Espanya jugarà per primer cop en la seva història la final d'un mundial després de derrotar merescudament una Alemanya que ha millorat molt des que caure en la final de l'Eurocopa, però no prou com per tornar el cop a una selecció que des de llavors també ha millorat. Si Espanya havia començat el mundial a Durban oferint la seva pitjor imatge, caient contra Suïssa, ahir l'equip de Vicente del Bosque va jugar un futbol coral d'alta escola al mateix estadi. Holanda espera, i el favorit vesteix de vermell.

Del Bosque no va renunciar al seu doble pivot, criticat alguns cops i, de fet, l'actuació de Sergio Busquets i Xabi Alonso va ser clau per dominar el mig del camp i treure la força a Alemanya. El seleccionador estatal, però, finalment va decidir sacrificar un dels seus jugadors preferits, Fernando Torres, ja que va fer entrar un Pedro que es continua fregant els ulls. Ahir, el jove canari va ser titular en una semifinal de mundial, amb una gran actuació. Alemanya va trobar a faltar el sancionat Thomas Müller, és cert, però no va ser excusa, ja que el duel el va perdre per tot el terreny de joc. Cada pilota dividida era per a la selecció estatal, que jugava amb més velocitat, ritme i amb un gran sentit del sacrifici de Busquets i els defenses per no deixar ni un segon per pensar als alemanys quan hi havia l'opció d'organitzar contraatacs com els que van martiritzar argentins i anglesos. Cada cop que un alemany tenia la pilota, Espanya ràpidament pressionava i li pispava la cartera.

Amb set jugadors del Barça en l'onze titular, Espanya va fer un pas endavant. Un equip que juga de memòria, amb caràcter guanyador. Però que des que ha començat el mundial ha tingut problemes per marcar gols. Si no els fa Villa, la cosa es complica, i ahir així ho semblava durant bona part del matx, especialment perquè sense Torres, l'asturià jugava més pel mig i ara ja li ha agafat el gust a la banda, on sol excel·lir. Iniesta i Pedro, que van canviar posicions –el canari va atacar més per la dreta– van firmar un partit brillant, tot i que Alemanya va saber defensar en la darrera línia estoicament, i en els primers 45 minuts l'insultant superioritat estatal només es va traduir en una aturada a Villa i un cop de cap alt de Puyol, que anunciava el que havia de venir. Alemanya, en canvi, només va xutar un cop a porteria, xut que va treure Casillas.

Joachim Löw sabia que el guió era massa semblant al de Viena d'ara fa dos anys. Al tècnic alemany no se li pot negar que treballa meticulosament, amb passió. Va fer dos canvis per intentar canviar les coses i va fer entrar el jove Kroos –que va tenir una ocasió prou clara que va treure Casillas– i va enviar a la dutxa un Boateng superat sempre per Pedro. Però tot plegat no va servir de res. La pilota i el partit estaven a les mans dels deixebles de Del Bosque, que en no aconseguir entrar a l'àrea van començar a buscar el xut des de la frontal, amb un Xabi Alonso sense gaire punteria. Tot i una triple ocasió iniciada altre cop amb un xut a la frontal de Pedro que va treure Neuer, a Espanya li sortia tot menys l'última passada, com contra Portugal i el Paraguai. Semblava clar que seria un partit d'1-0, però Villa no tenia el pes d'altres dies. El protagonista, doncs, va ser inesperat: Puyol amb un cop de cap impressionant servit per Xavi, en el minut 73. Amb el segell de la Masia, Espanya va poder matar el partit en el contraatac, però Pedro va desaprofitar una ocasió ben clara. Alemanya va tenir un quart d'hora per centrar pilotes, sense idees, només per inèrcia, perquè tenia la soga al coll. I el temps se li va acabar. Espanya ha esdevingut la bèstia negra dels alemanys i ha demostrat que en futbol no són onze contra onze i sempre guanya la mannschaft. A vegades també guanya qui vol jugar un futbol valent, com pel que s'aposta a Barcelona des de fa molt temps.