3a DIVISIÓ
MANLLEU
Complex de baldufa
Criado buscarà l'estabilitat a Manlleu després d'estar a punt de retirar-se l'estiu passat, fart de fer tombs i que un agent li digués que «es menjaria el món»
«Ara m'he adonat que això del futbol no era tan fàcil com pensava quan era juvenil»
«Fins arribar a la Vila tots els canvis van ser a millor; fins que van arribar les bandades»
El futbol pot arribar a ser molt cruel si t'agafa desprevingut o confiat. D'històries romàntiques i d'èxit com les del blaugrana Pedro Rodríguez, n'hi ha molt poques, i els milers de joves que acaben l'etapa juvenil en qualsevol equip cada any volen ser protagonistes d'una. A un dels fitxatges del Manlleu per a la temporada vinent, Alberto Criado, li van fer creure que podia ser una futura estrella del futbol. El van marejar portant-lo amunt i avall, canviant-lo d'equip cada estiu, i quasi cada hivern, fins que l'estiu passat va estar a punt de penjar les botes amb 24 anys, fart de tot plegat. «Jo era un noi de Manresa i la meva il·lusió, jugar al Manresa o algun equip del Bages, però quan estava a la Damm un representant em va inflar el cap, igual que a altres companys, i en l'últim any de juvenil vaig començar a creure que em menjaria el món, i potser per això no he parat de fer voltes; ara, de mica en mica, m'he adonat que això no era tan fàcil com pensava llavors», explica sincer i decebut Alberto Criado. Amb la incorporació al Manlleu espera trobar l'estabilitat que no ha tingut des que va deixar la Damm amb 18 anys, però ja es planteja la seva carrera futbolística com un complement a la seva feina actual, a una oficina de La Caixa, a diferència de fa uns anys.
La seva etapa de jugador amateur va començar al Sangonera. Segons explica, va ser un any molt dur, ja que amb només 18 anys el van enviar a Múrcia i el van fer viure a un pis amb quatre jugadors més. Aquella va ser una mala experiència que assegura que vol oblidar, però per sort el curs següent va poder tornar a Catalunya. A Rubí va jugar força partits amb Quico Díaz, i l'any següent va fitxar pel Sabadell. D'allà, en el mercat d'hivern el va fitxar el filial del Rayo Vallecano –va entrenar-se dues setmanes amb el primer equip– i tot i que al final de curs el van renovar per partits jugats, va preferir –ell o el representant– acceptar l'oferta d'un club de segona B per fer el salt, la Vila Joiosa. «Fins aquí tots els canvis havien sigut a millor, però a la Vila no vaig jugar gaire, i llavors vaig començar a fer bandades», recorda ara mateix. Va fitxar per l'Eldenc, però no va arribar ni a debutar, ja que li van pagar la primera mensualitat amb un xec sense fons –encara l'està reclamant– i es va quedar sense equip fins que en el mercat d'hivern se'n va anar al Gavà. L'estiu passat va començar a fer la pretemporada amb el Palamós, encara que ja molt desganat, i quan li va sortir la feina a La Caixa –té la carrera d'empresarials– va optar per deixar el futbol. «Però després de dues setmanes ja tornava a tenir mono i me'n vaig anar al Sant Feliu Sasserra a jugar amb alguns amics, fins que al desembre em va venir a buscar el Terrassa», recorda Criado, que admet que tot i el descens, va recuperar les ganes pel futbol, que vol exprimir ara al Manlleu amb Francesc Cargol, un tècnic que feia temps que li anava al darrera.