Itàlia mostra les seves credencials
Grup A. Els transalpins signen un gran partit contra Turquia, a qui dominen a plaer durant els 90 minuts
Turquia 0 Itàlia 3
TURQUIA:Cakir; Celik, Demiral, Soyuncu, Meras; Okay (Irfan Kahveci, 65’); Karaman (Halil Dervisoglu, 76’), Ozan Tufan (Kaan Ayhan, 64’), Yazici (Cengiz Under, 46’), Calhanoglu, Burak Yilmaz.ITÀLIA:Donnarumma; Florenzi (Di Lorenzo, 46’), Bonucci, Chiellini, Spinazzola; Barella, Jorginho, Locatelli (Cristante, 74’); Berardi (Bernardeschi, 85’), Insigne (Chiesa, 81’), Immobile (Belotti, 81’).GOLS:0-1 (53’) Demiral, en pròpia porta; 0-2 (66’) Immobile; 0-3 (79’) Lorenzo Insigne..ÀRBITRE:Danny Makkelie. TG: Soyuncu (88’); Halil Dervisoglu (90’).Itàlia és una de les favorites per guanyar aquesta Eurocopa i ahir ho va demostrar donant un cop d’autoritat i solvència golejant Turquia. El conjunt de Roberto Mancini ja no és aquella Itàlia de l’especulació i del catenaccio més complaent. Ara Itàlia és la bella Italia, un equip que manté una gran solidesa defensiva amb els sempiterns Bonucci i Chiellini a l’eix central, però amb una alegria existencial, amb l’alegria que li donen els seus davanters, com Berardi, Insigne i Immobille i joves talents de la medul·lar com Barella o Locatelli. Una barreja que ha emulsionat al ritme imposat per Roberto Mancini. Itàlia va guanyar Turquia, a qui no va donar cap respir durant els noranta minuts. I el partit s’hauria pogut decantar en la primera part si no fos per la falta de punteria dels italians i una mà prodigiosa de Cakir.
El partit va agafar ritme de creuer després de la represa. Una centrada de Berardi era empesa dins la porteria per Demiral. Gol en pròpia porta de Turquia, que va continuar ensorrant-se amb el pas dels minuts. Ciro Immobile feia el segon, aprofitant un rebuig del porter turc, i Lorenzo Insigne completava una bona feina per tancar el duel amb el tercer. Itàlia ha iniciat el camí per aquesta Eurocopa de manera ferma i decidida. Ha presentat credencials i tothom sap que aquella Itàlia inconsistent dels últims anys ja té una força i una progressió clara com a col·lectiu. Una selecció a tenir en compte de cara a la final de Wembley de l’11 de juliol.