Fent cas dels seus plans de futur, no sembla fàcil que Pep Guardiola pugui enxampar Sir Alex Ferguson com el tècnic amb més títols de la història. “El Manchester City serà un dels meus darrers clubs, no entrenaré fins a tenir 60 o 65 anys”, va dir en una entrevista a la NBC. Veient la seva trajectòria, en canvi, no hi ha res impossible, perquè el tècnic format a la Masia ha aconseguit el seu palmarès en tan sols dotze anys, mentre que l’escocès el va obtenir en 40 anys de carrera entre l’Aberdeen i, sobretot, el seu poderós Manchester United.

Definit en alguna ocasió per Martí Perarnau, autor de diversos llibres sobre el tècnic de Santpedor, com un “resultadista ferotge”, Guardiola va assolir dimarts el 31è títol com a entrenador i va superar una figura de l’est d’Europa com Valeri Lobanovski. I encara que el seu llegat va més associat a una filosofia, a una manera de concebre i de transmetre el joc, el seu palmarès és ja una expressió incontestable de la figura del tècnic català, que va superar ja fa temps José Mourinho 27) i que quasi triplica altres tècnics d’èxit de la seva època, com ara Massimiliano Allegri (13) i Zinedine Zidane (11).

I com sol ser habitual en Guardiola, el metall ve fabricat a mida, de forma artesanal, amb un estil tan propi com evolucionat al llarg dels anys, però sempre amb reminiscències del passat. La d’aquest any, després d’una temporada en què el Liverpool els havia arrabassat el títol, podria ser la de jugar sense davanter centre pur, un mecanisme que ja va popularitzar amb Leo Messi al Barça, heretat de Cruyff i que ha dut molts dels seus futbolistes, de Ferran Torres fins a De Bruyne passant per Phil Foden i Gündogan, a exercir de falses referències. En el cas de l’internacional alemany, a més, encarna a la perfecció la transformació d’un futbolista penalitzat per les lesions en el passat i que al Dortmund era més un organitzador de joc que no pas un rematador. “Sempre vaig dir que podria jugar de davanter i la gent reia”, va dir un dia Guardiola, que ha convertit Gündogan en un dels perquès de l’èxit del seu equip en la Premier, amb 12 gols en 26 partits del campionat i convertit en el màxim realitzador de l’equip just en l’últim any d’Agüero a la institució. I en el primer sense David Silva vestit de blau cel, Foden també ha incrementat la seva influència futbolística com un dels joves amb millor futur del món i Guardiola hi ha trobat una estabilitat defensiva que en algun moment li havia faltat, impulsat pel gran rendiment del portuguès Ruben Dias, un dels grans fitxatges de la temporada, i pel sorprenent retorn al màxim nivell de John Stones. Noms que dibuixen el títol de lliga d’un Guardiola a les portes de la Champions i amb el seu sostre només a mercè de la seva voluntat.