L’Alcoià alliçona el Madrid
Copa. Fa història a còpia de coratge i èpica, i elimina el Madrid en la pròrroga i jugant en inferioritat numèrica. Zidane ha acabat amb tots els titulars sobre la gespa però no ha evitat el ridícul
Alcoià 2 Real Madrid 1
ALCOIÀ:José Juan; Jordán (Juli, 61’), Primi, Raúl, Pablo Carbonell (Solbes, 61’); Rubio (Ramón López, 73’), Jony (Alí Diakité, 78’), Juanan, Ángel; Mourad (Antón, 105’), Jona (Moltó, 61’).REAL MADRID:Lunin; Odriozola (Hazard, 98’), Militão, Chust, Marcelo; Casemiro, Valverde, Isco (Kroos, 98’); Lucas, Mariano (Benzema, 68’), Vinícius (Marco Asensio, 91’).GOLS:0-1 (45’) Militão; 1-1 (81’) Solbes; 2-1 (114’) Antón.ÀRBITRE:Sánchez Martínez (col·legi murcià) T.G.: A Jordan (32’); Juanan (35’); Mariano (59’); Primi (94’); Ramón López (102’); José Juan (116’). T.V.: A Ramón (108’), expulsat en veure la segona groga.INCIDÈNCIES:16ns de final de la copa a l’Estadi del Collao.Els partits de copa se’ls acostumen a ennuegar, als equips grans, quan juguen contra equips d’inferior categoria. Els exemples estan frescos i Real Madrid, Barça o Atlético acumulen cadàvers a l’armari. Sense anar més lluny, els colchoneros van perdre en l’anterior fase contra el Cornellà. Aquests partits són durs, rocosos i de difícil digestió. Més que l’estètica, el més important és evitar un ridícul que quedi en l’antologia dels fracassos del club. El Madrid va sortir amb aquesta convicció i amb un equip ple de suplents. Així, Lunin debutava sota pals. També ho feia el central del filial Chust, Odriozola o Militão, que no jugaven des de feia tres mesos, i que van treure la pols a la samarreta jugant contra l’Alcoià. El partit va ser de mínims i això que el Madrid es va avançar amb un gol de Militão. Però les sensacions no eren bones i el Madrid no va acabar de tancar el partit i va deixar pas a la sorpresa.
L’Alcoi va fer història eliminant els blancs en un partit carregat d’èpica i valentia. El duel va tenir tots els ingredients que fan gran el futbol modest: remuntar un marcador advers i fer-ho en inferioritat numèrica. Unes prestacions màgiques del porter local, José Juan, que va evitar gols cantats i després l’heroi que s’emportarà les portades: Antón. El davanter local va decantar l’eliminatòria a cinc minuts del final de la pròrroga. El golejador va tenir esma per recórrer tot el camp i acabar fent un bon gol que va fer que Zinedine Zidane es posés les mans al cap. El tècnic francès va apostar per un onze farcit de suplents, però amb el pas dels minuts es va veure obligat a treure tots els seus titulars: Benzema, Hazard, Kroos... No va ser suficient. El futbol modest va treure el seu geni i l’Alcoià va signar una pàgina històrica que se suma al capítol negre de les eliminacions blanques en la copa. Alavés, Toledo, Real Unión o Alcorcón han estat els capítols previs. Ara la sèrie es completa amb una actuació gegantina de l’Alcoià. La copa agrada, però per al Madrid és un martiri. Tres títols en trenta anys.