Per a alguns jugadors, la cita mundialista no ha estat el gran teatre dels somnis que esperaven i han marxat de Sud-àfrica amb regust amarg, no només per no haver guiat els seus països cap a la copa del món, sinó també perquè han perdut l'oportunitat de continuar avançant en les seves carreres futbolístiques.

Qui n'ha sortit pitjor parat és Cristiano Ronaldo, que quan es posa la samarreta de la selecció portuguesa perd l'efectivitat que l'ha convertit en un ídol a Madrid o que en anys anteriors li va valer per convertir-se en el millor jugador de la Premier League, quan lluïa la samarreta del Manchester United.

Amb la selecció, a Ronaldo li costa trobar el seu joc. No se sent còmode ni jugant per la banda, com fa habitualment en el Madrid, ni tampoc fent-ho com a únic davanter, ocupant la gran vacant que té el futbol portuguès, que no té un punta de nivell. Cristiano va començar el mundial amb força, estavellant una pilota llunyana contra el pal de la porteria de la Costa d'Ivori. A partir d'aquí, però, la seva participació va minvar. Ni tan sols l'exhibició dels seus contra Corea del Nord va aconseguir millorar la confiança d'un Cristiano que va dir adéu al mundial de la pitjor manera possible. Va acabar perdent els papers, encarant-se amb Queiroz i escopint una càmera després de caure contra la selecció espanyola, que el va collar en cada moment i que el va acabar traient de polleguera.

Una imatge semblant, la va deixar Wayne Rooney, que després de ser humiliat per la selecció alemanya en els vuitens de final, va acostar-se a la càmera per regalar diversos improperis a una afició que l'ha senyalat des del primer dia. Pel seu rol en el Manchester United –havia fet 26 gols en la Premier League 2009/10–, Rooney ha hagut de sostenir una pressió superior a la dels seus companys des que va començar el campionat i l'ansietat es va anar acumulant fins que el davanter de Liverpool va explotar. Jugar amb Heskey com a company de davantera tampoc el va beneficiar, i la falta de creativitat del combinat anglès en molts trams dels partits el van obligar a baixar massa enrere per recollir la pilota. A més, el fluix mundial de Lampard i Gerrard també ha contribuït que Rooney no trobés socis amb qui associar-se. Ni tan sols la confiança cega de Capello en ell, que va repetir una vegada i una altra que era un dels millors jugadors del món, va aconseguir aixecar la moral del davanter anglès, que amb la selecció no fa altra cosa que encadenar decepcions. Després de no classificar-se per a l'Eurocopa del 2008, el desencís a Sud-àfrica obliga Rooney a refugiar-se una altra vegada en els èxits del seu Manchester United i en la confiança d'un Alex Ferguson que sap treure tot el suc del seu davanter.