En cada partit de la selecció espanyola el protagonisme l'ha tingut un jugador blaugrana diferent. Ahir, David Villa –màxim golejador del mundial juntament amb Müller, Forlán i Sneijder– no va brillar tant, igual que Puyol, botxí d'Alemanya i ahir superat per velocitat per Robben diverses vegades –i hauria d'haver vist la segona groga en una d'aquestes–, igual que Piqué, esplèndid durant tot el torneig i ahir un parell de graons per sota, encara que fins i tot va jugar com cap altre. I Xavi, que quan Holanda es va dedicar a fer joc brut va desaparèixer i va renéixer en els minuts decisius. Pedro també va fer una feina molt bona en la primera part, quan, amb Villa, Xavi i Iniesta molt marcats, va trobar espais i es va moure amb llibertat per tot el camp. Però sense cap mena de dubte ahir va ser el dia d'Iniesta, que va culminar un mundial superb. I fora dels jugadors del Barça, els altres dos catalans també van tenir un paper clau. Capdevila, amo i senyor de la banda esquerra, va mantenir a ratlla Robben quan volia entrar per l'extrem, i a més es va incorporar amb molt de perill sempre que va voler. El sisè català, Cesc, revulsiu de luxe, va aportar la serenor i el toc de qualitat necessaris en els minuts final i la pròrroga, associat amb Xavi i Iniesta; de fet, l'assistència del gol que val un mundial va ser seva.

La catalanitat d'aquest mundial no només va quedar palesa pel fet que més de la meitat dels jugadors de l'equip final eren catalans, sinó també per la senyera que van desplegar Xavi i Puyol sobre la gespa del Soccer City. I no només això, sinó que el de la Pobla de Segur es va acostar a una càmera de televisió petonejant la senyera. Tot un gest després de la manifestació sobiranista de dissabte.