a camp contrari, el de la recuperació, el de jugar ràpid, amb extrems oberts... Tot això s’ha anat perdent perquè la gent que manava no hi creia.

Jo crec que des que marxa Luis Enrique. La seva marxa va fer molt mal. Valverde intenta seguir el model, però els missatges que anava rebent des de dalt anaven en direcció contrària, amb fitxatges de jugadors que anaven en contra del model. Tampoc pujaven jugadors del filial al primer equip, i molts juvenils volien marxar. Tot ha anat degenerant. Ens omplim la boca del planter, de la Masia, i després no la fas servir per a res i només t’interessa guanyar. Guanyar ha de ser la conseqüència del treball ben fet, de jugar bé.

Xavi, Iniesta, Puyol, Pedro, Valdés. La seva marxa ha ajudat, però és que no s’ha fet res per substituir jugadors insubstituïbles. Tu has de mirar cap a baix o portar jugadors semblants si no els tens. Vas portar Arthur perquè creies que era el nou Xavi i no va encaixar més per un tema de personalitat que de futbol. Et pots equivocar amb Arthur, però és que hem portat molts altres que no s’assemblaven en res. Hem fitxat molts jugadors per guanyar perquè teníem diners, però guanyar només t’ho garanteix ser fidel al teu model. Hem de ser valents i recórrer al planter i no tenir por que la massa social et critiqui si no guanyes. Ara el moment t’ho posa ensafata. El 30 de juny potser no es pot fitxar cap jugador i haurem de mirar el filial, tot i que Pimienta també està tenint problemes per fer un equip competitiu.

Xavi Torres, en un article, va dir que s’havien fitxat més de trenta jugadors de fora per al filial. Només perquè el Barça B estigués a segona A. Errada. No ho has aconseguit i no tens els teus. Tot en general ha anat malament. La manera de treballar de les persones que manaven en el club ha estat devastador per al nostre ADN.

Pencant. Amb gent que hi cregui, amb gent que torni a fer jugar els equips com ho hem fet sempre. Tornant a actualitzar la nostra idea, el nostre model. Això ho hem de fer amb gent de la casa o gent de fora però que cregui en el nostre model. Amb gent que hi cregui de veritat. No amb gent, per exemple, que ha marxat fora i allà on ha anat no ha aplicat el model Barça.

Es necessita dedicació, però no partim de zero. És més una qüestió de valentia i de recórrer a la gent de la casa, que tot això no ho ha perdut.

Un setanta per cent ben bo. Set titulars d’onze. Crec que hi ha gent que puja bé, però hem de ser valents.

Sobretot de la gent amb poder de decisió que no ha estat valenta i ha considerat que no estaven preparats. I si no estaven preparats és perquè metodològicament no s’han fet les coses bé en la base.

Xavi compleix tots els paràmetres metodològics per ser entrenador del Barça. Entrenador i només entrenador, que és el que ell vol ser. Porta dos anys entrenant i cada any que passi anirà agafant més experiència. Si fos un dels escollits per entrenar, s’hauria de deixar ajudar molt per la gent del club. Ser entrenador del Barça és molt important, no et deixa temps de fer res més que entrenar. No preveiem des de la nostra candidatura que l’entrenador també fitxi, expliqui, planifiqui... No es pot fer això en el Barça.

Com ja li vam dir a ell, està en estudi. A final de temporada farem una valoració i mirarem si compleix tots els paràmetres que marquem per als entrenadors. Del model, del joc, de la gestió del vestidor, de la relació amb la premsa. S’està avaluant i a final de temporada veurem si ha complert o si no ho ha fet, però està disposat a deixar-se ajudar per complir. Si no, haurem de buscar una solució, però és complicat rescindir un any de contracte com està el club.