El Real Madrid somia a trencar tots els pronòstics i aconseguir un lloc en la final de la Champions League, aquesta nit, a Londres. Allà l’espera el Chelsea, al mític Stamford Bridge, l’estadi on, demà farà dotze anys, el Barça va aconseguir, precisament, classificar-se per a la final de la màxima competició continental, gràcies a l’històric gol d’Iniesta. Serà el primer cop que el gegant blanc visitarà l’equip blue i, si no fos pel pes de la seva història, les apostes li atorgarien poques possibilitats. En l’anada, a Valdebebas, va ser clarament inferior i només la manca d’encert del Chelsea va fer que el partit acabés amb un marcador d’1-1. L’estadística tampoc és favorable als madrilenys: no han guanyat cap dels quatre duels que ha mantingut contra l’equip londinenc i mai no han aixecat una semifinal amb empat a un gol en l’anada. En tot cas, es tracta del Madrid i de la Champions. No se’l pot donar mai per mort.

A diferència del que va passar la setmana passada, alguns dels pesos pesants de l’equip de Zidane han pogut descansar els últims dies. A més, tot i la baixa de Raphael Varane per uns problemes en l’abductor dret, s’han recuperat alguns dels lesionats. Així, és d’esperar que Sergio Ramos torni a liderar la defensa, que Ferland Mendy estigui al lateral esquerre i que Fede Valverde, que ahir mateix va donar negatiu en el test de coronavirus, aparegui al costat dret, si el seu entrenador decideix jugar amb tres centrals, o bé al mig del camp, reforçant la feina de Casemiro, Kroos i Modric. Al davant, tot fa pensar que Eden Hazard serà l’acompanyant de Benzema i podrà rememorar les set brillants temporades que va viure a Stamford Bridge.

Per que fa al Chelsea, l’empat a un de l’anada li permetrà plantejar un duel semblant als que va jugar contra l’Atlético de Madrid (0-1 al Metropolitano) i el Porto (0-2 a Do Dragao), en les eliminatòries anteriors. Tuchel no voldrà tancar-se, no és la seva idea de joc. L’alemany voldrà portar la iniciativa i imposar el seu ritme, des de la possessió.