La copa del món també és una competició feta a mida per a valents, i la decisió de tècnics com ara Joachim Löw, Milovan Rajevac i Vicente del Bosque ha permès a tot el planeta conèixer les estrelles del futur.

Alemanya va enlluernar des del primer dia, amb un joc renovat, àgil i convincent, abanderat per dos joves que ja havien posat en peu els aficionats de la Bundesliga. Tot i tenir només 21 anys, Mesut Özil ja era tot un veterà en el futbol alemany, i ja havia jugat partits importants amb el Werder Bremen –va ser el mitja punta titular en la final de la copa de la UEFA del 2008–. Però li faltava la consagració amb la mannschaft, en què havia tingut actuacions puntuals. Özil va tenir una aparició incontestable contra Austràlia en el debut, va moure els fils del partit com va voler i es va guanyar els elogis de tot el món. Amb el pas dels partits, però, el mitja punta de Gelsenkirchen va anar minvant i perdent pes en una selecció en què Müller va ser providencial.

Amb només vint anys, el del Bayern de Munic ha coronat el seu primer any en l'elit amb un mundial de bandera. Ha estat desequilibrant, ha assistit els seus companys i ha tingut encert de cara a gol, erigint-se en màxim golejador del torneig –tot i empatar amb Forlán, Villa i Sneijder, la FIFA li va donar a ell la Bota d'Or per haver fet un major nombre d'assistències.

Com Alemanya, les seleccions de Ghana i Espanya també presentaven entre les seves plantilles jugadors joves que amenaçaven de no tenir complexos a l'escenari més intimidador de tots. En el cas dels africans, han estat diversos els joves que han tingut un gran pes en l'equip, però André Ayew ha sobresortit per sobre de la resta. El fill del llegendari Abedi Pelé no ha tingut oportunitats encara de posar-se la samarreta de l'Olympique de Marsella, club al qual pertany, a primera divisió, però ja compta amb la confiança de Milovan Rajevac en la selecció absoluta després de ser proclamat campió del món sub-20 a Egipte. Ayew no deixa indiferent, amb prou feines arriba a la vintena d'anys, però juga amb la confiança d'haver estat ja deu anys en l'elit. En la seva posició al darrere d'Asamoah Gyan, únic davanter de la selecció ghanesa, Ayew ha caigut a una i altra banda constantment i ha intentat desequilibrar amb el seu canvi de ritme i la seva capacitat per evitar rivals. L'única taca en el seu camí mundialista va ser el fet de no poder disputar el decisiu partit contra l'Uruguai, en què els ghanesos van ser eliminats.