PER QUÈ CANVIAR? Alemanya no va voler que es repetís l'experiència de la final de l'Eurocopa i el tècnic va decidir canviar el plantejament que l'havia portat brillantment a la semifinal. Löw va voler que la seva Alemanya dinàmica, ofensiva, amant de la pilota es convertís en la màquina impenetrable de tota la vida anterior que sempre feia claudicar els rivals en l'últim minut, l'Alemanya que Gary Lineker va retratar per a la posteritat la famosa frase: «En el futbol juguen onze contra onze i sempre acaben guanyant els alemanys.» Massa tard. Alemanya havia fet molts passos endavant per fer-ne un de tan radical enrere. Va deixar que Espanya, amb set jugadors del Barça, tingués massivament la pilota, la va esperar tancada al seu camp i no va semblar que aquest pla tingués cap alternativa clara per acostar-se a la porteria de Casillas. Efectivament, Alemanya va impedir que cap jugada de la selecció espanyola acabés en gol. Però, ironies del destí, va acabar encaixant el gol decisiu en un aspecte en què sempre han tingut superioritat natural, un dels seus punts forts històrics, un córner. En els últims minuts es va demostrar que Alemanya s'havia equivocat canviant de pla. El resultat, mai se sap. Però no tindria la recança que té ara. Espanya va jugar com ho sap fer amb els jugadors que té. Va buscar la seva sort i la va trobar. En la final li tocarà el paper de debutant.

SUC DE TARONJA. Sense entrar-nos pels ulls i el cor com el 1974 i el 1978, Holanda torna a la final del mundial. Els records es disparen. Els eslàloms celestials de Cruyff. Els pulmons de Neeskens. La verticalitat de Rep per la dreta. La verticalitat de Rensenbrink (estampa calcada de la de Cruyff) per l'esquerra. Els míssils teledirigits amb la dreta de Haan. L'elegància del defensa Ruud Krol. L'estrafolària pinta de Jongbloed i Schrijvers, que duien dorsals inusuals per als porters de l'època (el 8 i el 18, respectivament) i que eren el punt flac d'un equip meravellós. Les ulleres de pasta de Rinus Israel. Les màximes de Rinus Michels: «Els holandesos no conceben el futbol si no és per atacar.» I, finalment, el 1974, la derrota per 2-1 en la final. El 1978, l'absència de Cruyff. Els bessons Van de Kerkhof. El gol de l'escardalenc Nanninga. El xut al pal de Rensenbrink en l'últim minut. I la derrota per 3-1 en la pròrroga. Ha arribat, el 2010, l'hora d'Holanda?

Pep Riera

Director d'El 9