De Fuentealbilla al món. Andrés Iniesta va donar a Espanya el seu primer mundial de la història amb un gol agònic a falta de quatre minuts per al final de la pròrroga. La selecció de Vicente del Bosque obté el reconeixement a una etapa marcada pel futbol de bona escola, estètic, tot i que va tocar el cel en una final no gaire bonica, bàsicament perquè Holanda la va convertir en una guerra bruta que va fer avergonyir aquells holandesos que durant els anys setanta havien associat el futbol d'aquest estat al joc ofensiu. Amb sis catalans sobre la gespa quan va acabar el matx i set jugadors del Barça en l'onze inicial, la tradició futbolística de la Masia obté també el reconeixement en un àmbit en què fins ara no l'havia trobat.

En una època en què a Catalunya vivim debats identitaris, a la gespa dels camps de futbol l'única identitat dels catalans és la del bon futbol. No hi ha cap altre camí que una samarreta i una selecció per qüestions legals, i és aquesta selecció estatal la que viu els millors dies de glòria gràcies a uns pilars de base construïts a Barcelona. Seria injust, però, no citar entre els primers Iker Casillas. Algú el criticava no fa gaire, però ahir va recuperar el títol de millor porter del món amb dues aturades clau a Arjen Robben.

El bon joc –ja ho sabem– no sempre pot brillar amb llum pròpia, ja que hi ha equips dissenyats per tapar el sol, per la guerra subterrània. I ahir Holanda va assemblar-se més a l'Inter de Mourinho que a la taronja mecànica del 1974. El matx va tenir moltes semblances amb el duel Barça-Inter, tot i que els interistes defensaven però no pegaven. Holanda va ser ahir un equip vergonyós, que va acabar amb vuit homes amonestats i un expulsat. I de ben segur, homes com ara De Jong i Van Bommel han d'agrair al cel no haver seguit el camí de l'expulsat Heitinga. Agrair al cel o a Howard Webb, que va fer un arbitratge pèssim.

Les finals no solen ser boniques. La d'ahir no ho va ser. Emotives, però; sempre ho són. La d'ahir també ho va ser. Espanya va tenir sempre la pilota i Holanda es va tancar repartint llenya des dels primers minuts. Els dos tècnics van fer sortir els onze previstos, amb Pedro confirmat com a titular, tot i que el canari no va tenir el dia bo. Igual que Iniesta, va jugar molt pel mig per donar joc, però en aquest tipus de partit qui brilla és el de Fuentealbilla, que va fer un partidàs, malgrat que li va costar aparèixer. El primer temps va ser d'una duresa increïble, amb De Jong clavant els tacs al tòrax de Xabi Alonso, amb Busquets plantant cara i tapant amb el basc un Sneijder fora de si, i Robben jugant sol. Amb la selecció espanyola, Villa queia en el fora de joc, i l'equip de Del Bosque trobava un escenari conegut: tenir la pilota i no fer cap gol. La primera decisió del seleccionador va ser donar entrada a Jesús Navas per Pedro, per intentar obrir el camp.