La Superlliga queda ferida de mort
Aleksander Ceferin, amb el suport de Gianni Infantino, convida els fundadors de la nova competició a rectificar per evitar sancions, i els sis clubs anglesos, el Manchester City el primer, decideixen renunciar-hi
“M’agradaria dirigir-me als propietaris d’alguns clubs anglesos. Han comès una errada. Alguns diran que és avarícia; d’altres, arrogància o desconeixement de la cultura del futbol anglès. Però això no importa. El que importa és que hi ha temps per rectificar. Els aficionats anglesos mereixen que corregeixin la seva errada, mereixen respecte”, deia ahir el president de la UEFA, Aleksander Ceferin, durant el congrés que el màxim organisme del futbol europeu va celebrar a Montreux (Suïssa). Els seus desitjos es van fer realitat hores més tard. Pressionats pels seus aficionats i també pel mateix primer ministre, Boris Johnson, i el seu govern, els sis clubs anglesos que formaven part del grup fundacional de dotze de la Superlliga (Manchester City, Manchester United, Liverpool, Chelsea, Arsenal i Tottenham) decidien, després d’una reunió, començar a preparar la seva renúncia. El Chelsea i el Manchester City van ser els primers a voler abandonar el projecte. Després els van seguir la resta. Això va deixar la Superlliga ferida de mort i va provocar alguns danys col·laterals, com la dimissió del president del Manchester United, Ed Woodward, un dels grans defensors del projecte.
A Anglaterra, un país on competicions com la Premier League i la copa són sagrades, es van produir protestes dels aficionats durant el dia d’ahir. Ho havien fet ja dilluns els del Liverpool i ahir es van repetir davant dels estadis de l’Arsenal, el Manchester City, el Manchester United i el Chelsea. Van ser importants les dels aficionats del Chelsea. Aprofitant que l’equip de Thomas Tuchel jugava contra el Brighton, centenars de seguidors es van reunir a l’exterior de Stamford Bridge per protestar per la creació de la Superlliga i demanar al propietari del club, el rus Roman Abramovitx, la renúncia a participar en el nou projecte. Abans que comencés el partit, ja hi havia ambient de celebració entre els aficionats del Chelsea perquè s’havia filtrat que Abramovitx ja preparava l’adeu del seu club a la Superlliga.
Hores abans, s’havien mostrat en desacord amb el projecte la plantilla del Liverpool i l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola. Si dilluns ho havia fet un altre tècnic, Jürgen Klopp, ahir va ser el torn del català. “Això no és esport. No tinc prou informació, però no es pot considerar esport quan no hi ha relació entre esforç i premi, i quan l’èxit està garantit només per a uns quants, quan no importa perdre”, va dir el de Santpedor. “Dono suport al meu club, però també tinc la meva opinió. Aquest és un assumpte d’abast mundial i es necessiten explicacions que justifiquin per què un club sí i d’altres com l’Ajax, que ha guanyat quatre cops la copa d’Europa, no”, continuava Guardiola, que també es va mostrar crític amb la UEFA. “Hem arribat aquí perquè la UEFA també ha fallat. Han de deixar clar quin és el següent pas. Han d’estar tan units com sigui possible, però no ser cínics. Tothom pensa en un mateix. La UEFA també pensa en si mateixa.” L’equip de Guardiola va ser el primer, poc després de les deu de la nit, que anunciava que abandonava el projecte, com havien demanat els catorze clubs de la Premier League que no en formaven part. Els catorze s’havien reunit ahir, també amb la federació, i van emetre un comunicat en què refusaven el nou projecte, deien que farien tots els possibles per evitar-lo, i demanaven als altres sis que l’abandonessin de manera immediata.
Refús en LaLiga
Sense els equips anglesos, la Superlliga està ferida de mort. El projecte podria haver durat sols un parell de dies. Caldrà veure la reacció i la decisió que prendran els altres sis clubs fundadors (Real Madrid, Barça, Atlético de Madrid, Juventus, Inter i Milan).
Pel que fa al Barça, Florentino Pérez, president del Real Madrid i també de la Superlliga, va explicar dilluns que li havia costat poc convèncer Joan Laporta perquè signés com a fundador i que el nou president del Barça es pronunciaria ahir. Des del club, van explicar a aquest diari que Laporta continuarà en silenci esperant els resultats de l’auditoria encarregada per conèixer l’estat del club i que el nou president espera convocar una roda de premsa per parlar de tot durant el mes de maig, abans de l’assemblea de compromissaris. Així serà, perquè el nou mandatari blaugrana només va signar la seva adhesió a la Superlliga condicionada a rebre el suport de l’assemblea. És a dir, que va incloure una clàusula per la qual hi pot renunciar.
Laporta va parlar sobre el projecte ahir mateix amb Ronald Koeman i avui ho podria fer amb els capitans. Ahir va veure com apareixia alguna pancarta al Camp Nou contrària a la Superlliga. “El FCB és la nostra vida, no la vostra joguina. Superlliga, no!”, s’hi podia llegir.
Entre els clubs de la primera divisió espanyola, es van alçar ahir moltes veus crítiques contra la Superlliga. En contra del nou projecte es van manifestar, entre d’altres, Manuel Pellegrini, Javi Gracia i Unai Emery. “La Superlliga afectarà el futbol nacional arreu. La Champions és important. Els equips es classifiquen per mèrits i no per història. Sempre es podrà millorar, però la competència és bàsica. Tampoc veig una lliga sense els tres grans”, deia el tècnic del Betis, que havia vist com el seu president, Ángel Haro, es mostrava partidari de fer fora de LaLiga el Real Madrid, el Barça i l’Atlético de Madrid. “Es parla d’una lliga oberta, però és tancada. Estem en una situació de crisi, complicada, i alguns clubs s’han rebel·lat per tenir el control. S’han unit els forts sense pensar en la resta. Això es produeix quan els dirigents venen més dels negocis que de l’esport”, explicava Emery, entrenador del Vila-real. “És més un projecte econòmic que esportiu. No representa el que tots volem del futbol pel que fa a valors”, deia el tècnic del València, Javi Gracia.
Altres veus contràries a la Superlliga van arribar des d’Alemanya i França. La federació alemanya va ser molt contundent en un comunicat. “Els clubs fundadors haurien de ser exclosos de totes les competicions fins que tornin a pensar en els seguidors, i no només en els seus ingressos”, deia. Ni el Bayern de Munic, ni el Borussia Dortmund van acceptar la invitació d’afegir-se al projecte com a fundadors. Tampoc ho va fer el PSG. Les raons, segons el seu president, Nasser al-Khelaïfi, són que “qualsevol projecte sense el suport de la UEFA no resoldrà els problemes que té el món del futbol. Ben al contrari. Això respon a interessos personals.”
També es va manifestar ahir el president de la FIFA, Gianni Infantino. “El meu repte com a president és protegir el futbol, les competicions de club, les seleccions. Si alguns volen fer el seu camí, els hem de deixar anar amb conseqüències. Són dins o fora”, que s’ho pensin, deia el mandatari a Montreux, i donava així tot el seu suport a Ceferin, president de la UEFA i, pel que sembla, el gran triomfador d’aquesta batalla.
De poc haurà servit que un jutjat de Madrid prohibís ahir a la FIFA, la UEFA, LaLiga i a les federacions adoptar qualsevol mesura contra la creació de la Superlliga, així com prendre mesures contra clubs, jugadors i dirigents dels equips participants. Ho havia fet a petició de la Superlliga, que encara presideix el president del Madrid, Florentino Pérez.
