Que aquesta Holanda no tenia res a veure amb la romàntica Holanda dels anys setanta, ni amb la dels noranta, ho tenia tothom molt clar. Ahir, però, van superar-se a si mateixos amb el plantejament tàctic: repartir llenya a través de dos homes principalment, John Heitinga i Mark van Bommel. Que Espanya seria l'amo i senyor de la pilota era un fet contra el qual no pretenien lluitar, però sí que van intentar fer sortir de polleguera els jugadors clau de la selecció espanyola perquè no poguessin jugar com saben fer. Les 28 faltes holandeses –i 8 grogues–i les 19 espanyoles –i 5 grogues– no reflecteixen la diferència de duresa en el joc dels uns i els altres. Només en la primera mitja hora els de Bert van Marwijk van fer 12 faltes, de les quals tres van ser castigades amb targeta groga que ben bé podia haver estat vermella: una entrada al turmell de Van Persie a Capdevila (15'), una entrada pel darrere duríssima de Vam Bommel (21') i una acció criminal de De Jong amb el tacs sobre el pit de Xabi Alonso (28'). Per culpa d'aquesta duresa, els de Vicente del Bosque es van arrugar un pèl i van deixar el seu estil fins ben entrada la segona part, quan l'entrada de Navas va canviar un altre cop la dinàmica del joc a favor dels espanyols.

Heitinga va provocar la seva expulsió més d'una vegada, i l'àrbitre, Howard Webb, no va poder evitar-la al principi de la segona part de la pròrroga, quan Iniesta va superar-lo amb una paret exquisida amb Xavi i l'holandès el va haver d'aturar estirant-lo de la samarreta. En canvi, Van Bommel, més llest que ningú, va tornar a acabar un partit del mundial sense ser expulsat, malgrat que de faltes per haver-ho aconseguit no en van faltar.