Holanda dubta a última hora
Grup C. L’‘oranje’ arriba a l’Eurocopa sense Van Dijk i en ple debat sobre el sistema, entre el 4-3-3 que va deixar Koeman i el 3-5-2 que esbossa ara Frank de Boer
País de llengua esmolada, en què un quasi no coneix el seu germà, Holanda ha encès el debat a pocs dies del seu debut a l’Eurocopa. “Cruyff es remouria a la seva tomba si veiés jugar aquesta selecció”, va sorprendre recentment Ronald de Boer, posant en dubte els mètodes del seu germà Frank i sobretot la decisió de canviar de rumb i passar del 4-3-3, curiosament establert per Ronald Koeman i amb el qual l’oranje va ser subcampiona de la Nations League, a un 3-5-2 amb el qual ha començat els dos amistosos de preparació per a l’Europeu, contra Escòcia (2-2) i ahir contra Geòrgia (victòria per 3-0).
Caigut Virgil van Dijk, que ja fa setmanes que va anunciar que no s’arriscaria per ser a l’europeu, i havent renunciat a citar Sven Botman (Lilla), un dels defenses holandesos que millor temporada han fet, Frank de Boer, sempre més proper a Louis van Gaal que al mateix Cruyff, entén que el canvi de dibuix és el millor camí per veure una Holanda competitiva. “Si mires els jugadors que tenim, és un sistema excel·lent i crec que és el que necessitem”, ha reiterat l’exdefensa del Barça, en una posició que hauria generat algun dubte dins del seu vestidor i que n’ha generat de forma manifesta en l’entorn. “Veig moltes coses que no em fan ser optimista”, ha manifestat un il·lustre exjugador de la selecció com Wesley Sneijder sobre un país en què les formes sempre solen ser tan importants com els resultats, en un tarannà que s’emmiralla força en el que es viu a Barcelona.
Els dubtes d’última hora de la selecció neerlandesa contrasten amb les expectatives que pot arribar a generar una Ucraïna que, si bé en els últims temps no ha aconseguit els millors resultats, disposa d’una generació de bon peu liderada per una llegenda com Andrei Xevtxenko i que aposta per un futbol força agradable de veure, amb migcampistes d’associació com ara Oleksandr Zíntxenko, lateral al City però migcampista a la selecció; Ruslan Malinovsky, amb un martell al peu esquerre ja consolidat a la Serie A amb l’Atalanta, o el cervell futbolístic de Mikola Xaparenko, organitzador del joc d’un Dinamo de Kíev que s’ha imposat al campionat ucraïnès.
Vigent campiona del món sub-20, Ucraïna disposa de la quarta plantilla més jove de l’europeu (25,92 anys de mitjana), amb futbolistes joves també a la línia defensiva com Ilià Zabarnyi o Denís Popov, fet que a vegades els du a encaixar massa gols, però amb un potencial de futur que es mesurarà per primera vegada en un gran escenari.
La petjada de Red Bull
Àustria torna a ser un país futbolísticament emergent, en gran part gràcies a l’impacte de la Red Bull i el seu Salzburg, a una estructura futbolística capaç de promocionar jugadors joves i també entrenadors amb un estil intens i ofensiu. I òbviament, l’actual selecció austríaca se’n beneficia amb diversos actius que porten directament el segell de la Red Bull com ara Stefan Lainer, Stefan Ilsanker, Xaver Schlager, Konrad Laimer, Marcel Sabitzer o Andreas Ulmer. Una Àustria liderada per David Alaba però que a la jerarquia del flamant fitxatge del Real Madrid ha pogut sumar una base de futbolistes darrerament que la converteixen en un rival enverinat.
Macedònia s’estrena
Juntament amb Finlàndia, el conjunt balcànic és l’únic debutant en una Eurocopa a la qual arriba amb Goran Pandev com a bandera. El veterà davanter del Genoa (37 anys), que tenia la intenció de retirar-se després de l’europeu en la seva versió original, a final del 2020, va allargar la seva trajectòria per poder viure una experiència única per a un país en què també destaquen el bon peu d’Enis Bardhi i la joventut d’Elif Elmas.