El sostre de l’Atalanta creix tot i l’adeu de ‘Papu’ Gómez
Serie A. El conjunt de Bèrgam consolida la millor primera volta de la seva història tot i l’adeu del seu jugador franquícia, apartat des de fa 9 partits i aterrat ahir a Sevilla per començar un nou cicle
Idees clares i un projecte per damunt de tot. Fins i tot per sobre dels noms i cognoms que en algun moment semblen insolubles. Com en el seu moment va fer el Vila-real renunciant a Riquelme, l’Atalanta de Bèrgam s’acomiada ara de Papu Gómez en un divorci desolador per al futbol i per a tots els que en els últims mesos han gaudit d’un equip petit però amb una ànima de gegant. “Me’n vaig trist per tot el que hem viscut. Aquesta és la meva ciutat i segurament en algun moment ens retrobarem”, va manifestar ahir el mitjapunta argentí a l’aeroport de Bèrgam ja de camí cap al Sevilla, sempre hàbil en el marcatge.
Però la vida continua. I la Dea, com es coneix popularment el club bergamasc, sembla disposada a viure al marge d’un futbolista indiscutible com Papu Gómez. Sense l’argentí des de fa nou partits, apartat per la seva tensió amb l’entrenador, Gian Piero Gasperini, el conjunt neroazzurro no ha perdut ni un sol partit (6 victòries i 3 empats) i, el que és més important, la seva autoritària victòria dissabte a San Siro contra el líder, el Milan, el va enfilar fins als 36 punts, els mateixos que la Juve ara mateix i dos més que el Nàpols, i una xifra que mai abans el club havia assolit en una competició de 20 equips. Una nova fita per a un equip que no deixa de superar-se, fins i tot després de renunciar a la seva estrella, posant el club per sobre de tot i confiant en un projecte amb fonaments aparentment molt sòlids.
Ilicic torna a escena
Absent en el desenllaç de l’última Champions League per uns inquietants problemes personals que li van fer perdre 5 quilos, l’elegant mitjapunta eslovè ha tornat a escena amb una jerarquia notable i, des que Papu Gómez no juga, ha marcat tres gols i ha repartit cinc assistències, i ha deixat alguna actuació individual de fora de sèrie.
Al retorn de la millor versió d’Ilicic, la Dea hi pot unir a més la irrupció del defensa Cristian Romero, molt erràtic en les seves aparicions i que els últims partits ha exhibit un nivell notable, fins i tot neutralitzant dissabte Ibrahimovic.
Un futbol de base molt fort
Els perquès de l’èxit de l’Atalanta són diversos. A una idea de joc molt definida s’hi afegeix una capacitat per fitxar jugadors molt específics i, al mateix temps, una devoció per la formació que ve de lluny però que en els últims anys està sent notable. L’Atalanta ha estat campió dels dos últims campionats de filials i dijous passat va aconseguir la supercopa imposant-se a la Fiore amb futbolistes interessants com Cortinovis, Ruggeri, Gyabuaa, Vorlicky, Panada i Scalvini, als quals s’hi han d’ajuntar Piccoli i Colley, cedits ja a primera divisió, amb l’Spezia i l’Hellas Verona, o els casos particulars de Kulusevski i Amad Traoré, que sense quasi treure el cap al primer equip han deixat 80 milions d’euros –amb les vendes a la Juve i al Manchester United– a les arques d’un club que fa del mètode un art.