Luis Enrique ho fa a la seva manera
Grup E. L’asturià accepta el risc d’agitar les jerarquies de la selecció espanyola deixant fins i tot fora de l’Eurocopa Sergio Ramos, penalitzat enguany per les lesions
“Si em xiulen a mi, ja m’està bé. Mentre no xiulin als futbolistes...” I amb aquesta actitud tan seva, d’estar amb ell o contra ell, Luis Enrique Martínez comanda per primera vegada la selecció espanyola en un gran torneig. A la seva manera, sense que res ni ningú alteri unes conviccions sovint radicals i que l’han dut a presentar en l’europeu una selecció espanyola profundament reformulada i amb eleccions molt pròpies, acceptant el risc de conviure amb una crítica ferotge, especialment arran de la seva decisió de no convocar un sol futbolista del Real Madrid, i amb especial èmfasi en l’absència de Sergio Ramos, molt penalitzat aquesta temporada per les lesions i a qui el tècnic asturià, fent gala del seu caràcter, va comunicar personalment que no el citaria. “Em sap greu perquè és un enorme professional, però penso en el millor per al col·lectiu”, va argumentar l’exentrenador del Barça, que després d’un parèntesi dolorós per la mort de la seva filla que el va dur a renunciar temporalment al càrrec, ha tornat amb força a la banqueta, disposat a liderar una revolució que des de fora s’intueix encara tendra, després d’un procés en què no ha acabat de consolidar mai un bloc, en què les seves convocatòries han estat alternes i en què les incerteses han quedat soterrades només de manera puntual, amb la golejada espanyola contra Alemanya el mes de novembre passat, precisament a La Cartuja, on la roja jugarà els seus tres partits contra rivals de cartell inferior, però sobretot amb Suècia i Polònia, que tenen futbolistes de jerarquia.
Penalitzada pel positiu per Covid de Sergio Busquets a una setmana del debut, la selecció espanyola busca certeses enmig d’un grup de futbolistes en què Aymeric Laporte acaba d’aterrar per ser un dels líders de la defensa i en què no hi ha un golejador reputat, amb un Gerard Moreno que després d’una temporada per emmarcar a Vila-real no sembla tenir garantida la titularitat.
Kulusevski, positiu
El jove atacant de la Juve, una de les estrelles de la selecció sueca, va donar positiu ahir per coronavirus juntament amb el seu compant Mattias Svanberg, fet que l’obligarà a perdre’s el primer partit contra la selecció espanyola i caldrà veure quan pot, si és que pot, reincorporar-se a la disciplina d’una selecció comandada per Janne Andersson i que ja es va haver de sobreposar a la baixa de Zlatan Ibrahimovic, que, després de comunicar el seu retorn a la selecció, va caure lesionat i va deixar orfe un país que va completar un mundial a Rússia fa tres estius gràcies a una estructura sòlida defensivament, amb el veteraníssim Andreas Granqvist encara al servei del seu país i que des d’aleshores ha incorporat futbolistes d’una nova fornada com ara Svanberg, Alexander Isak –consolidat ja a la Real Sociedad– i Jesper Karlsson, més que digne relleu d’Idrissi a la banda esquerra de l’AZ Alkmaar.
Lewandowski intimida
En una temporada històrica per a ell, en què ha superat els registres golejadors de Gerd Müller en un sol any en la Bundesliga, el davanter de Varsòvia tornarà a ser la referència ofensiva d’una Polònia fonamentada en la generació que li ha donat bons rèdits en els darrers temps, amb Grzegorz Krychowiak i Kamil Glik com a altres referents, però que en les últimes hores també ha hagut de renunciar al seu altre gran ariet, Arkadiusz Milik, per una lesió.
Completarà el grup una Eslovàquia acostumada a arribar a grans cites en els darrers anys i que també manté molta sang experta en el seu grup, amb futbolistes al mig del camp com ara Kucka, Hamsik i Robert Mak, que encara són importants en un equip en què destaquen també Milan Skriniar, campió d’Itàlia amb l’Inter, i Stanislav Lobotka com a metrònom. El prometedor Tomas Suslov (Groningen) posa les gotes de sang nova a un equip molt físic i directe.
